LES MIGRACIONS

1.Ens referim a partir dels anys 30. On la majoria de la gent va emigrar per qüestions polítiques a causa del règim franquista. La població espanyola generalment va emigrar cap a França i sud-america. Dels meus familiar només va emigrar el germà petit del meu avi a Sao Paulo, Brasil, on actualment encara hi viu. 

2. El poema va ser escrit per Jacint Verdaguer. El poema comença: Dolça Catalunya, 
Pàtria del meu cor, 
Quan de tu s’allunya, 
D’enyorança es mor

i continua així:

Busco paraules que rimen, càntics d’esperança: 
un poema musical, quelcom especial en l’ànima. 
Una veu que encadeni el cos i l’esperit per sempre 
i dignifiqui l’art de la paraula. 
Sóc el poeta de la tarda, que té l’amor com a lema 
i composa una poesia tendra amb ideals que mai no frena. 
Canto a la natura pura, al color del cel i a la llengua innata, 
a la bellesa col·lectiva de la terra! 
Conreo paraules llemosines, inspirades en la claror de l’alba. 
Recança immediata d’una història d’injustícia 
frustrada per una arma: sigui ploma, pistola o carta magna. 
Mussito tendresa i canto la plenitud de la idea sana, 
encara no em canso de la defensa impàvida de la terra. 
I en faig bandera, del meu poema! 
Cobreixo tendrament els refugis dels meus somnis, 
car somniar no està prohibit encara. 
M’han usurpat el temps immens! 
I ara sento el destí de la nit, la claror irrecuperable 
d’un moment, empelts d’il·lusió magnificada. 
Cel sense estels, nit sense lluna, una presó de la impotència.

El va escriure al any 1875 perquè era capellà i ell estava malalt i li van recomanar els banyar-se al mar i viatja de Barcelona a Cuba. Viatja durant dos anys i en aquest temps és quan escriu aquests versos.

Anna Pons (4B)