Josep Grau-Garriga
(Sant Cugat del Vallès, 1929 – Angers, 2011)

Fa tan sols unes hores que ha mort un gran artista, innovador i creatiu, a més d’una inoblidable persona, intel·ligent i passional, progressista i polèmic, amant del seu país i lleial als seus orígens, així era el meu mestre.
Vaig tenir la sort de ser alumna, primer, i col·laboradora seva, després i del seu mestratge en vaig treure una experiència única, que ha marcat posteriorment la meva mirada com a professional de l’ensenyament artístic.
Sempre serà recordat com l’iniciador de l’Escola Catalana de Tapís, bressol de molta creativitat en el treball de les textures, les combinacions matèriques, els colors i les noves concepcions compositives, lligant la tradició del bon ofici amb una nova mirada del concepte tèxtil. Però fou quelcom més, pintor -amb una obra barreja de collage i pigments, forta i atrevida-, escultor de formes algunes d’una gran subtilesa -amb aquells meravellosos fils de colors-, dibuixant, il·lustrador i artista de l’environment (canviar l’aspecte d’un espai determinat, d’acord amb la llum i l’ambient que té, només per un temps efímer).
Per tot això i més, en Josep Grau-Garriga serà sempre recordat.

Carme Pedra, autora d’aquest blog. Barcelona, 29 d’agost del 2011.