El Sol va escalfar la terra fangosa a causa del recent diluvi i aquesta, sense voler-ho, va generar formes noves com ara la gegantina serp Pitó que aterria les poblacions veïnes. Va ser Apol·lo, el déu portador de l’arc, qui la va matar i per tal que no es pogués esborrar el record de tan gran succés, es varen instaurar uns jocs anomenats Pítics.
OVIDI, Les Metamorfosis, I
Però ella fuig, més veloç que el vent. Així fuig el xai del llop, així la daina del lleó, així les colomes de l’àliga.
L’enemic, ajudat per les ales de l’Amor, és més ràpid i el seu alè ja arriba als cabells de la fugitiva. Dànae demana socors al seu pare, el riu Peneu. En acabar de parlar, un feixuc ensopiment s’apodera dels seus membres. Una fina escorça l’envolta, els cabells creixen tranformant-se en fulles i en branques els seus braços. Els seus peus queden immòbils en fixes arrels.
OVIDI, Les Metamorfosis, I
La Sibil·la de Cumas va dir a Eneas: “No sóc una deessa però sàpigues que Apol·lo em va oferir disfrutar del regne de la llum. Jo vaig agafar un grapat de sorra i vaig demanar-li poder arribar a complir tants anys com grans de sorra hi havia però, malhaurada de mi, em vaig oblidar de la joventut. Així doncs, transcorreguda l’edat feliç, va aproximar-se amb passos tremolosos la trista vellesa. Al cap dels segles, el meu cos s’anirà reduint i els membres, consumits per la vellesa, tindran un pes insignificant. Potser ni tan sols Apol·lo em reconeixerà i negarà haver-me estimat. Ningú no em veurà i de mi els fats només la veu estalviaran.”
OVIDI, Les Metamorfosis. XIV
Níobe, reina de Tebes, exclamà: Per quina raó Latona és venerada en els altars i en canvi jo, encara estic sense encens? El meu progenitor fou Tàntal, la meva mare, germana de les Plèiades i el gegantí Atlas, el meu avi. Afegiré a aquesta nissaga, moltes riqueses, les meves set filles i altres set fills. Latona, en canvi, només va tenir dos fills, és a dir, la setena part de la meva fecunditat… Latona, en sentir aquests superbs mots, es queixa als seus fills Apol·lo i Artemis. Aquests maten sense pietat tota la descendència de l’orgullosa Níobe.
OVIDI, Les Metamorfosis, VI
