Motivació

Avui hem tingut la sort de compartir una estona amb l’Isma de Can Tauler.

Per començar ens ha fet preguntes i més preguntes sobre nosaltres mateixos, i a cada frase nostra ell  donava la volta i ens feia repensar-hi. Ens hem arribat a enfadar amb nosaltres mateixos perquè reflexionar i verbalitzar no és un exercici gens fàcil, però com diu l’Isma: Tot és qüestió de pràctica!

Per continuar, ens ha posat aquest vídeo [youtube]https://www.youtube.com/watch?v=6ea_1FIOIvs[/youtube] que realment ens ha impactat. Ens ha remogut molt per dins i ens ha servit per adonar-nos que els límits són els que nosaltres mateixos ens posem.

A partir d’aquí ens ha explicat un concepte que no havíem sentit mai: la resiliència. Resiliència com la manera de treure forces d’on no n’hi ha, de superar-nos, de creure’ns capaços de ser feliços? Sí, això mateix, perquè al cap i a la fi al que tots aspirem és a ser feliços.

Us deixem amb aquesta presentació que ens va posar l’Isma i que també ens ha fet pensar molt.

Esperem que tot plegat us agradi tant com ens ha agradat a nosaltres.

Gràcies Isma!

A la carretera hi som tots

El passat dia 2 de maig, des del Departament d’Educació per a la Mobilitat Segura de l’Àrea Regional de Trànsit de Mossos d’Esquadra, vam rebre la visita dels agents Mònica i Ivan, a través dels quals vam tenir la sort de rebre un taller que hem valorat molt positivament.Difuminator(4-5-2016 8-29-35)

El taller consistia a fer-nos conscients de la importància decircular amb precaució, tant per nosaltres com per totes les persones amb les que ens podem creuar cada dia. Ens han portat imatges i vídeos reals que ens han impactat moltíssim. L’Ivan ens ha anat explicant cada cas i què s’hauria pogut fer per evitar la tragèdia i se’ns posava la pell de gallina de sentir-lo.

Realment ens ha donat molt que pensar, i hi ha un missatge que se’ns quedarà per sempre al cap: “A la carretera hi som tots”, per tant, si us plau, siguem prudents.

Difuminator(4-5-2016 8-31-35)

Universidad Emocional

El passat 29 de febrer ens va venir a conèixer el Paco Pérez Valencia, que entre moltes d’altres coses, ha creat l’anomenada Universidad Emocional, que com el seu propi nom indica té el seu eix central en allò que ens mou, l’ànima!

Doncs atenció, el Paco va venir ni més ni menys que des de Cadis només per nosaltres! Va venir acompanyat de dues estudiants, la Judit i la Sandra, que lideraran un projecte que es dirà 6 horas para cambiar el mundo i que han creat expressament per nosaltres.

Aquest projecte tindrà lloc els propers 18 i 19 d’abril. El dia 19 a l’insti, però el 18 anirem al Centre d’Art La Massana a Barcelona, en tenim MOOOOLTES ganes, ja us explicarem!

Us deixem un tastet amb aquest manual que ens senta com un guant.

Fins aviat!

 

 

Manual

Aprenem a dir NO!

Aquesta setmana, i unes setmanes enrere, ens han visitat la Rosa Galvany (tècnica de l’Ajuntament de Montcada i Reixac especialista en treballar amb joves per la prevenció del consum), i el Ferran dels Mossos d’Esquadra (policia de proximitat).

El primer dia vam fer un taller sobre les drogues i el segon dia sobre l’alcohol. Els dos dies ens han explicat casos reals, ens han explicat les implicacions legals, ens han donat tècniques per saber dir NO i sobretot, han resolt TOTS els nostres dubtes!

La metodologia va ser força activa, cosa molt important per nosaltres, que ens va permetre posar-nos a la pell dels casos que ens explicàvem.

Tenim fotos però només del segon dia i a més a més no sortim nosaltres ni la Rosa ni el Ferran, però més val això que res.

La foto és d’una activitat que vam fer que consistia a escriure dues frases que ens fessin reflexionar sobre com acabar bé una festa, i aquestes van ser les nostres reflexions. Tots vam coincidir en la importància de beure poc i no agafar el cotxe begut. Hi ha moltes més variables, però aquestes van ser les que més clares ens van quedar.

Des d’aquí els volem agrair el seu esforç i implicació.

IMG_20160412_080540

Dia de la Dona

Avui per treballar el Dia de la Dona hem vist aquests dos vídeos.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=vexpy_VrXhw[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=iLjZgz7tlzs[/youtube]

Les nostres reflexions posteriors al visionat han estat les següents:

– Les dones no tenen perquè cobrar menys que els homes per la mateixa feina.

– Les dones poden tenir les mateixes feines que un home. Per exemple, una feina que requereixi força física és igual si és un home que una dona, perquè si l’home no té força, tampoc no podrà fer aquesta feina.

– Les feines de casa s’han de compartir.

– Els nens i les nenes també han d’ajudar a casa.

Tenim clar que homes i dones som iguals i que hem d’avançar perquè no se seguim avançant en aquest sentit!

Gran Torino

Durant la tutoria de divendres vam veure Gran Torino i vam fer la fitxa. Tot i les reticències inicials, al final hem de reconèixer que ens va agradar, i MOLT.

Per qui no l’hagi vista, aquí us deixem el tràiler [youtube]https://www.youtube.com/watch?v=U_bZWFLTp-c[/youtube]

 

I a continuació, les nostres reflexions:

Anàlisi dels personatges de Gran Torino

Gran Torino és la història de la transformació de Walt Kowalski. Per comprendre-la es fonamental analitzar els personatges. L’ús de la violència i el model d’homes i dones que representen ocupen un lloc important en aquesta reflexió.  Contesta aquestes preguntes en grup:

Walt Kowalski

  • Què sabem del passat del Walt Kowalski?

Que va estar a la guerra.

Que es penedeix d’haver.

  • Quin model d’home representa?

Arrogant, estúpid… Al principi, però després sabem que això és perquè es va morir la seva dona. Segons avança la pel·lícula es veu que és molt bona persona. Es juga la vida per ajudar als demés.

  • Què significa el final de la pel·lícula? Quin és el missatge que es vol transmetre?

Que es sacrifica pel bé dels seus veïns.

  • S’ha fet justícia? Per què?

D’una banda sí, de l’altra no, perquè la policia s’hauria d’haver quedat quan el capellà els ho ha demanat.

  • Quin hauria estat el missatge si Walt hagués utilitzat el seu rifle a l’escena final?

Un missatge de violència, de tornar a fer el que havien fet ells.

  • Quin dels dos finals us sembla millor? Per què?

Pensem que els hauria d’haver matat, perquè el delicte que havien comès és molt greu. No creiem en la justícia. Al cap i  a la fi sortiran de la presó.

  • Creus que Walt és un heroi? Per què?

Sí, perquè els ha salvat la vida i els ha ajudat en la vida.

Thao

  • Qui és Thao? D’on procedeix?

El cosí d’un dels mafiosos. És xinés.

  • Com és el seu ambient familiar? Per què creus que se sent sol?

Se sent malament perquè el seu cosí és un mafiós.

  • Quines actitud té en Thao que no encaixen amb el que s’espera d’ell?

Que no fa el que vol el seu cosí i la seva banda.

  • Creieu que hauria d’entrar en una banda i deixar d’estar sol? Per què?

No, perquè millor estar sol que mal acompanyat. Millor ser honrat.

  • Per què en Thao admira a en Walt? Què aprèn d’ell?

Perquè va de cara.

  • Què significa que en Walt deixi el seu Gran Torino en herència a en Thao?

Que l’aprecia molt, que l’estima com si fos un fill.

 

Sue

  • Qui és Sue? Com la definiries? Escolliu una escena que mostri com és.

Que ha estat recolzant el Walt tota l’estona, era com si fos la seva psicòloga. Quan la banda la vol atacar, es defensa ella sola fins que arriba el Walt.

  • Com influeix Sue en l’evolució de Walt?

L’ajuda, és molt comprensiva.

  • Per què Sue és tan important en aquesta història?

Perquè compren al Walt, l’ajuda. Li obre els ulls i li mostra que és bona persona.

La por

Us ensenyem la redacció sobre la por que hem preparat entre tots per enviar a El Crit, la revista de l’institut, esperem que us agradi:

El curtmetratge que l’altre dia vam veure a classe es diu Monster, comença amb un nen que pega un ninot. A continuació, un ésser “no viu” s’infiltra a casa del nen, on hi viu amb la seva mare. Viu dins d’un armari. Cada nit espanta al nen, fins que la mare es crispa i comença a cridar.

Ens fan por les pel·lícules de L’exorcista, quan veiem la seva cara i està estirada a un llit perquè li entra un dimoni al cap i té la cara amb moltes tallades.

També ens fan molta por la pel·lícula de La Sombra, perquè aquella ombra està a tot arreu perseguint a una nena. Fins i tot quan es va morir la seva àvia en el cementiri l’ombra  va anar al cementiri i la nena es pensava que fos la seva àvia.

Les pel·lícules de terror de vegades ens fan molta por perquè ens pensem que aquestes coses ens poden passar a la vida real. També ens poden provocar malsons i posar-nos nerviosos.

El millor de tot és que amb la música de les pel·lícules de por pots aprofitar per abraçar la persona que t’agrada.

En resum, el millor és fer sempre les coses en bona companyia!

_20160127_104632

Prevenció de conductes discriminatòries

Què és per nosaltres la discriminació?

  • Deixar algú de costat.
  • Insultar.
  • Ser racista.
  • No deixar que l’altra persona tingui amics, burxar-lo.
  • Bullying i ciberbuying.

Hi ha diferents tipus de discriminació:

  • Física.
  • Ideològica.
  • Sexual…

El racisme és quan ens pensem que nosaltres, per la nostra raça, som millors que una altra persona d’una altra raça. La xenofòbia és quan sentim rebuig, aversió, per una raça diferent de la nostra.

El tema de la discriminació ens ha portat a parlar del maltractament, i reflexionant sobre la violència de gènere, pensem que potser es mira més el maltractament (físic) cap a la dona, i que en canvi vers l’home hi ha maltractament psicològic però passa més desepercebut.

A més a més, hem parlat de l’origen de tots el que estaven al grup, i han volgut dibuixar les seves banderes i ens hem fet algunes fotos, us n’ensenyem aquesta!

IMG_20160127_192624

Sant Mòbil

I a Tecno… hem començat a fer un “reposamòbils”, sí sí, com sona.

Ens estimem tant el mòbil, que estem aprenent a fer un estri on el podrem deixar per carregar, o a la nit quan anem a dormir. Estem encantats!

Però no és fàcil, estem treballant molt. Hem d’estudiar les instruccions, agafar mesures, tallar, i tenir molta paciència! Però és que pel mòbil, el que sigui!

Ja us els ensenyarem quan estiguin acabats.

20151126110257

D’esquerra a dreta, Helio, Juan, Isma i Fran

20151126110254

D’esquerra a dreta, Helio, Isma, Fran i David

20151126110255

D’esquerra a dreta David, Isma, Fran Juan i Helio

Endevina, endevinalla…

Un cop la setmana ens visita la Maria Romeu, una profe de Cicles que sempre ens prepara classes una mica especials. Us n’expliquem una.

Ahir, va venir, i en el PPT que adjuntem en aquest post, vam poder llegir aquesta endevinalla:

M’agrada la joventut de la seva pell.
No m’agrada quan té les coses fora del seu lloc.
M’agrada quan es dibuixa un somriure.
No m’agrada quan em fa aixecar la veu.
M’agrada quan té ganes de treballar.
No m’agrada quan no vol escriure.
M’agrada quan utilitza l’ordinador per investigar.
No m’agrada que utilitzi el mòbil mentre estic parlant.

El primer que vam tenir clar, és que això ho havia escrit o una mare, o una profe, així que aviat ens va haver de confesar que havia estat ella. Després vam pensar que ens descrivia a un de nosaltres, fins que ens vam adonar que… ens descrivia… a NOSALTRES!

Després ens ha arribat el nostre torn, i ens hem descrit entre nosaltres. La consigna era que podíem dir quines coses ens agradaven i quines no, però la veritat que ens estimem bastant i només ens sortien coses bones. La millor part, quan ho hem llegit i havíem d’endevinar qui era qui, com hem rigut!