Les matemàtiques a l’Antic Egipte.

La gent que no ha acabat l’article de la revista heu de mirar amb ulls de mussols i escriure sense CAP FALTA D’ORTOGRAFIA!!! Cal presentar-ho el dilluns ja que trobem l’escrit penjat a fora!!!

PROJECTE a 5è A: “Les Matemàtiques a l’ Antic Egipte i altres curiositats”.

En aquests moments per 5è A un PROJECTE no és només el que volem saber; és una manera de treballar.

Al principi no servien de res les preguntes: Què voleu saber? Què voleu esbrinar?… Tothom associava la paraula PROJECTE amb l’àrea de CMNSC i ara veiem que no és així!!!

Tot va començar amb els números egipcis que sortien en el llibre de matemàtiques que no varem fer… I a través de les converses va sortir com a projecte “ Les Matemàtiques a l’ Antic Egipte i altres curiositats”.

Hem anat descobrint el següent però encara ens falta molt…

Hem de començar dient que els egipcis dominaven moltíssim la geometria. Van portar a terme la construcció de piràmides. Primerament agafaven una corda amb 12 nusos i la posaven a terra. A continuació feien les cares de la piràmide i finalment feien les fórmules.

Els escribes esculpien els nombres en pedra.

El sistema de numeració de l’ Antic Egipte era decimal o de base 10; és a dir comptaven per unitats, desenes, centenes… No era posicional, qualsevol combinació dels mateixos símbols equivalia als mateixos nombres ( per ells el 53 i 35 eren el mateix nombre ) No existia el zero.

Utilitzaven números escrits i feien servir símbols, palets, ponts, espirals… com si fossin jeroglífics.

Per entendre-ho millor cal fer lectura del següent exemple: de l’ ú al mil escrivien amb signes; és a dir un palet per unitat, un pont per el 10, un ganxo per el 100… Hi havia altres símbols per escriure els números més grans. Per exemple: el 10000 un dit doblegat, per el 100000 un peix i per un milió dibuixaven un home de genolls amb els braços alçats.

Un nombre qualsevol el representaven utilitzant els anteriors símbols tantes vegades com fos necessari fins arribar al valor desitjat. Cada símbol es podia repetir fins a 9 vegades.

Per els signes més ( + ) i menys ( – ) feien ús d’aquests dos dibuixos ( peus )

Si els peus senyalaven la direcció de l’escriptura volia dir suma si no resta.

L’ operació fonamental a l’ Egipte era la suma però amb el temps van haver de fer càlculs i operacions més complexes; és a dir multiplicaven amb duplicacions successives. Mireu com ho feien:

 53 ( 1 vegada 53 )
         53 + 53 = 106 ( 2 vegades 53 )
         106 + 106 = 212 ( 4 vegades 53 )
         212 + 212 = 424 ( 8 vegades 53 )
Per saber quant era 11 vegades 53 sumaven: 53 + 106 + 424 = 583

 Portem pocs dies i encara volem saber molt però que molt més… Tenim pensat descobrir les divisions, les fraccions i les unitats de mesura del Món Egipci.

Què us sembla? Interessant oi a nosaltres també!!!

                                                                                          LA CLASSE DE 5è A.

 

 

L’EDAT ANTIGA. ELS GRECS.

TEMA 11.

ELS GRECS A CATALUNYA.

Segle VIII aC els GRECS comencen la seva expansió per la Mediterrània

occidental ja que els seus viatges tenien finalitats socials i comercials

(terres per viure/jaciments)

El territori dels grecs estava format per POLIS o CIUTATS-ESTAT

INDEPENDENTS; DESTACAREM:ESPARTA I ATENES.

ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT GREGA:

1.- CIUTADANS: Homes, fills de pare i mare grecs. Tenien tots els drets

polítics.

2.- METECS: Forasters que residien en les POLIS. Es dedicaven al comerç i a l’artesania. No tenien drets polítics per això no podien comprar terres però sí pagaven impostos. En cas de guerra tenien l’obligació de defensar la POLIS.

3.- ELS ESCLAUS: S’ocupaven del camp i de la casa. Podien comprar la seva llibertat per convertir-se en metecs.

Grans ciutats emmurallades eren les colònies gregues. En elles hi havia dos carrers i a l’encreuament es trobava la plaça pública: L’ÀGORA. Al seu voltant edificis públics: teatre, els temples i els habitatges.

La cultura que podem trobar dels grecs són els coneixements científics, les arts escèniques, l’arquitectura i l’art.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=iYmfKQhag70[/youtube]



L’EDAT ANTIGA. L’ IMPERI ROMA.

Aquí teniu dos vídeos que cal mirar. Teniu 10 preguntes que cal consultar de Ròmul i Rem. Aquestes preguntes cal contestar-les i portar-les  fetes a classe el dilluns 14 de novembre.

 TEMA 11.

 L’IMPERI ROMÀ.

Els romans vivien a la península Itàlica. Van dominar tota la Mediterrània creant un gran imperi ja que volien controlar el comerç dels metalls.

Les CIUTATS ROMANES eren grans centres polítics, comercials i artesanals. Emmurallades amb dos carrers principals: cardo maximus i decumanus.

Al centre una plaça: EL FÒRUM i al voltant els edificis oficials i els temples.

Hi havia edificis públics: teatres, les termes(banys públics) els circs i els amfiteatres. Els carrers tenien clavegueram,estaven empedrats i amb voreres.

Trobem dos tipus d’habitatges: edificis de dos o tres pisos: INSULAE aquí vivien els artesans, obrers i comerciants. I les cases luxoxes unifamiliars: DOMUS on vivien els més rics. També hi havia monuments:L’arc de trionf, aqüeductes…

LA SOCIETAT ROMANA: PERSONES LLIURES I ELS ESCLAUS.

No tots els homes lliures eren ciutadans; aquests tenien TOTS els drets i podien votar. Dins dels ciutadans es trobaven: ELS PATRICIS: propietaris de terres. Ocupaven càrrecs polítics i no pagaven impostos per la terra.

I els PLEBEUS: propietaris, artesans i comerciants. Havien de pagar impostos i no podien participar en les decisions polítiques. Podien fer carrera a l’exèrcit i ascendir a ser cavaller.

Els esclaus eren propietat d’una persona i podien ser venuts i comprats. Treballaven:al camp, a les mines, lluitaven com a gladiadors.

No tenien cap dret però a la seva feina rebien allotjament i menjar. Podien comprar la seva llibertat i llavors podien ser lliberts.

Les dones eren inferiors als homes. No participaven en política tampoc heretaven béns i rebien menys educació que els homes.

L’ECONOMIA ROMANA es basava en l’agricultura, el comerç, mineria i l’artesania.

LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA introducció de noves eines: l’arada i tècniques: l’ús d’adobs i les sèquies. Conreus de blat, vinyes,oliveres i hortalisses.

EL COMERÇ: els intercanvis es feien per terra gràcies a les CALÇADES ROMANES i per mar quan era comerç a llarga distància. Es comerciava amb esclaus, pedres precioses, seda, perfums…

EXPANSIÓ DE L’IMPERI ROMÀ

La creació d’un exèrcit gran, professional i disciplinat va permetre als romans la conquesta de nous territoris.

Què és la romanització? Procés d’implantació de l’organització i la cultura de l’ Imperi, en tots els territoris conquerits, on es va adoptar la llengua (el llatí) les lleis i la forma de vida dels romans.

Des del segle III aC fins a final del segle I aC els romans van conquerir (lenta i difícil) la península Ibèrica.

La península Ibèrica la van anomenar HISPANIA i la van dividir en províncies.

Les províncies pagaven impostos per mantenir l’exèrcit de l’estat i els funcionaris. Cada província tenia una capital, el centre administratiu, on vivia el representant de l’emperador.

Es van crear xarxes de comunicació: vies o calçades, que unia totes les capitals de l’Imperi. La calçada VIA AGUSTA comunicava Gades (Cadis) amb Roma, passant per tot el litoral mediterrani.

Van fundar colònies (mateixa estructura de les ciutats romanes) Destacarem: Tarraco(Tarragona) i Barcino(Barcelona)

*El cristianisme: Judea va ser la província romana on va sorgir el judaisme(un sol déu) amb el temps es va conéixer com CRISTIANISME. Els primers cristians van ser perseguits i castigats pels romans. L’any 313 l’emperador Constantí va autoritzar la llibertat de culte; és a dir podien practicar el cristianisme. A l’any 392 l’emperador Teodosi va proclamar el cristianisme la religió oficial de l’Imperi.EL FINAL DE L’IMPERI ROMÀ

A partir del segle III dC els romans no van conquerir nous territoris ja que atacaven les fronteres de l’Imperi els pobles germànics.

L’emperador va anar perdent autoritat.

Van sorgir problemes econòmics. La producció agrícola va disminuir (inseguretat i manca d’esclaus) El comerç i l’artesania es va estancar per falta de matèries primes i mercaderies ja que els pobles germànics van tallar les vies de comunicació.

Finals del segle IV dC, l’emperador Teodosi VA DIVIDIR l’IMPERI entre els seus dos fills (es va debilitar)

L’IMPERI ROMÀ va finalitzar l’any 476dC quan els pobles germànics es van apoderar de Roma i es van instal.lar definitivament a les seves terres, on van formar REGNES INDEPENDENTS.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=AfWvg_Wr5D4[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GsSMh1DeMz0&feature=related[/youtube]

Aquí trobem 10 preguntes que cal consultar ( enciclopèdies, google… ) per respondre:

RÒMUL I REM.

1.- Nom de la lloba.

2.- Digues on estava situat el cau de la lloba.

3.- On va matar Ròmul al seu germà Rem?

4.- Digues el nom de les set colines.

5.- Per què van discutir Ròmul i Rem?

6.- Què van decidir consultar ( etrusca )?

7.- Què va veure Ròmul?

8.- I Rem?

9.- Com va delimitar Ròmul la nova ciutat. I què va jurar?

10.- Què va passar quan va desobeir Rem al seu germà?


Finalment hem plantat les bledes.

Aquests dies hem mirat molt al cel ja que el divendres va ploure i avui

no ha plogut a l’hora que hem baixat a l’hort.

Gràcies al Jordi hem plantat bledes: forat de 5 cm, ficar el planter i tapar.

Ara cal esperar el munt de bledes que menjarem. OI? Canelons?

Aquí teniu la foto amb tots/es vosaltres a L’HORT!!!

L’EDAT ANTIGA. ELS IBERS A CATALUNYA.

TEMA 11.

ELS IBERS A CATALUNYA.

Els ibers constituïen un conjunt de pobles que van viure a la península Ibèrica

( VII aC i dc ) a la costa mediterrània i Andalusia.

Els cossetans, els laietans o els ilergets compartien una mateixa cultura i costums.

Els ibers construïen poblats en llocs elevats per la seva defensa. Les cases

eren petites formant carrers. Alguns poblats tenien espais d’ús comunitari:

els forns ( coure el pa, ceràmica ) les cisternes…

Coneixien l’escriptura, l’ús de la ceràmica i fabricaven estris de ferro.

Eren agricultors i ramaders.

Podem trobar restes de poblats ibers a Catalunya molt a prop d’aquí a

ULLASTRET.

Mireu el següent enllaç força interessant.

http://www.xtec.es/recursos/socials/ibers/


LES COVES D’ALTAMIRA. SANTILLANA DEL MAR. CANTÀBRIA.

Gràcies per desitjar-me bona Castanyada a Santander. Fins i tot un de

vosaltres va dir si aniria a les Coves d’Altamira a veure les pintures rupestres.

Santillama del Mar és un poble amb tres mentides: no és santa, nI és llana ni

té mar. Doncs una altra cosa que ja sabeu!!!

Aquí us deixo un vídeo força interessant D’AQUESTA MERAVELLA DE LLOC.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=0F1GCtIcN4c[/youtube]

Bon pont. Gaudir de la castanyada i de la festa de Halloween!!!

Aquí tenim el desitjat pont cal gaudir del vostre temps lliure però a la

vegada cal ser responsable de les vostres obligacions.

Cal acabar de pintar el dibuix i fer les explicacions sense cap falta del

 Paleolític, les activitats/lectura de català ( estudiar diftongs, dígrafs,

subjecte i predicat ) la història de por i les divisions amb prova dels tres

fulls que eren per avui. Tot això  per el dimecres dia 2 de

novembre.

Dimecres 2 novembre dictat nº 4 i presentar les frases del subjecte i

predicat ( penjat al bloc ) i fer molta pràctica; és a dir un munt de frases.

Encara trobem a gent que no ha fet les faltes del dictat al bloc.

Divendres 4 de novembre prova de CMNSC del tema 2 de la matèria.

Cal saber super bé les taules i fer moltes divisions d’una, dues i tres xifres

( penjat al bloc ) cada divendres porteu en un full les divisions que heu fet.

Cal portar al dia el tema 11 de CMNSC ja hem començat amb la prehistòria.

Recordeu que cal veure el vídeo i buscar coses d’aquest període per

omplir el racó de fora de la classe.

Si us plau aneu pagant les sortides ( Caixa o Dolors )

El llibre de lectura de la biblioteca es porta a classe el 14 de novembre.

EL DILLUNS!!!

Doncs això és tot. Fins dimecres estimats i estimades. BON PONT!!!

BON POOOOOOOOONNNNNTTTT!!!!!!!

DIFTONGS I DÍGRAFS.

Aquí teniu explicat la pàgina 127 del llibre de llengua Catalana.

Cal estudiar molt i portar-ho a la practica.

DIFTONG.- És la unió de dues vocals que formen una mateixa síl·laba.

 CLASSIFICACIÓ:

* Diftongs decreixents.- Són aquells formats per la unió d’una vocal

forta (a, e, o) amb una vocal feble ( i, u ) o bé per la unió de dues vocals febles.

En un diftong decreixent, sempre s’ha de pronunciar amb més força la primera de

les vocals que el formen.

*   Diftongs creixents.- Són aquells formats per la unió d’una vocal feble ( i,u ) amb

una vocal forta ( a, e, o ) En un diftong creixent, sempre s’ha de pronunciar amb més

intensitat la segona de les vocals que el formen.

 ELS DÍGRAFS.- És un grup de dues grafies que representen un únic so.

Se separen: No se separen: 
     rr: ar-ri-bar, cor-re-foc.    

     ss: pis-sar-ra.

     l·l: no-vel-la, col-le-gi.

     tx: cot-xe, car-tut-xe-ra.

     ix: co-nei-xi-a, ca-lai-xe-ra.

     tj: plat-ja, cor-ret-ja.

    tg: for-mat-ge, pa-ti-nat-ge.

 

 

    ll: u-llets, co-lla.  

   ny: ba-nya, a-ra-nya.

   gu: es-ti-gués, for-mi-gues.

   qu: pe-ri-qui-to, pa-quet.