Mireu-me bé: sóc l’altre.                              Emigraré de mi mateix el dia

Coix de dos peus,                                             que un vent terral

sorrut i solitari.                                                 m’eixugui els ulls. Són altes

No vinc d’enlloc                                                les espases de foc

i escric per sobreviure.                                  d’aquesta lluita

Desfaig camins                                                   que em serva dret

perquè no conec dreceres.                           contra la por i el somni.

Reprenc costums.                                             Mireu-me bé;

Si ara pogués, jauria                                         mireu-me bé: sóc l’altre.

pels marges clars                                          MIQUEL MARTÍ i POL, 1977

amb noies de pell fosca.

Però he crescut i algú m’ha omplert de vidres

tota la sang.

Mireu-me bé: coixejo.

No tinc sinó

la veu que em representa.

Adollo mots

i els mots em purifiquen.