Durant la setmana del 19 al 26 de Febrer haureu de fer la fitxa 1 de Matemàtiques i corregir el següent dictat:
Dictat 1. Les Majúscules.
tot el que va passar al museu d’art modern de catalunya va ser culpa de la núria ferrer. si en comptes d’anar al seu costat jo m’hagués quedat al costat de la roser sarmiento o amb en jordi grasset, no hauria passat res. Ella, de veritat, es diu cunegunda, però pobre de tu si li dius tot el nom sencer!
Hola, 6è A:
A partir d’ara, i espero que cada setmana, es publicarà al Bloc uns problemes matemàtics amb resposta curiosa o enginyosa. Aqui teniu els dos primers:
1. UN ENUNCIAT I EL SEU CONTRARI. “Aquesta frase consta de set paraules.” Queda clar que és un enunciat fals, ja que consta de sis. Per això, el enunciat contrari seria veritat… És això correcte?
2. Si afirmo que un entre vint és igual a dinou, és possible?
A pensar una mica i fins la propera…
Hi havia una vegada un nen que es deia Jordi, tenia set anys. La seva família era molt pobre, i s’acostava el Nadal. En Jordi estava molt emocionat perquè volia veure en Pare Noel. Els nens i nenes es reien d’ell perquè deien que el Pare Noel no vindria.El dia 25 de desembre va sortir fora de la seva casa, i va veure una cosa vermella i que brillava d’alt del cel. Va aterrar a la seva casa i una veu greu li va dir:
-Vols pujar al meu trineu?- I ell va respondre tan sorprès:- Sí!
Van pujar al cel i van veure tota la ciutat des d’ allà d’alt i les llums que brillaven. Van anar a totes les cases menys a les dels nens que es van riure d’ell. El nen va fer anar el trineu i va passar per tot el món fins que va quedar l’últim regal, i era per ell. Va tocar els rens i el primer es deia Rúdolf, van tornar a la seva casa. Es van fer una abraçada i quan el nen es va anar a dormir el Pare Noel se’n va anar.
Aquell nen va somiar que de gran volia ser en Pare Noel i que volia repartir pel món tots el regals. Llavors al matí es va aixecar va obrir el regal i sabeu que hi havia? hi havia només diners. El nen va córrer i va anar a l’habitació dels pares i ells també es van quedar amb la boca oberta. A mig matí va sortir al carrer i va trobar els nens plorant perquè no tenien regals. Van passar uns quants dies i en Jordi es va convertir en ric perquè li va tocar la grossa de Nadal. Els seus amics ja no deien res però en Jordi va voler regalar-los regals després del Nadal. El pare Noel estava molt content pel seu companyeris-me i amistat que tenia amb els seus amics. Allò de ser Pare Noel ja no ho volia fer, volia deixar tot en mans d’en Pare Noel perquè fa la vida possible a tota la gent.
Una nit en Pare Noel va venir i li va dir si volia anar a veure el palau on vivia i ell va respondre que sí. Llavors van pujar i pujar fins que van arribar al palau del Pare Noel i dels Reis Mags. La porta era gegant, van entrar a un sala on hi havia un munt de fullets petits que feien regals per als nens de tot el món. Van entrar a una habitació on hi havia una noia que li va dir a en Jordi:
– Gràcies per ajudar al meu pare i veig que ets un bon noi. En Jordi va respondre :- I tu ets preciosa! Llavors el Pare Noel el va portar al seu poble. Només hi havia gent que el saludava i creia que eren bones persones perquè es veia de la cara que tenien. Li van donar galetes de Pare Noel que estaven boníssimes. El noi va ajudar en Pare Noel amb els rens, els elfs, nans…Llavors va tornar a casa fins al proper Nadal.
Ibtissam
11 anys sisè A
CEIP MARIÀ GALÍ I GUIX