El Departament d’Educació (ai!, no!, d’Ensenyament) ha publicat els criteris de prioritat que cal aplicar a les sol·licituds de plaça en el procés de preinscripció i matrícula quan el nombre de sol·licituds superi l’ferta de places. Hi ha hagut una novetat en els criteris complementaris : l’obtenció de 5 punts…
…pel fet que el pare, la mare, el tutor o la tutora o un germà o una germana de l’alumne o l’alumna hagin estat escolaritzats en ensenyaments declarats actualment gratuïts i universals1 al centre per al qual es presenta la sol·licitud
Hi estic d’acord. De fet, el meu centre va ser un dels molts que va prendre aquest mateix criteri quan el Departament d’ensenyament (ai!, no!, d’Educació) va oferir als Consells escolars la possibilitat d’establir-ne un propi, a afegir als generals.
L’endemà d’haver rebut la informació als centres escolars (aquest cop, sí, directament des de l’Administració abans que per la premsa) el Síndic de greuges suggereix que se suprimeixi el nou criteri complementari perquè considera que…
… introdueix una discriminació per raó de naixença, no afavoreix l’accés a una educació de qualitat en condicions d’igualtat, pot tenir efectes negatius en l’equitat del sistema educatiu i pot contribuir a reproduir les desigualtats dels grups socials en l’escolarització… (->)
Jo em pregunto: ¿Per què el Síndic gasta el seu temps en aquesta qüestió. De debò és el més important que pot ocupar-li o preocupar-li de tots els factors de la nostra realitat diària que incideixen tan negativament en els infants, en les sevs famílies i en l’educació-ensenyament?
L’endemà passat, l’Associació de mestres Rosa Sensat m’ha fet arribar -com a soci- un escrit on on s’opina que el nou criteri és…
…un criteri de fons antagònic al que, des del nostre punt de vista, la societat catalana necessita ara per construir un futur fortament cohesionat. Un criteri de clan, de societat closa, de nissaga, d’estirp, de casta, que reforça la divisió jer àrquica de la societat. ..
Jo crec que hem perdut el nord, tots plegats
Potser sóc jo qui s’ha tornat boig. Potser he començat a perdre l’oremus. Potser la llarga experiència d’anys treballant al servei públic d’enseyament m’ha fet perdre la consciència de la realitat i del que realment és important. Potser els molts anys participant d’equips directius m’han acabat convertint en un autèntic buròcrata i no estic fent més que seguir la veta d’aquesta polèmica tant allunyada dels autèntics problemes.
