Arxiu de la categoria: 2014

Crítica cinematogràfica: Avatar

Avatar, la pel·lícula estadounidenca èpica de ciència-ficció més taquillera de la història, va ser reproduïda el passat 12 i 13 de novembre al canal de televisió Telecinco , donant  així l’oportunitat que les persones, de totes les edats, que no l’havien pogut veure anteriorment, s’animessin a endinsar-se en aquest món meravellós.

És la història inspirada l’any 2154, on un grup de científics (corporació minera RDA) volen explotar Pandora , un món on hi ha unobtainium, un mineral molt escàs i valuós en aquest any futur. Però no els serà fàcil, ja que allà hi haurà els habitants na’vis, una espècie humanoide de pell blanca i trets felins, que lluitaran per la seva terra. Els humans no poden sobreviure a la seva atmosfera ja que si respiren l’ oxigen de Pandora poden arribar a morir. Per aquest motiu, els RDA, creen els avatars (cos dels na’vis però controlats pels humans a partir d’una màquina complexa).

Jake Sully, el protagonista, és un ex-marine paraplègic, que decideix convertir-se en l’avatar del seu germà bessó, que va ser assassinat. Els avatars són intransferibles, però gràcies a la similitud genètica, per això Jake pot fer-lo anar. Augustine, cap del programa, no vol que Jake es fiqui en el món de Pandora, ja que assegura que aquest no sap res sobre els na’vis. No obstant això, acaba acceptant, ja que crear un nou avatar seria molt més costós.

El protagonista només hauria estat un escolta si no s’hagués separat dels doctors que l’acompanyaven, però un depredador el vol devorar i Jake es veu obligat a fugir i separar-se del grup. Finalment, és salvat per Neytiri, una na’vi. Aquesta el porta al seu poblat i la mare de Neytiri li demana a la seva filla que li ensenyi la cultura i les tradicions, a més de la llengua, al jove alienígena. Jake passa tres mesos al costat de la jove i desenvolupa habilitats d’un gran guerrer na’vi. Al mateix temps, va informant el coronel i cap militar de la operació, Milers, sobre tot el que succeeix a Pandora, fent així més fàcil la seva destrucció. Però poc després, un fet sorprenent, fa que Jake canviï totalment de bàndol, posant-se a favor dels na’vis: Ell i Neytiri s’enamoren profundament. El coronel, en adonar-se d’aquest fet, desconnecta Jake de l’avatar i l’empresona, junt amb tot el seu equip. Es posa en marxa per anar a Pandora i destruir-lo personalment. Jake, alhora, convenç Selfridge de deixar-lo connectat i així avisar els omaticayas(tribu dels na’vis), perquè vagin a un lloc segur, però els na’vis, i concretament la seva enamorada, en escoltar la veritable historia del perquè del seu viatge a Pandora, no el creuen i el tracten de traïdor.

Els na’vis decideixen lluitar, tenint totes les de perdre perquè els científics  tenen armes molt més avançades. Però compten amb tot el grup d’Avatar, que decideix salvar els na’vis. Jake, per recuperar la confiança de tot aquell planeta, domestica un toruk, l’au més gran, perillosa i difícil de domar de tot Pandora. Tots els na’vis tornen a confiar en ell.

Finalment, els na’vis acaben guanyant la guerra. Jake acaba convertint-se del tot en un na’vis i tornant de nou amb Neytiri.

Personalment, penso que Avatar és una pel·lícula enriquidora, la qual t’endinsa profundament en la història, fen-te pensar que ets tu el propi protagonista, per un moment tu ets un na’vi. Una curiositat que em va fer molta gràcia al final de la pel·lícula, és que realment acabes pensant que els humans són els ‘’dolents’’ i alienígenes i passes inconscientment a ser del bàndol omaticaya.

avatar-cartel

Mediterrani. Del mite a la raó

El passat 28 de Maig un grup d’alumnes de 1r i 2n de Batxillerat vam anar a veure una exposición titulada “Mediterrani. Del mite a la raó”, que acull Caixaforum a Barcelona. Ens van acompanyar Clara Bonnin, professora de Filosofia, Isabel Martínez, professora d’Història de l’Art i Xavier Ayllón, professor de Llatí i Grec.

A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, a les costes orientals del Mediterrani es van generar noves concepcions del món que han estat essencials per al desenvolupament cultural europeu. El qüestionament de la necessitat dels déus per desxifrar els enigmes del cosmos; l’organització de ciutats al voltant d’un espai central comú –l’àgora o el fòrum– com a lloc favorable a la trobada i al diàleg, i una nova consideració de la persona que substitueix la força del guerrer per la força interior del filòsof van sorgir en el món grecollatí antic. Aquestes idees van permetre establir una nova relació entre homes i déus, i entre els propis homes, buscant de vegades punts de trobada i revelant secretes admiracions mútues en lloc del sistemàtic desig de destrucció.

Els límits del Mediterrani que ens va oferir l’exposició no són els que fenicis, etruscs, grecs i romans van abordar, sinó aquells que la imaginació assolia: un espai a mida de l’home, un espai de llibertat mental. La mostra combina mites, és a dir, històries, i la Història: la història de la voluntat de l’home mediterrani per anar més enllà quan decideix enfrontar-se amb el destí, prescindint del capritx dels déus, i per interrogar-se sobre el fonament del món i la seva adequació a les necessitats humanes.

En el segle VI aC, pensadors com Tales de Milet, Anaximandre o Heràclit van deixar de creure en l’univers com a creació divina i van atribuir la seva existència a l’acció d’elements primordials: l’aigua, la terra, l’aire i el foc. El mite ja no bastava per explicar l’origen i el sentit del cosmos. Els homes s’enfrontaven a un enigma que havien de resoldre per ells mateixos, sense intervencions del més enllà. D’un Mediterrani explicat a través dels viatges mítics d’Ulisses, Jàson i Hèracles, es va passar a l’ordenació de l’espai humà, la urbanització del món, pròpia de les ciutats colonials gregues.
Les ciutats van incorporar l’espai públic, que ja no pertanyia als déus sinó a la comunitat: l’àgora. Nous valors com la pau, la prosperitat o la justícia van ser divinitzats i personificats a l’àgora, el cor de l’urbs on algunes escoles filosòfiques van trobar el seu lloc.

A partir de Plató, en el segle IV aC, l’ànima es va convertir en el més valuós de l’ésser humà, el que perdura després de la mort i ha de ser preservat. Van sorgir nous déus més comprensius amb les misèries humanes.

I un nou art que aspirava a copsar l’eternitat en la mirada dels homes. La vida interior va esdevenir quelcom tan enigmàtic com la mateixa estructura del cosmos.

L’exposició ens va explicar aquesta història a través d’una selecció d’obres gregues i llatines, i mostra com, en una època globalitzada, en la qual l’economia i els centres de decisió s’han desplaçat cap a noves àrees geogràfiques, el paisatge i la cultura del Mediterrani continuen sent un patrimoni universal.

Hèracles jove. 350-325 aC. National Archaeological Museum of Athens © Hellenic Ministry of Culture and Sports /Archaeological Receipts Fund
Hèracles jove. 350-325 aC. National Archaeological Museum of Athens © Hellenic Ministry of Culture and Sports /Archaeological Receipts Fund
L'Acadèmia de Plató. 110-80 aC. Museo Archeologico Nazionale di Napoli © Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo. Sopraintendenza per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei
L’Acadèmia de Plató. 110-80 aC. Museo Archeologico Nazionale di Napoli © Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo. Sopraintendenza per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei
Crater àtic de campana amb una escena de komos. Atribuïda al Pintor de Kleophon. 440-430 aC. Museum of Cycladic Art © Nicolas and Dolly Goulandris Foundarion. Museum of Cycladic Art
Crater àtic de campana amb una escena de komos. Atribuïda al Pintor de Kleophon. 440-430 aC. Museum of Cycladic Art © Nicolas and Dolly Goulandris Foundarion. Museum of Cycladic Art
Eros i Psique. Segona meitat del segle II dC. Còpia d'un original hel·lenístic tardà de finals de segle II aC. Staatliche Kunstsammlungen Dresden © Skulpturensammlung, Staatliche Kunstsammlungen Dresden
Eros i Psique. Segona meitat del segle II dC. Còpia d’un original hel·lenístic tardà de finals de segle II aC. Staatliche Kunstsammlungen Dresden © Skulpturensammlung, Staatliche Kunstsammlungen Dresden
Fris de la coberta d'un sarcòfag romà decorat amb l'episodi d'Ulisses i les sirenes. 230-250 dC. Museo Nazionale Romano, Terme di Diocleziano.
Fris de la coberta d’un sarcòfag romà decorat amb l’episodi d’Ulisses i les sirenes. 230-250 dC. Museo Nazionale Romano, Terme di Diocleziano.

Alumnes de 1r de Batxillerat Humanístic.

ACTES 25È ANIVERSARI INS JOAQUIM MIR: Taula rodona i partit de futbol professorat vs exalumnes

Taula rodona

El passat 8 de Maig un grup d’exalumnes de diferents èpoques ens va acompanyar en una Taula Rodona, que es va celebrar a la Sala
 d’Actes, plena de gom a gom. L’objectiu de la taula era que l’alumnat del centre escoltés les experiències dels exalumnes i preguntessin sobre els seus estudis i les sortides professionals. Ens van acompanyar: Miguel Angel González, historiador, Aïna Jara, pedagoga, Ana Fernández, filòloga i professora d’anglès del centre, David López, matemàtic i professor d’informàtica del centre, Alfred Castells, estudiant d’enginyeria informàtica, Pau Llamusí, estudiant de Farmàcia i Adrià Capdet, estudiant de Disseny. Alguns exalumnes, per diferents raons, es van excusar i no van poder venir ( Raquel Cavanillas, Montserrat Font, Ramón Martínez, David Muñoz, etc. ).

Durant la taula rodona van sortir diferents temes de reflexió, com van ser el curriculum uitae dels alumnes quan han de demanar feina, les estratègies per buscar feines, com van ser i són les proves d’accés a la universitat, l’elecció dels treballs de recerca, consells per encarar la tria dels estudis universitaris i adaptar-se a la seva vida, els preus dels estudis i el sistema de beques, etc.

Des d’aquestes línies agraïm als nostres exalumnes la seva assistència i participació i els convidem a que vinguin el proper dia 7 de juny a l’últim acte d’aquest any tant important pel centre.

image (3) image (5)

Partit de futbol professorat vs exalumnes

El passat dia 26 d’abril un grup de professors i exalumnes del centre de la dècada dels 90 vam fer un partit de futbol per celebrar el 25è anniversari del centre. El professorat del centre va guanyar clarament el partit fent un futbol espectacular. L’equip de professors estava format per Ayllón, Abollado, Del Amo, Ferrando, Piquer, Pueyo, Romera i Quirós. Animant des de la banda i en tasques de fisioterapeutes, ajudants per jugades assajades, utillers, etc. es trobaven Josep Anguera, Toni Ferrer, Sebastià Pelegrí i Fernando Justicia. Per part dels exalumnes van assistir Iván García, Miguel Angel González, Ferran García, Iván Imbernón, Francesc Vidal i Sergi Martin. “No esperava una victòria tant contundent, però confiava en els meus jugadors” va declarar l’entrenador Xavier Ayllón.

Després de l’esforç per part dels dos equips tot va acabar en un esmorzar de germanor a la Granja Neus, on es va viure un tercer temps molt entranyable. Des de la Miroia volem agraïr també la presència dels exalumnes en aquest acte.

IMG-20140426-WA0008 IMG-20140426-WA0016 IMG-20140426-WA0018