WEBS DE CONSULTA
“Les Primeres Avantguardes”, a L’ARt del segle XX a l’Escola, web de l’xtec.es
http://www.xtec.es/~mmoron/L’ARTdelsegleXXal’ESCOLA/MovimentsArtistics/LesPrimeresAvantguardes/Les%20primeres%20avantguardes.htm
LES PRIMERES AVANTGUARDES :
Al llarg del segle XX, Europa s’industrialitza (Revolució Industrial) i això comporta un seguit de canvis,
alguns positius, però també canvis negatius, per la massificació (acumulació de gent a les grans ciutats), la situació del proletariat, les anomenades « zones negres ». Aquesta situació negativa s’agreuja a principis del s.XX amb la Primera Guerra Mundial (1914). Entre 9−14 milions de persones varen morir. La civilització europea trontolla. Si, fins aleshores, Europa s’havia sentit com el model (pel que fa a la cultura, a la ciència, a la societat, a la política), ara, després de la catàstrofe, comencen a aparèixer veus crítiques contra aquesta suposada superioritat. I una d’aquestes veus la protagonitzen els artistes, les avantguardes.
« Avantguarda » és un terme d’origen militar. És el grup de l’exèrcit que va davant, i té connotacions de lluita. Normalment és un grup més o menys cohesionat, petit, elitista, incomprès.
Sovint, justifiquen la seva actitud, la seva proposta, a través d’un manifest. Hi ha un afany d’experimentació, en les avantguardes, de trobar noves formes artístiques, d’introduir nous materials, nous temes, fins al punt que la novetat ha acabat sent un criteri de qualitat.
Les primeres avantguardes es poden agrupar en dos camins d’investigació, dos itineraris. Per un costat, tenim un seguit d’artistes que s’interessen especialment per qüestions formals, és a dir, analitzen la composició del quadre, els colors, els objectes, l’espai. Aquesta via és més racional i per això l’englobarem sota el nom de « la raó »: Futurisme, Cubisme o l’Abstracció.
Per una altra banda, però paral.lelament, hi ha un corrent que vol transformar l’individu i la societat
despertant−lo, sacsejant−lo, impactant−lo. Aquestes avantguardes utilitzen processos irracionals per alliberar la imaginació, deixar anar els sentiments. I per això, aquests moviments els agruparem amb el nom de « el somni »: Expressionisme, Dadaïsme i Surrealisme
http://www.mundodescargas.com/apuntes-trabajos/arte/decargar_avantgardes-artistiques.pdf
<a href=”“>
París continua sent la capital cultural i artística, com al segle XIX..
Els nous corrents artístics del s.XX foren el reflex d’un món cada vegada més canviant: a nivell científic, noves formes de pensament i canvis polític. Innovacions físiques i matemàtiques com “ la teoria de la relativitat”, teories òptiques que aporten noves visions del món a traves de microscopis o telescopis,
les fotografies aèries, el cinema, la gran velocitat del transport. Les noves teories de la Psicoanàlisi de S. Freud parlaven dels nous llenguatges de l subconscient i dels somnis.
Políticament, la rivalitat dels estats europeus degut a les ambicions colonials van culminar en la I Guerra Mundial (1914-18). Acabada la guerra la situació empitjorà tant econòmicament (Crac del 29) com políticament, amb l’enfrontament entre els feixismes i comunisme , que amenaçaven les democràcies liberals. La Guerra civil espanyola (1936-39) i la II Guerra Mundial(1939-45) demostraren que la destrucció humana no tenia límits.
Els artistes europeus, sensibilitzats amb la situació, busquen nous llenguatges creatius, expressius, fan un art combatiu per conscienciar la societat de la situació política del moment i animar-los a prendre partit.
http://blocs.xtec.cat/lartbarroc/pintura-de-les-primeres-avantguardes-dels-s-xx/
Comença una nova mirada, més subjectiva, més personal, més difícil i també molt interessant:
I començarem el nostre viatge pel segle XX de la mà de l’Arquitectura….
EL MODERNISME
ARQUITECTURA MODERNISTA
36.- PALAU DE LA MÚSICA CATALANA – LLUÍS DOMÈNECH I
MONTANER
COMENTARI:
37.- CASA MILÀ – ANTONI GAUDÍ
<a href=”“>
COMENTARI:
ARQUITECTURA RACIONALISTA
artsdidactica.info · Pàgines d’Història de l’Art a càrrec de Joan Sorolla Beltran
Sovint es confonen els termes Racionalisme i Funcionalisme quan, de fet, són contraris. El Racionalisme es basa en la idea d’utilitzar racionalment totes les formes que existeixen al nostre abast. El Funcionalisme té més a veure amb la idea que la funció crea l’òrgan, però d’això en parlarem més a la fitxa sobre arquitectura organicista. Els antecedents del Racionalisme els trobem en els arquitectes del ferro (Eiffel…) i fins i tot alguns modernistes, però, pel que ens interessa a nosaltres, no podem començar a parlar-ne fins que els arquitectes no comencen a prescindir dels elements decoratius i a potenciar visualment els elements purament constructius. Entre aquests hi trobem pioners com Loos, Perret i Behrens pel seu ús del formigó i l’eliminació de la decoració. Després de la I Guerra Mundial, el Racionalisme es va desenvolupar des de la Bauhaus, una escola d’arquitectura i arts aplicades alemanya que va funcionar entre 1919 i 1933, any en què va ser clausurada pels nazis. Aquesta escola, fonamental dins de l’arquitectura i el disseny del segle XX, va ser dirigida al llarg dels seus 14 anys de durada pels arquitectes Walter, Hannes Meyer i Ludwig Mies van der Rohe. Després de la dissolució, bona part del seu professorat es va traslladar als EE.UU per treballar en llibertat.
Walter Gropius, fundador de la Bauhaus va ser també el creador del seu ideari. Entre els seus preceptes podem destacar els següents:
•Importància de l’artesania però industrialitzant-ne i serialitzant la producció. D’aquí se’n deriva l’extrema importància del disseny previ. L’artista es converteix en dissenyador.
•Abolició de les diferències entre artistes, artesans i creadors. Tots units per crear l’edifici del futur on s’hi integraran totes les arts en igualtat.
•L’art ha d’estar vinculat a tots els aspectes de la vida. Ha de crear objectes útils, funcionals i a l’abast de tothom.
•Potenciar els estàndars en el sentit tant d’apostar per la producció en sèrie com de defensar uns models normatius d’abast universal.
En general, el Racionalisme arquitectònic proposa:
•la puresa de les formes, amb predomini de les rectes
•manca de decoració superflua; el mateix material constructiu esdevé la decoració.
•plantes lliures
•construccions fetes a la mesura humana
•integració dels edificis en els espais, ja siguin rurals o urbans, on es construeixen
•importància de la planificació urbana sota els principis racionals; el racionalisme és un corrent molt important dins l’urbanisme contemporani, tant, que sense ell la fesomia de les nostres ciutats seria una altra avui.
Un dels autors més significatius i que val la pena destacar també es Le Corbusier (Charles-Édouard Jeanneret), autor que té punts en comú amb el funcionalisme. Les seves aportacions més significatives són:
•Els Cinc Punts per a una Nova Arquitectura, publicats el 1927: 1) ús de pilotis (pilars); 2) coberta ajardinada; 3) planta lliure ; 4) finestres contínues i 5) façana lliure
•A nivell urbanístic, defineix la ciutat actual. El seu projecte per a una Ciutat per a Tres Milions d’Habitants(1922) és cabdal per entendre la ciutat del segle XX: divisió en zones especialitzades, construcció en altura i importància de les vies de circulació. Val a dir que l’especulació urbanística i una interpretació massa simplista dels seus criteris, especialment als EEUU, on es van aplicar primer, ens han conduït a la densificació i caos circulatori de moltes de les nostres ciutats contemporànies.
•Autors principals: Gropius, Mies van der Rohe, Le Corbusier
<a href=”“>
38.- PAVELLÓ ALEMANY (BARCELONA) – MIES VAN DER ROHE
<a href=”“>
COMENTARI:
pavello-mies-van-der-rohe_13.html
ARQUITECTURA ORGANICISTA
artsdidactica.info · Pàgines d’Història de l’Art a càrrec de Joan Sorolla Beltran
Tal com veiem a la fitxa sobre arquitectura racionalista, pot donar-se una confusió entre aquell concepte i el de Funcionalisme. El Funcionalisme parteix del concepte biològic que la funció crea l’òrgan. En arquitectura això voldrà dir que la forma d’un edifici o la disposició de les seves parts no vindrà donada pel criteri racional de l’arquitecte sinó per l’existència d’una necessitat que serà la que obligarà a aquella disposició o a aquella forma. El caràcter global d’un edifici vindrà definit, doncs, per la personalitat de cadascuna de les seves parts, parts especialitzades dins d’un tot. Podem comparar-ho al cos de qualsevol ser viu. Antecedents de l’organicisme són el modernista belga Henry van der Velde i Antoni Gaudí, però qui es considera que va formular-lo de manera més concreta va ser el nord-americà Frank Lloyd
L’obra de Wright pot dividir-se en quatre etapes:
•1900-1910. Període clàssic. Escriu, viatja al Japó i construeix les seves famoses “cases de la praderia”, cases d’estiueig amb planta de creu o amb forma de T i sostre a dos o quatre aiguavesos. Porxos com a prolongació dels interiors i relació entre la casa i l’entorn.
•1910-1933. Període on usa formes geomètriques en cobertes i on destaca la continuïtat entre els espais interiors. Importants encarrecs al Japó. Desenvolupa la idea de voladís que aplica a diferents projectes.
•1933-1940. Construeix la casa Kaufmann i un edifici administratiu per a Johnson Wax. En el primer cas desenvolupa a la perfecció el seu ideal d’inspiració japonesa d’integració perfecta de l’habitatge en el seu entorn. Encàrrecs de moltes cases econòmiques prefabricades- que ell anomenava “usonianes”, cases que s’extendrien espontaniament per tot el territori trencant la diferència entre camp i ciutat.
•1940-1959. Fase de predomini de la planimetria corba i de gran varietat de dissenys. Construeix el Museu Guggenheim de Nova York.
Els aspectes més evidents de les construccions de Frank Lloyd Wright poden sintetitzar-se en:
•harmonització amb l’entorn
•manca de decoració i importància dels materials vistos, diferents segons les etapes (maó, fusta, formigó…)
•interiors sobris amb materials de disseny industrial
•Autors: Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto i els arquitectes del grup de Roma (barreja de racionalisme i organicisme)
39.- CASA KAUFFMAN – F.LLOYD WRIGHT
<a href=”“>
<a href=”“>
COMENTARI:
111casakauffman-flloydwright-organicisme
la-casa-kaufmann-o-casa-de-la-cascada_06.html
casa-cascada-frank-lloyd-wright
El nostre segon passeig, per les primeres avantguardes d’art en el segle XX, el farem amb l’Escultura…
<a href=”“>
41.- FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT EN L’ESPAI – BOCCIONI
F U T U R I S M E
El concepte del MOVIMENT a L’Art
Tota innovació o avenç tecnològic modifica gairebé sempre el nostre entorn i afecte la manera de veure’l i de retruc la forma d’expressar la visió que en tenim. Així ho podem veure en el grup dels artistes futuristes que, davant l’impacte de la progressiva mecanització i automoció del primer quart del segle XX incorporaren en les seves obres efectes òptics de moviment. Així ho podem veure en els volums d’aquest cos, que tal com diu al títol es desplaça, es desfà amb el seu moviment per l’espai. D’algun manera aquesta era la imatge de l’home modern, anònim, que seguia el ritme i la velocitat de les creixents metròpolis. El cos està en funció d’allò orgànic i d’allò tecnològic, l’home és gairebé com una màquina que es mou per l’espai, un organisme cibernètic.
http://www.xtec.es/~mplanel4/volum/cos/cos.htm#inici
COMENTARI:
u-boccioni-qformas-unicas-de-continuidad-en-el-espacioq.html
index.php?option=com_content&view=article&id=1426&Itemid=87
42.- EL PROFETA – PAU GARGALLO
C U B I S M E
Moviment artístic desenvolupat principalment entre el 1907 i el 1914, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l’espai, en la renovació de les tècniques i en l’ús d’un llenguatge formal geometritzant.
Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis. Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades.(…) Malgrat tot, sembla evident que les bases del moviment cubista residiren principalment en l’evolució de Picasso, que va des de Les senyoretes del carrer d’Avinyó (1907) fins als paisatges d’Horta de Sant Joan (1909) i de Cadaqués (1910).
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0095287
El cubismo escultórico tiene la misma estética que el pictórico, y los mismos objetivos, pero trabaja en tres dimensiones. Sus esculturas se caracterizan por la intersección de planos y volúmenes, y la descomposición de las formas. El cubismo descubre el hueco como elemento escultórico, tanto la masa como el hueco sirven para la expresión plástica. Debido a la ausencia de color en la pintura la escultura se revela como una manifestación artística especialmente valiosa. Se dedican a la escultura muchos de los pintores cubistas, Picasso: Cabeza, Mujer, Cabeza de toro, y George Braque: Mujer de pie.
http://club.telepolis.com/pastranec/temascomp/Tema63.html
COMENTARI:
43.- NIT DE LLUNA – LEANDRE CRISTÒFOL
S U R R E A L I S M E
Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A.Breton (que redactà el Manifeste du surréalisme, 1924), L.Aragon, P.Eluard, B.Péret i P.Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica. Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament. Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S.Freud.
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0144582
Se ha descrito el surrealismo, o superrealismo, como la creación de la irracionalidad, los sueños y los instintos como motivo de inspiración para el artista.
Podemos encontrar antecedentes inmediatos del surrealismo en los caprichos de Goya, en la interpretación de los sueños y el psicoanálisis de Sigmund Freud, y en el arte de los niños, los locos y los primitivos aborígenes. Pero también a lo largo del arte occidental, en las figuras fantásticas medievales, en el Bosco o en Valdés Leal y, por supuesto, en la pintura metafísica.
Los surrealistas intentan sobrepasar lo real impulsando, con automatismo psíquico, lo imaginario y lo irracional. Crean un mundo fantástico en el que las leyes de la ciencia y la representación de la realidad no tienen cabida. Se considera a André Bretón como el creador del movimiento surrealista, principalmente por sus aportaciones teóricas. Es él quien en 1924 escribe el primer manifiesto surrealista y organiza a una serie de pintores y escritores como grupo.
Para los surrealistas la obra nace del automatismo puro, del dictado del pensamiento subconsciente con exclusión de todo control ejercido por la razón, al margen de cualquier preocupación moral o estética.
http://club.telepolis.com/pastranec/temascomp/Tema63.html
<a href=”“>
COMENTARI:
Per acabar aquest apartat, arribem ja al retrobament amb la Pintura
F A U V I S M E
El fauvisme fou un moviment molt curt, tan sols durà uns tres anys, però va tenir un impacte tan fort que actualment és considerat el primer moviment d’avantguarda del segle XX.
El grup dels “fauves” (salvatges) sorgí a París l’any 1905 com a conseqüència de l’escàndol que suscità l’exhibició d’un conjunt d’obres al “Salon d’Automne”. Es feu famós el comentari del crític d’art Louis de Vauxcelles en observar el contrast entre aquell grup d’artistes que utilitzaven els colors amb una llibertat inusitada i una escultura de factura clàssica situada a la mateixa sala: ” Sembla un Donatello (un dels escultors més famosos del Quattroccento) tancat a la gàbia de les bèsties salvatges!”.
El nucli central de les pintures exposades en aquella sala havien estat realitzades a Collioure, un poblet de pescadors tocant a la frontera catalana, quan Matisse hi anà a pintar amb André Derain i Maurice Vlaminck, tots dos pintors joves que seguien el seu mestratge, l’estiu anterior.
L’any 1906, el moviment es consolidà amb una altra exposició del grup al “Salon des Indépendants”
El fauvisme fou un moviment que aconseguí alhora superar i sintetitzar les tendències pictóriques que havien sorgit després de l’impressionisme, principalment el neoimpressionisme i el simbolisme, però recollint les troballes d’aquests moviments anteriors: la pinzellada ampla i empastada, la juxtaposició de colors purs sense matisar, les divisions arbitràries de color i el color pla, sense tonalitats , a la manera de Van Gogh , Cézanne i Gauguin. Els pintors “fauve” pretenien pintar la llum utilitzant tons complementaris contrastats en lloc d’aclarir els tons amb blanc, consideraven el quadre com a superfície plana, prescindien totalment dels efectes de profunditat i de les lleis de la perspectiva, no volien reproduir objectes que podem veure en la realitat, sinó construir en la tela objectes purament pictòrics. Reivindicaven la llibertat absoluta en els procediments pictòrics, rebutjaven qualsevol imposició formal i qualsevol teoria, s’inspiraven en l’art primitiu a la manera de Gauguin .
Participaren també en el moviment els pintors Albert Marquet, Henri Manguin, Charles Camoin, Raoul Dufy, Georges Braque , Kees Van Dongen, Otto Friesz: fins l’any 1907 el Fauvisme fou considerat el moviment més genuïnament modern.
Georges Braque fou el primer que abandonà el moviment quan, molt influït per Cézanne i per Picasso, inicià la recerca del cubisme. A partir de l’any 1908 el moviment es dissolgué com a tal, cadascun d’aquests pintors seguí una línia diferent d’investigació. Tan sols Matisse continuà fidel tota la seva vida a l’exploració del color com a element bàsic de la construcció del quadre.
http://www.edu365.cat/batxillerat/art/fauvisme/el_fauvisme.htm
44.- LA RATLLA VERDA – HENRI MATISSE
COMENTARI:
122laratllaverda-matisse-fauvisme1
la-ratlla-verda-o-madame-matisse.html
45.- COMPOSICIÓ IV – WASSILY KANDINSKY
COMENTARI:
126composicioiv-kandinski-abstracte1
composicio-iv-de-v-kandinsky_25.html
46.- INTERIOR HOLANDÈS – JOAN MIRÓ
COMENTARI:
47.- GUERNIKA – PABLO R.PICASSO
COMENTARI:
48.- LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA – SALVADOR DALÍ
COMENTARI:
la-persistencia-de-la-memoria-salvador-dali-1931
surrealismo-salvador-dali-persistencia-del-deseo-relojes-blandos.html