El divendres passat vam aprendre un munt d’aquest espai. Aquí us deixo un petit resum

però també voldria una mica del vostre escrit… També he penjat alguna foto.

Com ja sabeu la presa del pantà de Vallvidrera té una capacitat de 18.000m3. Aquesta data de l’any 1864. Està feta amb obra de maó i té 50 metres de llargària per 3 d’amplada i 15 metres d’alçada.

Es va inaugurar l’any 1864 per subministrar aigua al municipi de Sarrià. Tot i que durant molts anys va estar abandonada, ara s’ha convertit en un espai tranquil per passejar i gaudir del paisatge i de la natura. Un dels millors camins per acedir-hi és des de la plaça de Mina Grott i el camí del pantà.

La Mina Grott és un túnel de gairebé un quilòmetre i mig que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l’estació inferior del Funicular de Vallvidrera. Es va construir l’any 1855 per portar l’aigua del pantà fins a l’antic municipi de Sarrià. A principis de segle XX, el jove enginyer Carles Emili Montañés va presentar un projecte per fer un trenet que trasllades als barcelonins que anaven a gaudir de la natura a Collserola.

El 13 de juny de 1908 es va fer el viatge inaugural d’un vagó elèctric que tenia una capacitat per a 36 passatgers. El trajecte durava sis minuts i tenia un preu de 35 cèntims.La instal•lació va deixar de funcionar l’any 1909 i actualment es prohibeix l’accés a la gruta.

Abans d’arribar a les escales, Vam veure un edifici que antigament era la casa del vigilant del pantà. Un edifici rosat que ha estat restaurat.

Durant el segle XIX el pantà servia per abastir d’aigua el municipi de Sarrià. Però amb el pas dels anys l’abandonament va deteriorar l’obra i l’embassament d’aigua va desaparèixer.

Està totalment prohibit deixar animals al pantà, ja que la introducció d’altres espècies perjudica greument la fauna i la vegetació autòctona. Per exemple, s’han trobat gambúsies, uns petits peixos originaris de Nord-Amèrica que el que fan és menjar-se els ous i les larves dels amfibis que viuen al pantà com els gripaus, les granotes o les salamandres. Les gambúsies suposen una gran amenaça pels amfibis autòctons.