Em permeto de recomanar aquestes activitats de formació que tenen un format propi. Al seu darrere hi ha el Servei eductiu del Tarragonès i el meu amic Xavier Suñé.
https://sites.google.com/site/microtallerstac/microtallers-2-0
O com reclamar la figura del docent 2.0
Ilustrador artículo del diario El País – Andalucía.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/13/andalucia/1334332226_762988.html
Destaco un par de párrafos:
En España, según el último estudio sobre el Panorama de la Educación, el horario lectivo del profesorado es de los mayores de la Unión Europea y de la OCDE, pero este dato es ocultado porque detrás de los recortes y de la reforma que nos anuncian no hay el afán de mejorar la educación pública…
El sacrificio que se exige al profesorado no será para mejorar la enseñanza, sino para masificar las aulas, suprimir las tutorías, despedir interinos y poner fin a la débil atención personalizada. Los efectos, en pocos años, serán terribles
Tot el que realment necessites saber sobre com viure i com ser, ho vaig aprendre a l’educació infantil.
Robert Fulghum, escriptor i filòsof americà.
La saviesa no residia en els exàmens ni en els títols, sinó a la muntanya d’arena.
Aquestes són les coses que vaig aprendre: a compartir-ho tot, a jugar sense fer trampes, a no pegar, a deixar les coses on les havia trobat, a resoldre els meus problemes, a sentir-me capaç de resoldre les meues necessitats,i de demanar ajuda, a demanar perdó, a rentar-me les mans abans de menjar, a estirar de la cadena del wàter, a fer una vida equilibrada i sana.
També vaig aprendre a aprendre, a pensar, a dibuixar, a ballar, a jugar i a fer un poc de feina cada dia.
Vaig aprendre a fer migdiada cada vesprada, anar alerta amb els cotxes, a donar la mà i estar al costat d´algú, a estar atent a les meravelles…
Vaig aprendre que la llavor creix amb les arrels cap avall i les fulles cap amunt sense que ningú sap ni com ho fa… i que nosaltres també ens semblem a la llavor. Vaig aprendre que el peix i la tortuga es moriran i que nosaltres també.
Recordo una de les primeres paraules que vaig aprendre: Mira (perquè tot el que necessites saber és a algun lloc).
Agafeu qualsevol d´aquests aprenentatges i poseu-lo al món dels adults, a la família, al poble, amb els amics… i tot continua sent fonamental: el de deixar les coses en el seu lloc, arreglar el propis problemes i demanar ajuda…
Continua sent veritat, siga quina siga l´edat, que quan eixes al món és millor anar agafat de la mà d´algú i romandre junts…
Són frases de Robert Fulghum, escriptor i filòsof dels Estats Units, autor del llibre del mateix títol (original All I Really Need to Know I Learned in Kindergarten de la publicació del qual fa prop de 25 anys). Gràcies, Ma José, que m’ho vas fer arribar.El diari Ara ha recollit en un article un ventall de vídeos que estan penjats a Internet i que mostren vàries i diferents punts de vista sobre aquells mensypreables fets.
Després de veure’n algun se m’ha acudit llegir-ne els comentaris i… Deu n’hi do!
Després d’algunes de les que he tingut al llarg dels dos trimestres que portem de curs, em vénen ganes de demanar el trasllat a una escola qualsevol de les que apareixen en aquesta presetnació.
Probablement allà tothom que es mostra agrait amb la tasca de l’escola i dels que hi treballen.
Sé que estic exagerant… però buidar el pap, de vegades, serveix.
La Fundación Telefónica reconoce la labor de los docentes con el XII Premio de Innovación educativa.
El premio, dirigido a docentes y alumnos de centros escolares de todo el mundo, ofrece un apoyo en la realización de trabajos escolares a través de las TIC.
Podrán presentarse en www.educared.org/premiointernacional aquellos trabajos elaborados por profesores de centros educativos de todo el mundo en los que se imparta formación reglada no universitaria para alumnos de edades comprendidas entre los 3 y los 17 años, ambos inclusive.
Los trabajos pueden consistir en un blog realizado en blogger, una web creada con editores on line, una wiki creada con MediaWiki o Wikispaces, un grupo en una red social, trabajos creados con herramientas como Prezi, Google Earth… o cualquier otra herramienta o aplicación que permita al docente y al alumnado realizar su proyecto.
El objetivo es el de impulsar un cambio metodológico real en el aula, mediante un reconocimiento a los docentes que trabajan de forma innovadora con las TIC.
El plazo de inscripción del certamen, cuyo objetivo es impulsar una mejora en la calidad educativa, es del 9 de abril al 20 de mayo
Para más información: www.educared.org/premiointernacional
Avui ha estat un dia molt estrany. El dia de la vaga general. Però no per aquest motiu. O no només per aquest motiu.
Gairebé abans de tenir temps de vestir-me, m’avisen que algú ha segellat amb silicona tots els panys d’entrada a l’escola (posteriorment hem sabut que la cosa havia estat fet amb molta més mala idea: introduint fragments de fusta abans de la silicona). Em pregunto a qui volien ajudar o defensar els capsigranys que han fet això:
A qui volien ajudar o defensar? No ho entenc.
El resultat real de la seva acció és que vàries persones hem hagut de gastar uns quants euros de la nostra butxaca trucant per telèfon fins a aconseguir solucionar el problema. Els capsigranys no han molestat en absolut a ningú dels que són objecte de la vaga; just al contri. Una altra despesa d’uns quants euros més en les hores que un operari ha hagut de treballar per a reparar la bretolada. Uns diners que podrien haver-se ocupat en altres coses per a l’escola i els seus alumnes (potser, fins i tot, fills dels capsigranys).
Els capsigranys no han incidit en absolut en el dret a fer vaga ni en el dret a no fer-ne ni en el dret a venir a l’escola de ningú. Només han molestat i ens han fet la guitza.
Potser hi haurà una altra conseqüència: potser a partir d’ara no estaré gaire d’acord amb les convocatòries de vaga perquè representa que m’uneixo a aquests capsigranys.
Un altre motiu de l’estranyesa d’aquest dia han estat diversos pensaments que he tingut al llarg del dia:
I jo? Doncs jo volia fer vaga. No n’he pogut fer perquè he hagut d’estar de serveis mínims (o jo o algú altre de l’equip directiu, tant se val). He anat a treballar, per tant, de molt mala gana. Guarnit amb silicona. I la cirereta (guinda): a l’hora de recollir els fills, un adult estava esverat perquè veient que ningú contestava el timbre ni el telèfon pensava que hauríem portat els nens a no-sé-on sense dir-l’hi. Visca la confiança!!! Visca el sentit comú!!!
Us deixo el vídeo del programa Singulars d’aquesta setmana on s’ha fet una entrevista a Dolors Reig.
La presentació que es fa a la web de TV3 a la carta diu:
És llicenciada en Psicologia Social i autora del blog “El caparazón“, un dels més consultats i influents en l’àmbit de la innovació a la xarxa. Dolors Reig ens parla d’internet com a potenciador de la sociabilitat, i ens diu que les xarxes socials acabaran portant-nos a una democràcia més participativa.
Només hi puc afegir que cada article o entrevista que li llegeixo, veig o sento em fa entendre una mica més una part dels comportaments d’una part de la societat actual. Això sí, a vegades també em perdo.
Si preferiu veure el vídeo a la pàgina de Tv3 –>
Educat és la xarxa social creada pel Departament d’Ensenyament amb l’objectiu d’oferir aquest tipus de servei d’una manera estrictament lligada a la funció docent.
Trobo que hi ha molts dels elements de qualsevol xarxa social coneguda; no goso dir tots perquè no sóc un gran usuari ni de Ning, ni de FaceBook, ni de Twitter i per tant els conec només fins a cert punt.
A la portada d’Educat acabo de trobar aquesta presentació que pot servir per a fer-se’n una idea. A més, està feta a Prezi, un servei de presentacions on-line molt atractiu.
