Cosetes a dir i canvis de dates ( prova de català )

GAUDIU DE LA NEU. D’ACORD?

 

 

Avui hem dit a classe que la prova de demà ( divendres 3 de febrer ) de català

( numerals, articles… ) es farà el dilluns 6 de febrer amb l’examen de matemàtiques

( sumes, restes, multiplicacions, divisions, problemes… amb decimals PRÀCTICA!!!)

D’ acord?

Família molts/es alumnes no fan res de deures ( concloure les activitats a classe ) molts/es

ja tenen fa un munt de dies  la seva feina  penjada dintre i fora de la classe… per això el

dilluns 6 de febrer cal portar FET!!!: el mòbil, mapa conceptual i situació de Catalunya sense

cap falta i estudiar, redactat de l’ hort ( a ordinador/dibuix pintat ) els tres fulls de

matemàtiques ( proves les divisions ) la llegenda de l’Antic Egipte ( penjat al bloc: copiar,

dibuix i articles… ) i els dos mapes de CMNSC.

Ja fa dies que alguna gent fa pràctica amb els dos vídeos: mediatriu/bisectriu… aneu

comprant els estris: compàs, transportador, regle, goma, tipex, colors…

Aneu estudiant els verbs parlar i témer ja els teniu els dos penjats al bloc.

Mes de febrer.- 7, 8, 9, 10, 11,12,13 i 14. VERB PARLAR.

Del 14 al 20 de febrer. VERB TÉMER.

Del 21 al 26 de febrer repàs dels dos verbs parlar i témer.

DILLUNS 27 DE FEBRER. PROVA DELS DOS VERBS.

Dimecres 8 de febrer portar llegit el llibre de la biblioteca.

BON CAP DE SETMANA!!! DOLORS.

 

 

Verb: TÉMER. Model de la segona conjugació.

Aquí teniu el verb témer per estudiar. De nou escric les dates:

Mes de febrer.- 7, 8, 9, 10, 11,12,13 i 14 dies per estudiar a casa el VERB

PARLAR.

Del 14 al 20 de febrer el VERB TÉMER.

Del 21 al 26 de febrer faràs un repàs del verb parlar i del verb témer

ja que el DILLUNS 27 DE FEBRER FARÀS LA PROVA DELS DOS VERBS:

PARLAR I TÉMER.

TÈMER MODE INDICATIU

PRESENT.- Jo temo. Tu tems. Ell/a tem. Nosaltres temem. Vosaltres temeu. Ells/es temen.

IMPERFET.- Jo temia. Tu temies. Ell/a temia. Nosaltres temíem. Vosaltres temíeu. Ells/es temien.

PASSAT PERIFRÀSTIC.- Jo vaig témer. Tu vas témer. Ell/a va témer. Nosaltres vam témer. Vosaltres vau témer. Ells/es van témer.

FUTUR.- Jo temeré. Tu temeràs. Ell/a temerà. Nosaltres temerem. Vosaltres temereu .Ells/es temeran.

CONDICIONAL.- Jo temeria. Tu temeries. Ell/a temeria. Nosaltres temeríem. Vosaltres temeríeu. Ells/es temerien.

PERFET.- Jo he temut. Tu has temut. Ell/a ha temut. Nosaltres hem temut. Vosaltres heu temut. Ells/es han temut.

PLUSQUAMPERFET.- Jo havia temut. Tu havies temut. Ell/a havia temut. Nosaltres havíem temut. Vosaltres havíeu temut. Ells/es havien temut.

PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC.- Jo vaig haver temut. Tu vas haver temut. Ell/a va haver temut. Nosaltres vam haver temut. Vosaltres vau haver temut. Ells/es van haver temut.

FUTUR PERFET.- Jo hauré temut. Tu hauràs temut. Ell/a va haurà temut. Nosaltres haurem temut. Vosaltres haureu temut. Ells/es hauran temut.

CONDICIONAL PERFET.- Jo hauria temut. Tu hauries temut. Ell/a va hauria temut. Nosaltres hauríem temut. Vosaltres hauríeu temut. Ells/es haurien temut.

MODE SUBJUNTIU

PRESENT.- Jo temi. Tu temis. Ell/a temi. Nosaltres temem. Vosaltres temeu. Ells/es temin.

IMPERFET.- Jo temés. Tu temessis. Ell/a temés. Nosaltres teméssim. Vosaltres teméssiu. Ells/es temessin.

PERFET.- Jo hagi temut. Tu hagis temut. Ell/a hagi temut. Nosaltres hàgim temut. Vosaltres hàgiu temut. Ells/es hagin temut.

PLUSQUAMPERFET- Jo hagués temut. Tu haguessis temut. Ell/a hagués temut. Nosaltres haguéssim temut. Vosaltres haguéssiu temut. Ells/es haguessin temut.

MODE IMPERATIU tem (tu ) temi (ell/a) temem (nosaltres) temeu (vosaltres) temin (ells/es)

FORMES NO PERSONALS.- Infinitiu: témer. Participi: temut, temuts, temuda i temudes. Gerundi: tement.

Estudiarem un munt. No farem

faltes d’ortografia i veurem si les

paraules porten accents.

Tema 8. LES RECTES I ELS ANGLES.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=oS8jCfAePAo[/youtube]

Es va dir a principi de curs que cal comprar un compàs, un transporta-

dor, el regle…

Farem el següent en el tema 8:

* Mesurament d’angles ( transportador)

* Construcció d’angles ( el regle i el transportador)

 També estudiarem les classes d’angles: recte 90º/agut -de 90º/pla 180º i

obtús +de 90º.

Farem la bisectriu d’un angle (  el compàs i el regle ) és la recta que passa pel

vèrtex i divideix l’ angle en dues parts iguals. També la mediatriu d’un

segment ( el compàs i el regle ) és la recta perpendicular que divideix el

segment en dues parts iguals.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=nm8P1K4qlcY&feature=related[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ZJfDnMPqGMo&feature=related[/youtube]

VEUREM:

Angles consecutius: tenen en comú el vertex i un costat.

Angles adjacents: tenen en comú el vèrtex i un costat i sumen 180º.

Angles oposats pel vèrtex tenen en comú el vèrtex i els seus costats es

troben en dues rectes que es tallen.

 


Recordeu per treballar aquest

tema es necessita els estris que

trobes en aquestes fotografies.

Llegenda de l’ Antic Egipte. Determinants.

Llegenda de l’ Antic Egipte narra com una idea brillant d’un vailet va salvar la vida

del seu avi, pare i també la seva.

Conta una vella llegenda que, a l’Antic Egipte, quan els faraons explotaven

durament els treballadors, o millor dit, els esclaus, fent-los portar aquelles

immenses pedres a les espatlles per fabricar les famoses piràmides i els seus

mausoleus, va haver d’ entre ells un fràgil i feble vailet que traginava, sense

poder, juntament amb el seu pare i el seu avi, una roca gegantesca. L’avi, a

causa de l’edat, es desplomà i el xicot plorava sense parar, ja que veia que el

seu pare i ell serien els següents.

De sobte, va tenir una idea excel•lent: va cridar un vigilant malcarat que era a

prop d’ ell i quan es van aproximar per assotar el vailet, començà a cridar: el

meu avi està leprós i nosaltres també!

En sentir allò que estava dient el nen, sense ni tant sols comprovar-ho, els va

dir que agafessin el moribund i que marxessin els tres lluny d’allà, per suposat

sense menjar ni aigua, perquè morissin i no contagiessin els altres.

Van agafar l’avi amb gran esforç i van marxar cap al poble més proper, on els

van acollir fins que van estar restablerts; llavors van reprendre la marxa fins al

seu llogarret, que no estava lluny d’ allí.

Un cop a casa seva, per por que el faraó s’assabentés de l’estratègia del sagal,

tota la família emigrà… i d’aquesta manera, la idea tan genial que va tenir el nen

salvà els tres d’una mort segura.

 Ca l copiar el text sense cap falta d’ortografia

i has de trobar:

Un article. Un demostratiu. Un possessiu i

un numeral.

Recorda que aquest divendres has de fer

repàs d’ això ja que faràs una prova del

tema 7 de català!!!

Elements i els rius de Catalunya.

Avui hem treballat els elements de Catalunya i els rius de Catalunya.

Aquí us deixo el mapa que heu de concloure/estudiar i us deixo un JClic

 per fer pràctica amb els rius.

Els rius catalans desemboquen=MEDITERRANI menys La Garrotxa=Atlàntic.

Al vessant mediterrani trobem les seguents xarxes hidrogràfiques:

Xarxa Pirineus.- Mediterrània. Rius: Fluvià, Ter i el Llobregat.

Xarxa Mediterrània.- Neixen al Sistema Mediterrani i desemboquen a la

Mediterrània. Rius: La Tordera, el Besòs, el Foix i el Francolí.

Xarxa Pirineus.- Ebre. Neixen als Pirineus i desemboquen al riu Ebre. Rius: Noguera

Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Segre.

Si veieu complicat aquest mapa llavors podeu fer els següents:

Pàg 56 ( elements del relleu ) i pàg 58 ( rius de Catalunya ) Cal dibuixar

l’escala!!!

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1421

http://www.xtec.es/recursos/socials/taller/unitat4/taller/activitats/u4_act8.pdf

Molta pràctica i estudi aquest cap de setmana.

Felicitats per els aprovats de CMNSC del tema 3 el clima.

Concloure aquest cap de setmana i portar el dilluns: el mòbil, mapa conceptual i

situació de Catalunya sense cap falta i estudiar, redactat de l’ hort i els exercicis

de CMNSC.

Aquest cap de setmana cal fer molta pràctica de sumes, restes, multiplicacions i

divisions decimals!!! ( dilluns 6 de febrer examen )

Dates molt importants:

Dilluns 30 de gener sortida EXPLORADORS DE L’ ART ( Roser Capdevila/

Les tres bessones ) Porteu el xandall i esmorzeu a casa. La cartera ( BATA ) cal portar

ja que és sortida pel MATÍ.

Dimarts 31 de gener portar els tres fulls de matemàtiques ( prova de la divisió )

Recordeu que el dimarts es fa lectura compartida de 4 a 4:30 amb el/la vostre/a

fillol/la.

Divendres 3 de febrer prova de català del tema 7 ( articles, posessius… )

Dilluns 6 de febrer prova del tema 7 de matemàtiques ( suma, resta, multilpicació,

divisió i problemes amb decimals )

Aneu comprant un compàs, el transportador, el regle…  ja que per el proper tema

de matemàtiques es necessita.

Ja sabeu que cal estudiar els verbs parlar ( penjat al bloc )  i témer ( el penjaré més

endavant ) Mes de febrer.- 7, 8, 9, 10, 11,12,13 i 14 dies per estudiar a casa el

VERB PARLAR.

Del 14 al 20 de febrer el VERB TÉMER ( es penjarà al bloc la propera

setmana )

Del 21 al 26 de febrer faràs un repàs del verb parlar i del verb témer

ja que el DILLUNS 27 DE FEBRER FARÀS LA PROVA DELS DOS VERBS:

PARLAR I TÉMER.

Dimecres 8 de febrer portar llegit el llibre de la biblioteca.

Divendres 17 de febrer disfressa lliure.

Com veieu moltes dates però tot això està apuntat a l’agenda.

BON CAP DE SETMANA!!!                             DOLORS.

Lectura de l’escala dels mapes ho teniu a continuació.

L’escala dels mapes.

Digues/escriu a comentaris l’escala d’aquest mapa.

La propera setmana treballarem l’escala; per això cal

fer lectura a veure si enteneu el següent escrit.

Mapes .- Representació gràfica plana de parts de la superfície de la Terra.

Per saber la mida real del que s’ha representat en el mapa utilitzem l’escala.

Escala.- Mostra la proporcionalitat de la realitat ( distància sobre el terreny entre

dos punts ) en relació amb el mapa.

REPRESENTEM L’ESCALA D’UN MAPA:

1.- La gràfica.- Barra dividida en trams en la qual s’indiquen les distàncies.

___________

0                      20

Això vol dir que aquesta escala ens indica que 1 cm del mapa representa 20 km

de la realitat.

2.- La numèrica.- Mostra la relació entre la realitat i la representació.

Si l’escala és 1: 10000000 vol dir que per cada unitat que hi hagi en el mapa

en la realitat en són : 10000000.

Verbs regulars. Primera conjugació. PARLAR.

Ahir vaig dir els dies  ( apuntat a l’ agenda ) que calia estudiar molt bé els

verbs sense cap falta/accents.

A l’agenda està apuntat el següent:

Mes de febrer.- 7, 8, 9, 10, 11,12,13 i 14 dies per estudiar a casa el VERB

PARLAR.

Del 14 al 20 de febrer el VERB TÉMER ( es penjarà al bloc la propera

setmana )

Del 21 al 26 de febrer faràs un repàs del verb parlar i del verb témer

ja que el DILLUNS 27 DE FEBRER FARÀS LA PROVA DELS DOS VERBS:

PARLAR I TÉMER.

Aquí us deixo el verb PARLAR.

MODE INDICATIU:

PRESENT: Jo parlo. Tu parles. Ell/a parla. Nosaltres parlem. Vosaltres parleu. Ells/es parlen.

IMPERFET: Jo parlava. Tu parlaves. Ell/a parlava. Nosaltres parlàvem. Vosaltres parlàveu . Ells/es parlaven.

PASSAT PERIFRÀSTIC: Jo vaig parlar. Tu vas parlar. Ell/a va parlar . Nosaltres vam parlar. Vosaltres vau parlar. Ells/es van parlar.

FUTUR: Jo parlaré. Tu parlaràs. Ell/a parlarà . Nosaltres parlarem . Vosaltres parlareu .Ells/es parlaran.

CONDICIONAL: Jo parlaria. Tu parlaries. Ell/a parlaria. Nosaltres parlaríem. Vosaltres parlaríeu. Ells/es parlarien.

PERFET: Jo he parlat. Tu has parlat. Ell/a ha parlat. Nosaltres hem parlat. Vosaltres heu parlat. Ells/es han parlat.

PLUSQUAMPERFET: Jo havia parlat. Tu havies parlat. Ell/a havia parlat. Nosaltres havíem parlat. Vosaltres havíeu parlat. Ells/es havien parlat.

PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC: Jo vaig haver parlat. Tu vas haver parlat. Ell/a va haver parlat. Nosaltres vam haver parlat. Vosaltres vau haver parlat. Ells/es van haver parlat.

FUTUR PERFET: Jo hauré parlat. Tu hauràs parlat. Ell/a  haurà parlat. Nosaltres haurem parlat. Vosaltres haureu parlat. Ells/es hauran parlat.

CONDICIONAL PERFET: Jo hauria parlat. Tu hauries parlat. Ell/a hauria parlat. Nosaltres hauríem parlat. Vosaltres hauríeu parlat. Ells/es haurien parlat.

MODE SUBJUNTIU:

PRESENT: Jo parli. Tu parlis. Ell/a parli. Nosaltres parlem. Vosaltres parleu.Ells/es parlin.

IMPERFET: Jo parlés. Tu parlessis. Ell/a parlés. Nosaltres parléssim. Vosaltres parléssiu. Ells/es parlessin.

PERFET: Jo hagi parlat. Tu hagis parlat. Ell/a hagi parlat. Nosaltres hàgim parlat. Vosaltres hàgiu parlat. Ells/es hagin parlat.

PLUSQUAMPERFET: Jo hagués parlat. Tu haguessis parlat. Ell/a hagués parlat. Nosaltres haguéssim parlat. Vosaltres haguéssiu parlat. Ells/es haguessin parlat.

MODE IMPERATIU : parla (tu ) parli (ell/a) parlem (nosaltres) parleu (vosaltres) parlin (ells/es)

FORMES NO PERSONALS.- Infinitiu: parlar/ Participi: parlat, parlats, parlada i parlades/ Gerundi: parlant.

RECORDA SENSE FALTES I MIRAR AMB ULLS

DE MUSSOL ELS ACCENTS!!!

Tema 4 de CMNSC. EL RELLEU DE CATALUNYA.

Ahir vam començar a explicar el tema i a fer un mapa conceptual. 

Aqui teniu el resum ( amb faltes ) que vosaltres ja teniu.        

També cal treballar/pràctica  amb els mapes interactius que trobareu

a la finalització del resum.                        

                                                  TEMA 4.- EL RELLEU DE CATALUNYA.

 Situació de Catalunya.- Situada al NORD-EST de la península Ibèrica.

Limita al Nord amb França i Andorra. A l’EST amb la Mar Mediterrània.

Al SUD la Comunitat Valenciana i a l’OEST amb Aragó.

El relleu de Catalunya és divers on trobem 1.- Serralades 2.-Depressions

3.-Planes litorals ELEMENTS DEL RELLEU.

RELLEU DE CATALUNYA/ELEMENTS DE RELLEU:

1.- SERRALADES. 2.- LES DEPRESSIONS. 3.- LES PLANES LITORALS.
Què és? Cadena de muntanyes.Serralades de Catalunya:a).-Pirineus.b).-Sistema Mediterrani.c).- Serralada Transversal.a).- Pirineus.- S’estenen del nord cap al nord-est de Catalunya. Fan frontera amb França i Andorra.Quan ens apropem al mar menys alçada (formen el Cap de Creus: muntanyós)La unitat més important de Catalunya el formen dues serralades:

1.- Pirineus axials.- Zona més elevada de la serralada. Cims abruptes, carenes retallades, valls profunds i estanys d’origen glacial.

Cim més alt de Catalunya: la Pica d’Estats=3143m.

2.- Prepirineus.- Baixos. Modelats pels corrents d’aigua. Serres: Cadí, Pont del Conte…b).- Sistema Mediterrani.-Dues serralades:

1.- Prelitoral.- Del nord-est al sud-oest. Serres: Montseny amb el cim del Turó de l’Home (1756m) Montserrat…

2.- Serralades litoral.-Del nord-est al sud-oest. Serres: Montnegre, Collserola i Garraf.

c).- Serralada Transversal.- Zona volcànica de la Garrotxa.

Què és? És un terreny que es troba més baix que el territori que l’envolta. A Catalunya tenim: a).- La Depressió Central (principal àrea agrària de Catalunya i més important per la seva extensió)S’estén entre : Els Pirineus, la Serralada Transversal i Serralada Prelitoral.Trobem 3 sectors:1.- OEST.- Les Planes de Lleida/d’Urgell.2.- CENTRE.- Altiplans de la Segarra/Solsonès.3.- EST.-Pla de Bages/Plana de Vic.b).- La Depressió Prelitoral (trobem importants vies de comunicació e indústries) Situació entre les dues serralades costaneres catalanes: La Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. Territoris amb pocs pendents. Terra molt fèrtil i tot tipus de conrreus.Planes a destacar a Catalunya:Plana de l’Empordà.Maresme.Camp de Tarragona.Delta de l’Ebre.

Quins són els agents que modifiquen el relleu? L’acció dels rius, onades del mar, glaceres i el vent.

L’acció dels agents geològics es pot donar per dues maneres:

1.- Física.- Canvis en l’estructura de les roques. Fractures.

2.- Química.- Canvis en la composició de les roques. Dissolució de minerals.

També els animals (remouen la terra) i les plantes ( arrels ) modifiquen el relleu.

ELS RIUS I ELS ESTANYS DE CATALUNYA:

Trobem a la superficie del sòl de Catalunya:

a).- Rius.- A Catalunya són irregulars. Per el clima de Catalunya: estius secs i precipitacions a la primavera i a la tardor. El cabal dels rius no és constant ( Ebre )

Els rius catalans desemboquen=MEDITERRANI menys La Garrotxa=Atlàntic.

Xarxes hidrogràfiques.- Conjunt de rius.

Al vessant mediterrani trobem 3 xarxes hidrogràfiques:

1.- Xarxa Pirineus.- Mediterrània. Rius que neixen als Pirineus i desemboquen a la Mediterrània. Rius irregulars però porten molt cabal d’aigua pq passen per terres plujoses. Rius: Fluvià, Ter i el Llobregat.

2.- Xarxa Mediterrània.- Neixen al Sistema Mediterrani i desemboquen a la Mediterrània. Rius curts pq neixen a prop del mar. Cabal irregular. Rius: La Tordera, el Besòs, el Foix i el Francolí.

També trobem rieres: cursos d’aigua intermitents. Manca d’aigua a l’estiu, curts i cabal inferior a un riu.

3.- Xarxa Pirineus.- Ebre. Neixen als Pirineus i desemboquen al riu Ebre. Porten molta aigua durant tot l’any. Rius: Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Segre.

b).- Estanys.- Massa d’aigua d’extensió reduïda acumulada en una depressió del terreny. L’ Estany de Banyoles.

c).- Torrents.- Corrents d’aigua abundants. Els trobem en zones molt pendents. No permanents ja que porten aigua de pluja que no ha filtrat el sòl o la vegetació.

d).- Aiguamolls.- Zones inundades amb l’ aigua dels rius o mar. Trobem aus, rèptils… Aiguamolls: Delta de l’Ebre i l’Empordà.

e).- Embassaments/pantants.- Llacs artificials construïts per l’home.

Embassaments i pantants situats a les capçaleres dels rius.

EL PAISATGE DE CATALUNYA.- Format pel conjunt d’ elements que hi ha en un indret. Pot ser natural (muntanyes) per l’home (cases)

TIPUS DE PAISATGE A CATALUNYA SEGONS LA ZONA:
MUNTANYA DE PLANA DE COSTA
ALTA.- Més de 1700m de l’altitud.Temperatures hivernals inferiors als 0ºC.Hivern:neu.Estius frescos.Les precipitacions anuals superen els 1000mm.Vegetació boscos de coníferes: pi negre i avet. Matolls i prats.Animals: aus…Poblament escàs pq el clima i el relleu és molt dur.

Habitatge: dispers.

MITJA.- De 600 a 1700 d’altitud.

Temperatura mitjana entre els 14 i els 10ºC segons l’ orientació i l’alçada.

Pluviositat anual dels 600 als 1400 litres.

Precipitacions abundants. Neva a l’hivern.

Vegetació boscos de fulla caduca. Roure i faig.

Animals: conill, esquirol…

Poblament dispers escàs.

Modificat per l’home.Clima mediterrani.Hiverns suaus.Estius no gaire calorosos.Temperatura mitjana entre els 15 i 17ºC. Pluviositat anual dels 500 als 700 litres.No moltes nevades.Vegetació boscos de fulla perenne (alzines i pins)Fauna:granota, la guineu…

Poblament força pq trobem ciutats i pobles.

Conjunt de terres que estan en contacte amb el mar.Tipus:Costa Baixa.- Quan és plana. Platges de sorra.Costa Alta.- Les muntanyes arriben a prop del mar formant PENYA-SEGATS.Clima: tardor i primavera suau.Hivern: no molt fred per la proximitat del mar.Estiu: calor (humitat)Vegetació: boscos de fulla perenne. Alzines i pins. Zones humides (roures, avellaners de fulla caduca…)

Animals: depredadors, guineu, porcs senglars…

Població: ciutats poblades. Pobles petits.

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/catrelleu/index.htm#

http://www.xtec.net/~ealonso/flash/catorog2c.html

http://www.xtec.net/~ealonso/flash/catorog1c.html

Situació de Catalunya i mapa conceptual del relleu.

                                                                 Tema 4 de CMNSC

Avui a classe de CMNSC  hem situat Catalunya al mapa i hem fet un mapa conceptual

del relleu de Catalunya. Altre eina per millorar el nostre estudi!!!

Situació de Catalunya.- Situada al NORD-EST de la península Ibèrica. Limita al Nord amb França i Andorra. A l’EST amb la Mar Mediterrània. Al SUD la Comunitat Valenciana i a l’OEST amb Aragó.

El relleu de CATALUNYA està format per:

a) SERRALADES.

b) DEPRESSIONS.

Les serralades són:

PIRINEUS.- Trobem els Pirineus Axials on es troba el cim més alt de Catalunya la Pica d’ Estats ( 3143m ) i els Prepirineus.

SISTEMA MEDITERRANI.- Format per dues serralades la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral.

SERRELADA TRANSVERSAL.- Trobem una zona volcànica. Garrotxa. Olot.

Les depressions són:

DEPRESSIÓ CENTRAL és la més extensa i és una àrea agrària.

DEPRESSIÓ PRELITORAL concentra nombroses indústries.

ANEU ESTUDIANT TOT AIXÒ!!!   DOLORS.