Avui ha estat un dia molt estrany. El dia de la vaga general. Però no per aquest motiu. O no només per aquest motiu.
Gairebé abans de tenir temps de vestir-me, m’avisen que algú ha segellat amb silicona tots els panys d’entrada a l’escola (posteriorment hem sabut que la cosa havia estat fet amb molta més mala idea: introduint fragments de fusta abans de la silicona). Em pregunto a qui volien ajudar o defensar els capsigranys que han fet això:
- Als mestres que volien fer vaga? Però si a l’escola ha fet vaga tothom que ha volgut sense la més mínima coacció de ningú!
- Als que no volia fer vaga? Però si a l’escola no ha fet vaga qui no ha volgut! O potser els capsigranys només creuen que hi ha drets per ells?
- A l’alumnat que volgués venir a l’escola? Els pares dels nens que han vingut tenen tot el dret del món a portar-los (per això hi ha els serveis mínims); perquè vulguin, perquè no estiguin d’acord amb la vaga, perquè potser altres capsigranys no els deixen fer vaga i no poden quedar-se amb els fills a casa,… Potser els capsigranys (els meus) creuen que els pares no tenen dret a tenir dret.
A qui volien ajudar o defensar? No ho entenc.
El resultat real de la seva acció és que vàries persones hem hagut de gastar uns quants euros de la nostra butxaca trucant per telèfon fins a aconseguir solucionar el problema. Els capsigranys no han molestat en absolut a ningú dels que són objecte de la vaga; just al contri. Una altra despesa d’uns quants euros més en les hores que un operari ha hagut de treballar per a reparar la bretolada. Uns diners que podrien haver-se ocupat en altres coses per a l’escola i els seus alumnes (potser, fins i tot, fills dels capsigranys).
Els capsigranys no han incidit en absolut en el dret a fer vaga ni en el dret a no fer-ne ni en el dret a venir a l’escola de ningú. Només han molestat i ens han fet la guitza.
Potser hi haurà una altra conseqüència: potser a partir d’ara no estaré gaire d’acord amb les convocatòries de vaga perquè representa que m’uneixo a aquests capsigranys.
Un altre motiu de l’estranyesa d’aquest dia han estat diversos pensaments que he tingut al llarg del dia:
- Avui, a l’escola, hi ha hagut gent treballant perquè han volgut exercir el seu dret a no fer vaga. Per tant, han cobrat el sou del dia com cada dia. Com que no hi havia gaire alumnes, alguns han pogut fer feina de la que s’acumula cada final de trimestre i tots anem molt de bòlit.
- Avui, a l’escola. hi ha hagut gent que no han vingut a treballar perquè han volgut exercir el seu dret a fer vaga. Per tant, no han cobrat el sou del dia. Però alguns d’ells, han estat a casa fent feina de final de trimestre perquè demà s’ha de tenir tot fet, peti qui peti.
- Aquesta espècie de paradoxa és fruit de la decisió personal de cadascú, és clar,… però se’m fa molt estranya.
I jo? Doncs jo volia fer vaga. No n’he pogut fer perquè he hagut d’estar de serveis mínims (o jo o algú altre de l’equip directiu, tant se val). He anat a treballar, per tant, de molt mala gana. Guarnit amb silicona. I la cirereta (guinda): a l’hora de recollir els fills, un adult estava esverat perquè veient que ningú contestava el timbre ni el telèfon pensava que hauríem portat els nens a no-sé-on sense dir-l’hi. Visca la confiança!!! Visca el sentit comú!!!
