Diuen que una senyora, en veure el quadre, li va dir al seu autor H. Matisse: “això no és una dona”.
Matisse li va contestar: “no senyora, no és una dona, és un quadre”.
La ratlla verda
Diuen que una senyora, en veure el quadre, li va dir al seu autor H. Matisse: “això no és una dona”.
Matisse li va contestar: “no senyora, no és una dona, és un quadre”.
La ratlla verda
Mireu-me bé: sóc l’altre. Emigraré de mi mateix el dia
Coix de dos peus, que un vent terral
sorrut i solitari. m’eixugui els ulls. Són altes
No vinc d’enlloc les espases de foc
i escric per sobreviure. d’aquesta lluita
Desfaig camins que em serva dret
perquè no conec dreceres. contra la por i el somni.
Reprenc costums. Mireu-me bé;
Si ara pogués, jauria mireu-me bé: sóc l’altre.
pels marges clars MIQUEL MARTÍ i POL, 1977
amb noies de pell fosca.
Però he crescut i algú m’ha omplert de vidres
tota la sang.
Mireu-me bé: coixejo.
No tinc sinó
la veu que em representa.
Adollo mots
i els mots em purifiquen.




Creació L’obra d’art reflecteix la personalitat individual i geni creador d’un artista.

El gronxador, 1766

Les espigolaires, 1857

El matrimoni Arnolfini
L’art és l’expressió simbòlica dels pensaments i dels desigs dels membres d’una societat.
Presentació del projecte de Miquel Barceló per a la sala dels Drets Humans i de l’Aliança de Civilitzacions de l’ONU a Ginebra

© ONUART Foto: Agustí i Antònia Torres
CaixaForum Barcelona
Del 07/04/2009 al 14/06/2009
L’exposició mostra el procés de treball de Miquel Barceló a la cúpula de la sala dels Drets Humans i de l’Aliança de Civilitzacions del Palau de les Nacions Unides a Ginebra. Pren com a punt de partida l’oli Marejadilla (2002) en el qual per primer cop va plantejar-hi la idea del mar d’estalactites i reconstrueix les diferents etapes de l’elaboració de’aquesta obra colossal, que el visitant pot contemplar en una espectacular maqueta. Un dels elements principals és el dietari de Barceló en aquarel•les, amb texts i dibuixos que mostren els diferents estats d’ànim de l’artista, els èxits, les frustracions, els dubtes o les satisfaccions. Les fotografies d’Agustí Torres mostren el pintor en plena tasca i presenten punts de vista inèdits: les temptatives per consolidar el sostre monumental, les tècniques utilitzades per trencar la superfície i crear constrastos de llum i ombres, i els moviments de l’artista sobre la bastida que s’han comparat amb la dansa d’un xaman.
‘Nu, fulles verdes i bust’, de Pablo Picasso subhasta per 83 mill d’euros
Diuen que Pablo Picasso el va pintar en un sol dia. Set dècades més tard només van fer falta vuit minuts perquè Nu, fulles verdes i bust (1932) es convertís en l’obra d’art més cara de la història de les subhastes.
Va ser en una apassionant vetllada celebrada dimarts a la nit a la seu novaiorquesa de la casa de subhastes Christie’s, en què un col•leccionista anònim va posar a sobre la taula la xifra escandalosa de 106,5 milions de dòlars (82,7 milions d’euros). I es va emportar la peça.
Picasso recuperava així el tron perdut el febrer passat després que una escultura de l’artista suís Alberto Giacometti, L’Homme qui marche I, es vengués a la sala Sothesby’s de Londres per 104,3 milions de dòlars (uns 76,3 milions d’euros, al canvi del moment), i deixés en segon lloc la que fins llavors era l’obra més cotitzada en una licitació: Noi amb pipa (1905), també de Picasso.
I és que el pintor malagueny segueix fent parlar a Nova York, ciutat que s’ha rendit incondicionalment als seus peus aquesta primavera amb dues interessants exposicions als museus més importants de la ciutat, el Museu d’Art Modern (MOMA) i el Metropolitan.
Juli González: Exposició retrospectiva
Dilluns 27 d’octubre, es va inaugurar al Museu Nacional d’Art de Catalunya la primera exposició retrospectiva de l’escultor català Juli González.
Introductor de les avanguardes a inici del segle XX centra la seva obra en l’escultura feta amb ferro.
Juli González. Gran Maternitat, c. 1934, Tate Gallery, Londres. © Juli González, VEGAP, Barcelona, 2008Comentaris : No hi ha comentaris »
Categories : EXPOSICIONS