DIMARTS, 31 DE MARÇ DEL 2009

600 immigrants desapareixen en dos naufragis davant les costes de Líbia

Un mínim de 21 emigrants han mort i centenars han desaparegut després que els 2 vaixells en què viatjaven cap a Itàlia s’enfonsessin davant de les costes líbies.

PER AMPLIAR INFORMACIÓ:

http://www.avui.cat/article/mon_politica/57366/immigrants/desapareixen/dos/naufragis/davant/costes/libia.html

L’opinió del lector

Zerstören 31.03.2009, 10:18

La marea negra ocupa una franja de más de 600 negros cuadrados.

calaix 31.03.2009, 09:56

Es molt trist i tenen que esta molt malament al seu pais per arriscar la vida, el mon esta perdut i els politics no fan res per arreclar-lo, i els Reis de tot a reu vivin com Reis. . . . . .

Quina imatge! 31.03.2009, 09:51

L’atles, si a part de ser en català té més bona resolució encara millor. Perquè mira que es cutre la imatge que heu posat!!!

xxz 31.03.2009, 09:28

Veig que avui s han despertat molt aviat els de SOS racisme

Oriol 31.03.2009, 09:20

si et mores tu ZZX seran 601, avui per tu demà per mi. . .

Cesc 31.03.2009, 09:19

No teniu un atles en català???

Erme 31.03.2009, 09:17

No es poden esborrar els comentaris de bèsties immundes com aquest zzx?

zzx 31.03.2009, 09:05

DIMECRES, 1 D’ABRIL DEL 2009

Més de 200 immigrants desapareguts i 20 morts en un naufragi a les costes de Líbia

| Només 21 ocupants de l’embarcació van ser trobats amb vida | El pesquer, amb capacitat per a 50 passatgers, pretenia arribar a Itàlia

Redacció

Un policia libi distribueix pa als immigrants que van poder ser rescatats amb vida del naufragi
AFP

Almenys 214 immigrants estaven ahir al vespre desapareguts al mar, amb molt poques esperances d’aparèixer amb vida, i 20 més havien estat trobats morts després del naufragi d’una vella embarcació pesquera de fusta amb què els ocupants pretenien arribar a Itàlia des de les costes líbies.

A l’embarcació, de dos nivells i amb capacitat per a 50 passatgers, s’hi amuntegaven 257 immigrants asiàtics i de l’Àfrica del nord i subsahariana, entre els quals hi havia indis, pakistanesos, bengalís, somalis, eritreus, egipcis, tunisians i algerians, segons va informar el cap de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) a Trípoli, Laurence Hart.

Els guardacostes libis van finalitzar les seves tasques havent pogut rescatar amb vida només 21 immigrants. El vaixell va naufragar a unes 50 milles marines a l’oest de Trípoli, per la qual cosa es descartava la possibilitat que els desapareguts haguessin pogut arribar nedant a la costa.

Més control al maig

L’entrada en vigor, a mitjans de maig, de l’acord firmat al febrer entre Líbia i Itàlia per organitzar patrulles marítimes conjuntes de control de la immigració il·legal podria haver empès centenars de persones a intentar creuar el Mediterrani abans d’aquesta data.

Els guardacostes libis havien perdut el rastre de dos vaixells més, que van ser vistos a la zona, tot i que es desconeixia si es tractava d’embarcacions de pesca o de transport d’immigrants il·legals.

Un altre vaixell de fusta, amb 356 clandestins a bord, va estar a punt de naufragar dilluns davant de les costes del Bouri, a prop de Trípoli, va confirmar Hart. Tots els ocupants van poder ser rescatats pels guardacostes libis.

En els dos últims anys, més de 5.500 immigrants han mort en intentar arribar a Europa de manera clandestina per mar, segons l’ONG ACCEM.

L’entrevista

Serge Latouche Professor emèrit d’economia a la Universitat París-Sud i objector del creixement

David Caminada

¿Considera inevitable que molta immigració hagi de tornar als seus països d’origen?

Ja hi ha un moviment de tornada de treballadors immigrants. La immigració és un tema complex. Pels mèdia, molts joves africans creien que Occident era el paradís. Fa poques setmanes, la ràdio francesa va preguntar al president senegalès, Abdoulaye Wade, l’opinió sobre la crisi. Ell va riure molt i després va respondre que sentia una “gran compassió” pels europeus, però que a Àfrica la pobresa era una realitat des de feia molt temps. “A més -va dir irònicament- no tenim el problema d’ajudar els banquers perquè de banquers africans no n’hi ha”.

 PER AMPLIAR INFORMACIÓ:

http://paper.avui.cat/article//dialeg//159444/obama/g/diria/%C2%ABsigueu/valents%C2%BB.html

LES MIGRACIONS

1.Ens referim a partir dels anys 30. On la majoria de la gent va emigrar per qüestions polítiques a causa del règim franquista. La població espanyola generalment va emigrar cap a França i sud-america. Dels meus familiar només va emigrar el germà petit del meu avi a Sao Paulo, Brasil, on actualment encara hi viu. 

2. El poema va ser escrit per Jacint Verdaguer. El poema comença: Dolça Catalunya, 
Pàtria del meu cor, 
Quan de tu s’allunya, 
D’enyorança es mor

i continua així:

Busco paraules que rimen, càntics d’esperança: 
un poema musical, quelcom especial en l’ànima. 
Una veu que encadeni el cos i l’esperit per sempre 
i dignifiqui l’art de la paraula. 
Sóc el poeta de la tarda, que té l’amor com a lema 
i composa una poesia tendra amb ideals que mai no frena. 
Canto a la natura pura, al color del cel i a la llengua innata, 
a la bellesa col·lectiva de la terra! 
Conreo paraules llemosines, inspirades en la claror de l’alba. 
Recança immediata d’una història d’injustícia 
frustrada per una arma: sigui ploma, pistola o carta magna. 
Mussito tendresa i canto la plenitud de la idea sana, 
encara no em canso de la defensa impàvida de la terra. 
I en faig bandera, del meu poema! 
Cobreixo tendrament els refugis dels meus somnis, 
car somniar no està prohibit encara. 
M’han usurpat el temps immens! 
I ara sento el destí de la nit, la claror irrecuperable 
d’un moment, empelts d’il·lusió magnificada. 
Cel sense estels, nit sense lluna, una presó de la impotència.

El va escriure al any 1875 perquè era capellà i ell estava malalt i li van recomanar els banyar-se al mar i viatja de Barcelona a Cuba. Viatja durant dos anys i en aquest temps és quan escriu aquests versos.

Anna Pons (4B)