Aquell dia… 

Un nen de pèl roig que es deia Pau va trobar una rosa vermella com la sang. Va pensar què en faria amb ella. Potser regalar-la a una noia que per a ell era molt especial. Però…. no s’atrevia. Era massa tímid per fer-ho. La seva vergonya podia més que els seus sentiments. Què passaria si ho feia? Se’n riurien d’ell? Hauria de passar per sobre del que pensessin els altres? No sabia què fer…

Després dels dubtes, es va decidir. Al primer intent es va quedar sense paraules. Al segon, el mateix. Va pensar que després d’intentar-ho i fracassar ja no seria possible demostrar la seva valentia. Una setmana després es va armar de valor i va insistir un cop més.  Es va apropar a la noia i li va donar la rosa. En aquell instant va fugir corrents. Aquella mateixa tarda pensava si havia fet bé. Quan més capficat estava amb els seus pensaments va veure com la noia se li apropava. Li va donar un llibre, li va fer un dolç somriure i es va allunyar. El seu cor es va fer gran. 

                                                                                  Nikolas Zhyronkin 6èA