El Raval, Sant Martí i Nou Barris (Barcelona), Tortosa (Baix Ebre) i Salt (Gironès) són zones amb alt percentatge de població immigrada en les quals ben aviat es començarà a implantar un projecte de foment de la cohesió social. A cada territori –en total són disset a tot l’Estat– es desenvoluparà una actuació integral a través d’equips multidisciplinaris que actuaran com a referents i motors de la convivència a partir de tres eixos: el socioeducatiu, la salut i les relacions ciutadanes. El projecte, que es va presentar ahir a Barcelona, és impulsat per l’Obra Social de La Caixa.

“Aprendre a prevenir és més rendible, més humà i més digne que després haver de curar”, va indicar el director general de la Fundació La Caixa, Jaume Lanaspa, que, a més de subratllar el caràcter innovador del projecte, perquè involucra tant el món acadèmic com les entitats socials, va deixar clar que es treballarà amb tots els ciutadans. “La convivència no és només qüestió de la immigració, sinó de tothom”, va plantejar.

A partir d’aquesta premissa, en el cas de Salt, per exemple, es crearan espais oberts de participació entre entitats, administracions i representants del teixit comercial per pactar iniciatives que afavoreixin la cohesió social. “En definitiva, vol dir augmentar la qualitat de vida en aquell territori”, va explicar Lluís Mas, director tècnic del Casal dels Infants, l’entitat que es responsabilitza dels projectes a la població gironina.

El coordinador del projecte, Ferran López, va destacar que la particularitat és que es treballarà amb un nou mètode i que la clau està a implicar tota la població, no només la d’origen estranger. En el cas de Salt, a més, on al juny hi va haver alguns problemes de convivència, els tècnics són conscients que “hi ha molts ulls mirant què hi passa” i, per tant, hi ha feina per fer. “Hi ha coexistència, però no convivència”, ho resumeix Mas, i hi afegeix que el repte és augmentar la relació quotidiana normalitzada entre tots els veïns.

En la mateixa línia, la secretària d’estat d’Immigració i Emigració, Anna Terrón, va plantejar que la immigració a l’Estat ja viu un període madur i que les línies de treball han d’anar cap a la integració real. Del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural de la Caixa va destacar la intenció “d’intervenir als barris per buscar el sentiment de pertinença comunitària”.