Es tracta d’una pàgina web interactiva, que dona peu a fomentar la cohesió de l’aula tot treballant el currículum pròpi de la materia.
Es pot iniciar la seció demanant els origens de cada alumne (Europa, Marroc, Amèria, Àsia…). Posteriorment s’inicia l’activitat amb l’esmentada pàgina.
Es pot treballar:
·Geografia (básica, proporcionada pel mapa mundi inicial)
·Famílies d’instruments (corda, vent i percusió – en especial)
·Audicions (completades amb una recerca al youtube)
·Noves tecnologíes (recerca diferents buscadors: google i youtube)
·Folklor d’arreu, i en particular del català
·Lligams i influencies culturals entre continents…
Nivell educatiu /Alumnat:
Alumnes de música de 1º ESO i 2º d’ESO (com a materia optativa).
Requeriments tècnics:
Caldrà tenir conexió a internet dins l’aula i a poder ser un ordinador per cada 2 alumnes, o en defecte un projector amb pantalla per poder-lo fer de manera conjunta i comentada entre tot el grup.
Requeriments TIC:
Es tracta d’una pàgina força intuitiva. No es requereixen coneixements prèvis massa amplis.
Metodologia:
Utilitzo aquest recurs per treballar el folklor cátala i reforçar els lligams de l’aula, alhora que es treballen diferents tipus d’instrument i la seva evolució.
Eduard Toldrà i Soler ( Vilanova i la Geltrú , 7 d’abril del 1895 – Barcelona , 31 de maig del 1962 ).
Músic i compositor, va ser una de les figures més importants de la música catalana de mitjan el segle XX, especialment per la seva importantíssima tasca com a director de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Biografia El seu pare, Francesc Toldrà i Carbonell, també músic, el va introduir des de molt jove en el món de la música.
Als 10 anys, tota la família es trasllada a Barcelona i Eduard Toldrà comença els seus estudis de música, primer en el Conservatori del Liceu i després a l’Escola Municipal de Música , on va estudiar solfeig amb el mestre Millet, violí amb Rafael Gálvez i harmonia amb Antoni Nicolau. En aquest període va exercir una variada actuació musical: Concerts amb orquestra en el Palau de Belles arts de Barcelona, suplències en el Teatre Còmic , concertino d’una orquestra de sarsueles, actuacions diverses en teatres, cinemes i festes majors, recitals i concerts de música de cambra . El 1912 va guanyar el premi extraordinari de violí de l’Escola Municipal de Música amb el Concert per a violí número 2 de Max Bruch.
De 1911 a 1921 , Eduard Toldrà va destinar molts dels seus esforços al Quartet Renaixement, format pels músics Luís Sánchez, Antonio Planás, Josep Recasens i ell mateix, fins a aconseguir un total de 209 concerts. Però encara va trobar temps per fer classes de música, compondre diverses obres, seguir fent actuacions de músic de cafè i dirigir ( al 1916 ) l’Agrupació d’Instruments de Vent de l’Associació d’Amics de la Música.
Al 1923, ingressar com a professor auxiliar de violí a l’Escola Municipal de Música (on va continuar quan es va convertir en Conservatori Superior, i fins a la seva mort). L’any 1924 va fundar l’Orquestra d’Estudis Simfònics (1924 – 1934 ), formada per instrumentistes no professionals. Pau Casals el convidar a dirigir la seva orquestra diverses vegades, primer en l’estrena d’obres d’en Toldrà ( Suite en La meva en 1921, Empúries, el 1926, la versió simfònica de la maledicció del comte Arnau el 1930 ) i el 1932 en l’estrena de la vida breu de Falla, amb presència de l’autor.
En tota la seva la carrera no va deixar mai de compondre: una trentena de sardanes, unes cinquanta cançons – amb lletres de destacats poetes- i molta una altra obra. El 1928 va estrenar, en el Palau de la Música Catalana la seva òpera El cabriolas de maig, amb llibret de Josep Carner, i amb els cantants Mercedes Plantada, Concepción Callao, Emili Vendrell, Conrad Giralt, Joan Barrabés, Valentín Capdevila i Francesc Torra. El 1936 va obtenir el premi Isaac Albéniz, instituït per la Generalitat de Catalunya, per la rosa en els llavis (lletra de Salvat-Papasseit ), que va dedicar a la soprano Conxita Badia. Va haver d’esperar onze anys a estrenar-la, fins que la cantant no va tornar de l’exili.
En 1941 li va ser oferta la direcció de l’Orquestra Nacional d’Espanya de Madrid, que va declinar, però el 1942 es va avenir a dirigir-la en una tanda de vuit concerts que van anar un èxit rotund. Posteriorment, l’ajuntament de Barcelona li va encarregar organitzar i dirigir una gran orquestra, que revitalitzés la vida musical de la ciutat. El resultat va ser l’Orquestra Municipal de Barcelona, la qual va encapçalar en el seu concert de presentació el 31 de març del 1944, on va estar els disset anys següents com a director, realitzant 729 actuacions sota la seva batuta.
Va guanyar el Grand Prix du Disque de la Académie Xerris Cross per l’enregistrament de la versió integral del barret de tres becs, de Falla, amb l’Orquestra Nacional de França, el 1958. En 1961, ja greument malalt, va estrenar al Liceu la versió de concert de Atlántida, de Manuel de Falla i Ernesto Halffter, sobre el poema de Jacint Verdaguer.
Al llarg de la seva carrera, el gran prestigi del que gaudia va fer que el reclamessin per dirigir un gran nombre d’orquestres. A més de les ja esmentades, figuren l’Orchestre Lamoreux de París, l’Orquestra Municipal de Bilbao, l’Orquestra Filharmònica de Madrid, l’Orquestra de cambra de Madrid, i uns altres a Alemanya, Itàlia i Portugal.
Entre la seva obra:
Teatre, música de cambra, música simfònica, cançons, sardanes i música de cobla,… també hi podem trobar adaptacions de cançons populars:
En desembre congelat, El noi de la mare (per quartet de corda, 1913).
L’estudiant de Vic (glosa per cor mixt, 1925).
Nou cançons populars catalanes (per veu i piano , 1933).
Dotze cançons populars infantils (amb català i espanyol, per a veu i piano, 1941).
Set cançons populars catalanes (per cor mixt i veu i piano, 1952),
Dotze cançons populars espanyoles.
Bandoneó: és un instrument de vent, amb llengüeta lliure. Froma part dels intruments que trobem en la música tradicional argentina. Sobint el trobem com a instrument protagonista en els tangos.
Harmònica: és un instrument de la família de vent, amb llengüeta lliure. Forma part dels instrumets de la música tradicional del Estats Units. S’utilitza molt en habitualment en músiques com el jazz i el country entre d’altres.
Zurna: és un instrument de vent, de doble llengüeta. Forma part del instruments de la música tardicional d’Àfrica del Nord i Orient Proper. El seu nom prové de la paraula persa “zour”, que significa festa.
Una vegada hi siguis, trobaràs una graella amb el títol d’algunes cançons, la pàgina del llibre en la que es troba en format paper, i un vincle en format MIDI.
Cerca La Pastora Caterina i clica al fitxer MIDI.
Escolta la melodia de la cançó. (Escolta-la diversesvegades).
Si disposes de la Crestomatia en format paper, busca la cançó. Si no, també pots cercar la lletra a Internet, posant: “La Pastoreta Caterina“.
Quan tinguis la lletra de la cançó, llegeix-la i pregunta al teu professor/a les paraules queno entenguis.
Ara el teu professor/a et cantarà la cançó. Segueix atentament la lletra.
Torna a escoltar la melodia al teu ordinador, i amb l’ajut del teu professor/a intenta cantarla.
Recupera el fitxer MIDI amb un editor de partitures seguint les indicacions del teu professor/a.
Quan hagis salvat la partitura, copia la lletra al mateix editor o en un processador de textos.
Afegeix, un posible dibuixque et sugereixi la lletra de la cançó. Cerca’l a Internet.
