classe de 5è A.
Anem a la PREHISTÒRIA.
ESTIMATS I ESTIMADES el proper dia farem el tema 11 com es va dir l’altre
dia a classe.
Us donaré el resum però vosaltres des del començament cal treure preguntes.
Recordeu que cal portar per el racó coses relacionades amb el que treballem
en aquest tema ( Prehistòria i Edat Antiga )
Aquí us deixo la prehistòria i un vídeo que cal veure abans o durant el pont.
TEMA 11.
PREHISTÒRIA: Període extens. Quan apareix l’espècie humana a la Terra i acaba amb la invenció de l’escriptura ( 4000 aC )
Etapes de la PREHISTÒRIA:
A.- Paleolític.
B.- Neolític.
C.- Edat dels metalls.
CARACTERÍSTIQUES DE LES ETAPES:
A.-) PALEOLÍTIC: Eren depredadors ( s’alimentaven de tot allò que els oferia la natura.
Caçaven, pescaven i recol·lectaven fruits ) Nòmades( es movien d’un lloc a l’altre per trobar aliments) que vivien en coves i a l’aire lliure.
Fabricaven i utilitzaven eines amb: pedres, ullals, banyes i ossos d’animals.
Van dominar el FOC. Primers en fer PINTURES RUPESTRES.
B.-) NEOLÍTIC: Eren sedentaris ( tenien un lloc fix on viure ) i vivien en poblats. Els seus camps de conreu es trobaven al seu voltant. Gràcies a les feines agrícoles es van inventar eines: l’arada, la falç o el molí per moldre el gra.
Van descobrir com fer ceràmica a mà, el fus de filar i el teler.
Van crear MEGALITS: Construccions de pedra amb finalitats religioses
C.-) EL DOMINI DELS METALLS: Van descobrir que alguns metalls com: el coure, la plata, l’or, l’estany, el ferro o el plom se’ls podia donar forma en fred COLPEJANT-LOS. Després els van fondre’ls donant-los forma. Van obtenir bronze ( joies, armes… ) barrejant coure i estany.
Apareix els intercanvis comercials ( els de la metal·lúrgia amb els que es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia )
Els poblats eren més grans i es construeixen en llocs elevats amb muralles per defensar-se.
Altres avenços a destacar: la roda i les tècniques de navegació ( intercanvis amb altres cultures)
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=g6hxi2u72xk&feature=related[/youtube]
Plantarem bledes a l’hort del Marià Galí i Guix.
Estimats i estimades aquesta setmana 5è A plantarà bledes en el seu espai.
Cal fer una lectura a fons de l’escrit que veieu a continuació. Si sabeu vosaltres
altres coses de les bledes ( busqueu informació ) ho escriviu a comentaris.
La bleda
La bleda és una hortalissa d’ origen mediterrani. Se sap del cert que els
grecs la utilitzaven des del segle V a C.
Forma part de la família de les quenopodiàcies, igual que l’ espinac o l
a remolatxa.
El seu nom científic és Beta vulgaris. És una planta bianual que durant
el primer any desenvolupa les fulles i el segon emet una tija que donarà
lloc a la flor.
Conté vitamines A, C i K. És rica en minerals, especialment el potassi,
el calci i el magnesi, la qual cosa fa que sigui útil per la prevenció de la
osteoporosis.
Aporta àcid fòlic i flavonoides útils per a la prevenció del càncer.
La bleda te propietats laxants, digestives degut al seu elevat contingut
en fibra.
Se sol consumir bullida i es recomanable que no passi molt de temps
des de la collita al plat doncs les vitamines i els flavonoides es perden i
la fulla adquireix un gust lleugerament amarg.
Hi ha varietats de sembra primaveral i altres de sembra a la tardor.
Es pot cultivar a partir de la llavor o de planter. En el cas de la sembra
posarem 3-4 llavors que germinaran amb facilitat en pocs dies. Es pot
començar a collir a partir d’ uns 50-70 dies, segons la varietat.
La bleda creix força i requereix uns 40-50 cm al seu voltant per
desenvolupar les seves grans fulles. També desenvolupa una arrel
molt grossa. No convé tenir més d’ una o dues bledes en una taula de
cultiu si volem plantar altres hortalisses.
Es cullen les fulles exteriors, més grans, i es deixen les interiors.
D’ aquesta manera s’ aconsegueix una collita contínua durant varis
mesos.
La bleda és una hortalissa que no sol presentar gaires problemes.
El pugó pot afectar-la, sobretot a la primavera. En èpoques humides
i de temperatures fresques, l’ oïdi pot infectar les fulles.
A veure si podem tenir finalment aquestes
tan maques.
SUBJECTE I PREDICAT.
En el tema 3 de llengua catalana explicarem el subjecte i el predicat.
Farem moltíssima pràctica ja que aquest tema surt a sisè i a l’ESO;
llavors cal escoltar molt, fer moltes frases i tenir-lo molt clar.
SUBJECTE/ SINTAGMA NOMINAL. Nucli de SN és el NOM.
El sintagma nominal ( SN ) és el que té com a nucli un substantiu o un
pronom.
Exemples:
Una dona rossa.
Nosaltres dos.
El complement del nucli del SN s’ anomena complement del nom ( CN )
La funció de complement del nom poden realitzar-la:
— L’adjectiu.
La taula rodona / blanca / petita…
— Un sintagma nominal regit per una preposició.
La taula de la cuina / de fusta / del mestre …
PREDICAT/ SINTAGMA VERBAL= Nucli de SV és el VERB.
El nucli del sintagma verbal ( SV ) és un verb i constitueix el predicat ( P )
de l’oració.
Exemples:
Balla hip-hop.
Estudia sempre.
Aquí us deixo cinc frases per fer per el dia 2 de novembre.
La noia sortia a comprar.
El gos demanava aigua.
Balla a la sala de balls.
La casa de plàstic.
Esmorza fruita.
Practica amb divisions d’una, dues i tres xifres.
Avui hem fet moltes divisions a la pissarra d’una, de dues i de tres
xifres i molta gent està contenta ja que divisions de tres xifres han sortit!!!
Aquí us deixo tres enllaços.
El primer és el CLIC per fer repàs de les divisions d’ una xifra.
El segon són divisions de dues xifres ( cal tota l’estona clicar INTRO )
El tercer enllaç divisions de tres xifres ( ARROSSEGAR )
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1338
http://www.amolasmates.es/flash/divisiones/division2.html
http://primaria.ieduca.caib.es/images/stories/recursos/activitats/divisions/divisions.html
És convenient que cada dia es faci una o dues divisions.
Cal copiar les divisions que facis i un cop per setmana em presenteu
la feina.
Per què l’aigua de la mar és salada?
S’apropa el cap de setmana!!! I cal també gaudir del temps lliure.
Hola de nou CAP DE SETMANA!!!
Els exàmens de matemàtiques no han anat malament però es veu
que encara les taules no estan del tot assolides. El dilluns fer l’examen
i signat.
La propera setmana es comença temes nous.
A matemàtiques farem divisions. Faré un repàs de les divisions d’ una i
dues xifres.
I explicaré la de tres xifres. Molt important el repàs constant de les
taules. També la pràctica. Molt important fer cada dia dues divisions
amb la seva prova corresponent.
En algunes ocasions penjaré algunes per fer en el bloc.
A català explicaré el subjecte i predicat aquest tema cal molta atenció
ja que es farà de nou a sisè i a l’ESO. També penjaré frases per fer en el bloc.
Ja sabeu que és molt important organitzar-se i aquí teniu el planing
d’aquesta i de l’altre. Recordeu que tot això ells/es ja ho tenen apuntat a
l’agenda. Mireu a veure si és veritat.
El dilluns 24 tema 2 de català.
El dimecres 26 portar el llibre de la biblioteca.
El dimecres el dictat nº 4. L’últim dia per entrar a bloc per corregir les
faltes el dimarts 1 de novembre ( el dilluns 31 d’octubre i 1 de novembre
tenim festa )
El divendres dia 4 de novembre prova del tema 2 LA MATÈRIA. Recordeu
que cal estudiar super bé el resum ( penjat al bloc ) les preguntes ( penjades
al bloc ) que hem fet tota la classe i el full dels experiments ( penjat al bloc )
També cal gaudir del vostre temps lliure i de la família.
PETONS DE LA DOLORS.
22 preguntes de la matèria.
Del resum del tema 2 de CMNSC de la matèria han sortit aquestes preguntes.
A partir d’ara hem d’esbrinar/treure preguntes que poden sortir a les
proves. És més fàcil estudiar aixi. OI?
1.- Què és la matèria?
Tot allò que ocupa un lloc en l’espai. La matèria té massa i volum.
Tots els materials estan formats per matèria.
2.- Digues els estats de la matèria.
Sòlid.-granit. Líquid.- l’aigua. Gasós.- l’aire que respirem.
L’aigua es pot representar en els tres estats.
3.- Explica’m els estats i les propietats de la matèria.
GASÓS.- Tenen la forma i el volum del recipient que omplen.
LÍQUID.- Agafen la forma del recipient i ocupen un volum constant.
SÒLID.- Forma pròpia i volum constant.
4.- Què és massa? Quantitat de matèria que té un cos.
Es mesura amb la balança.
Unitats: Quilogram, gram. 1quilo=1000grams.
5.- Què és volum? L’ espai que ocupa un cos.
Unitats: m3,dm3=litre,cm3=ml, 1litre=1000ml.
6.- Què és densitat? Quantitat de la massa de cada unitat de volum d’una substància.
Fórmula de la Densitat= massa / volum ( recorda que la ratlla divideix )
La massa es mesura en grams.
Volum es mesura en cm3.
La densitat s’expressa en g/cm3.
7.- Què es la duresa? És la resistència d’una substància a ser ratllada.
8.- Digues un bon conductor de la calor. Els metalls.
9.- Digues elements aïllants. La fusta i el suro.
10.- Defineix conductivitat elèctrica: Substància que permet el corrent elèctric.
11.- VERITAT O FALS:
Un canvi d’estat és quan una substància passa d’un estat físic a un altre. VERITAT.
12.- Classificació de la matèria:
Substàncies homogènies ( matèria formada per dues o més components ) i heterogènies
( podem diferenciar dues o més substàncies que la formen )
13.- Defineix substància pura: Matèria d’un sol tipus de substàncies: or, ferro…
14.- Explica’m què vol dir un canvi progressiu:
Una substància AUGMENTA la seva temperatura.
15.- Què vol dir un canvi regressiu.
Doncs que la substància es REFREDA.
16.- Què és fusió? Canvi de sòlid a líquid.
17.- Què és vaporització? Canvi d’estat de líquid a estat gasós.
18.- Què vol dir solidificació? Canvi d’estat líquid a estat sòlid.
19.- Què vol dir condensació? Canvi d’estat gasós a estat líquid.
20.- Quan parlem d’un canvi químic parlem d’una… reacció química.
21.- Enumera les reaccions químiques.
1.- Oxidació. 2.- Combustió. 3.- Fermentació.
22.- Enumera i explica’m les tècniques de separació de substàncies.
1.- DECANTACIÓ.- Separar aigua i sorra.
2.- FILTRACIÓ.- Passar una mescla sòlid-líquid a través d’un filtre. El sòlid queda retingut i el líquid passa.
3.- SEPARACIÓ MAGNÈTICA.- Mescla heterogènia formada per sòlids i un d’ells atret per un imant.
4.- EVAPORACIÓ.- Per separar els sòlids dissolts en un líquid. Llavors escalfem la dissolució pq es vaporitzi el líquid i queda el sòlid.
5.- DESTIL.LACIÓ.- Separar mitjançant la vaporització els components d’una mescla homogènia de líquids.
Experimentacions realitzades i comprovacions de les hipòtesis.
La cosa ha quedat així i bastant clar.
Paraula clau: dens/a= surara.
L’oli barrejat amb aigua.- L’oli és menys dens que l’aigua. Llavors com que és menys dens puja.
L’aigua i vinagre és una barreja. -Cadascun dels seus components manté la seva identitat i propietats químiques.
El sucre i la sal s’ enfonsen i es queden al fons. Si remenem l’aigua amb sal i/o sucre aquests ballen al voltant de la cullera ( aigua a dalt i a baix )
La sal o el sucre no desapareixen si els barregem amb l’aigua.
Això és tot fins la propera.
PROJECTE D’EGIPTE.
Estic molt contenta ja que la gent està portant molta informació del
projecte d’ Egipte, dibuixos, figures…
Aquí us deixo un enllaç molt maco ja que surt molta informació.
Has d’agafar EGIPTE i veuràs que surt CAPÍTOL 1 / CAPÍTOL 2 .
Cal clicar, llegir i veure tota la informació, vídeos…
Una vegada fet tot això llavors ja pots començar a jugar.
Recorda abans de jugar cal fer una ullada a fons ja que cal contestar bé.
Molta sort i desitjo que us agradi. DOLORS.









