DE LA REALITAT DE LA DICTADURA DE FRANCO A LA CATALUNYA DEL SEGLE XXI

Josep Maria Solé i Sabaté / Catedràtic d’història contemporània a la UAB

Són més d’un milió, són gent jove, activa, humil i senzilla, amb ànsia i necessitat de feina, amb el desig de fer-se un lloc digne al nostre país. Són persones com nosaltres, de vegades amb un color de pell diferent, que parlen un altre idioma, sovint professen una altra religió i el seu imaginari col·lectiu és força allunyat del que és més comú per a la majoria de nosaltres.

ÉS UNA IMMIGRACIÓ QUE NO TÉ prejudicis contra Catalunya: ni amb la llengua, ni amb la cultura, ni tampoc amb les nostres reivindicacions nacionals. Són persones de mentalitat molt variada, una munió de gent, d’homes i dones, amb família o sense, que no són fills de la intolerància d’un Estat espanyol unionista i monolític com és el que modela l’educació, encara avui en dia, que s’ensenya al llarg i ample de la gran majoria dels seus centres escolars. Són gent lliure de prejudicis anticatalans. Són “els altres catalans” del segle XXI.

DARRERA D’ELLS NO HI HA EL PES aclaparador d’una mentalitat espanyola que no entén de pluralisme lingüístic o cultural, de fer tractes d’igual a igual entre pobles i nacions. Entre els nouvinguts a casa nostra no hi ha lloc ni raó per beure’s a galet els mites espanyols de sempre posats al dia sota noves robes o vestits. Així ni l’enganyifa edulcorant dels centenars de milions de persones que parlen castellà -veritat indiscutible que no inclou una autocrítica i una condemna a un dels més grans genocidis de la història-, ni l’espanyolisme tronat que inclou folklore, triomfs esportius, cultura o valors antropològics que han estat usats com a fre per a una plena integració a Catalunya.

LA LLUITA PER MANTENIR L’ESPERIT íntegre de la catalanitat no ens ha estat gens fàcil. El franquisme repressor i violent es va imposar durant i després de la Dictadura a partir de l’any 1939. La catalanitat va sobreviure fins a poder estar per damunt dels neodemòcrates franquistes reconvertits i dels seus acòlits servidors; va surar per damunt de la dreta més extrema i violenta i de l’esquerra més centralista. Aquella pretesa esquerra que poc o res va fer per reparar la voluntat de genocidi contra la nostra llengua i cultura. Catalunya va aconseguir esdevenir un sol poble, una sola nació; amb dificultats i diferències, només faltaria!, però es va aconseguir. L’esforç va ser grandiós. El mèrit fou de tota la societat catalana. El resultat han estat els Estatuts del 1979 i el d’ara. Aquest darrer topa amb l’Espanya de sempre, la que reviu en un esperit de camisa blava o vermella, d’esquerres o de dretes, que ens nega el pa i la sal.

VAN SER CENTENARS DE MILERS LES persones vingudes d’arreu de l’Estat Espanyol. Amb els anys i a poc a poc, amb una mà oberta a banda i banda, amb creuaments de tota mena i condició -socials, econòmics, culturals i lingüístics-, van fer, i fan, país i pàtria i han ajudat a enfortir Catalunya.

AMB ELS IMMIGRANTS DEL SEGLE XXI hem de fer el mateix, i més si cal. Els nous immigrants en tenen més necessitat, i nosaltres, ara amb institucions pròpies, podem ser molt més forts. Ells poden ser el millor reforç imaginat. Tot fa suposar que aquest grup social divers i heterogeni de gent per molt diverses raons es quedarà a Catalunya. ¿Hem de témer aquesta immigració sobtada fruit de la globalització? ¿Hem de témer pel futur de la nostra llengua i cultura, de la nostra específica personalitat nacional? Particularment crec tot el contrari, si ho fem bé, si de veritat els fem conciutadans nostres en tot (drets i deures; llengua i cultura; treball i vot; escola, sociabilitat, esports, excursionisme i oci), ens faran molt més forts del que som. No tots s’hi sumaran, però sí la majoria, és llei de vida.

EN LA LLENGUA I EN LA CULTURA; SÍ, SÍ, en la llengua i en la cultura, i gairebé no cal dir-ho en treball, i en riquesa, i en justícia social. Tindrem uns nous aliats i companys de somnis de llibertat i poder polític a l’hora de reivindicar i lluitar pels nostres drets nacionals en un Estat espanyol tancat en el seu passat centralista i uniformitzador i en un present d’horitzó limitat. Tindrem molta més veu en una Europa que decep per la intransigència d’uns Estats que són sords als batecs de pobles i nacions. Una Europa que volem més sensible a la gent, una Europa en què cal ser-hi de forma més definida, concreta i precisa.

TOT PASSA PER FER-LOS IGUAL A nosaltres en tot el que més estimem com a propi. Això vol dir la integració dels estrangers d’arreu dels continents al nostre món més concret. El camí, la via d’actuació, passa pel treball, per la cultura, per la llengua i per la catalanitat més completa. L’objectiu ha de ser la igualació legal amb nosaltres. Sense demagògia, amb deures i drets.

DES DEL CATALANISME O DES DEL nacionalisme català, que és sinònim de llibertat i pluralisme, mestissatge i integració, hem d’exigir dels nostres representats polítics que se’ls faciliti la plena integració. Han de tenir veu i vot, en tot lloc i en totes les administracions, sota les lleis en què viuen i treballen. A les eleccions nacionals i a les municipals, a les estatals i a les europees. Hem de desemmascarar aquells que reclamen el vot però només a mitges per perversos càlculs electorals.

LA INSTITUCIÓ DE GOVERN DE Catalunya, la menystinguda Generalitat per part de PSOE i PP, ho té fàcil. Ha de seguir el que fa la gent de tot Catalunya dia a dia. Ha d’esmerçar tots els recursos possibles en la creació de riquesa i treball. Ha de donar tot el suport a la solidaritat, a la sociabilitat, a l’escola, a les parelles lingüístiques i als equips de tota mena d’esports. Han d’estar als Pastorets o formant part de qualsevol associació lúdica o cultural. Cal projectar en ells la Catalunya d’avui. Una realitat que tothom cada dia veu si no és que es posa les mans davant dels ulls. Ah! I cal fuetejar ideològicament i denunciar alt i clar alguns sindicats pel seu egoisme corporatiu o aquells que volen castigar els qui els ajudem dia sí dia també. Persones que, ai Mare de Déu!, han oblidat que a Catalunya gairebé tots som o hem estat immigrants. Ells són nosaltres.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Diumenge, 31 de maig del 2009