Amb aquest autor varem iniciar el curs i curiosament també amb ell el finalitzem!

MNAC
del 8 d′abril
al 10 de juliol

Ressenya

“Una mica de realisme, si us plau”. El reclam publicitari utilitzat pel MNAC en la promoció de la seva darrera exposició sembla fet a mida, no només del que ens trobarem penjat a les seves parets, sinó també del posicionament de la institució davant de les limitacions pressupostàries: fer menys exposicions per any, sense renunciar a la qualitat pel que fa al comissariat i a les obres exposades, i aprofitar als recursos interns per contenir al màxim les despeses.
D’aquesta filosofia home-made, aquesta exposició n’és una bona mostra. Un muntatge sense excessos cedeix tot el protagonisme a les obres de Gustave Courbet, pare del moviment realista i figura clau de l’exposició. Disset de les seves obres més importants (excepte L’origen del món, compromesa per una altra exposició i que s’ha hagut de substituir per una projecció) dialoguen amb les de Ramon Martí Alzina, màxim representant del realisme català, amb l’objectiu de mesurar la dimensió de l’empremta que els realistes francesos van deixar en l’escena pictòrica catalana del segle XIX.
Però més enllà d’aquest paral·lelisme entre el realisme de Courbet, Corot i Millet i el de Martí Alsina, Benet Mercadé o Antoni Caba, l’exposició s’esforça a defensar la transversalitat d’aquest moviment pictòric a través d’obres de diverses èpoques i autors. Des de Velázquez, Murillo, Rembrandt o Ribera (dels quals els realistes hereten el seu tenebrisme característic), passant per Casas, Carolus-Duran o els fotògrafs Antoni Esplugas i Josep Maria Cañellas, fins a Tàpies, que conclou l’exposició en un diàleg (s’ha de dir que una mica forçat) amb obres de Ribera, Martí Alsina i Courbet.

Maria Merino