En els comentaris de les notes dels/ de les vostres fills/es veureu que cal

fer un ampli repàs ( aquestes vacances de Nadal ) de les normes

ortogràfiques i a la vegada portar-ho a la pràctica ( ells/es tenen les

fotocòpies a la seva carpeta!!! ) i també cal fer molta lectura oral.

Trobareu el següent a la carpeta dels/de les vostres fills/es, que cal fer

( bona lectura, molt bona lletra i molt bona presentació!!! ) i presentar

el primer dia desprès de vacances amb el llibre de la biblioteca.

Un dossier de les normes d’ ortografia que cal fer un ampli repàs i

portar-ho a la pràctica. És a dir cap falta!!! També trobareu frases d’or-

tografia natural i arbitrària cal copiar-les sense cap falta. El 10 de gener

es farà el dictat ( quatre d’ ON i sis d’OA )

Lectura: Els Mestres d’els Pinets ( respondre a les estratègies )

Lectura: El pacte dels gossos i dels gats ( respondre preguntes )

Lectura: Posa’t a punt ( respondre preguntes )

Recepta de panellets ( escriure els ingredients i redactar bé la preparació )

Cal consultar en llibres, receptes, Internet… per fer bé la fitxa dels panellets.

Fitxa el, la, l’, els i les. L’ article.

Fitxa de l’ article la i l’.

L A  S Í L · L A B A.- Una síl·laba és un so o un grup de sons d’una paraula que diem

en un sol cop de veu.

La paraula gallina, per exemple, té tres síl·labes: ga–lli–na.

Quan les paraules tenen dues o més síl·labes, sempre n’hi ha una que sona més fort:

és la síl·laba tònica (can–çó, sor–ra) La resta de síl·labes s’anomenen síl·labes

àtones.

L’ A C C E N T  G R À F I C.- En les paraules agudes la síl·laba tònica és l’última.

En les paraules planes la síl·laba tònica és la penúltima.

En les paraules esdrúixoles la síl·laba tònica és l’antepenúltima.

Duen accent gràfic les paraules següents:

– Les paraules agudes que acaben en alguna d’aquestes terminacions: –a, -e, -i, –o,

-u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.

– Les paraules planes que no acaben en cap de les terminacions anteriors.

– Totes les paraules esdrúixoles.

En català hi ha dos tipus d’accent gràfic: l’accent obert ( ` ) i l’accent tancat ( ´ )

Les vocals obertes, quan s’han d’accentuar, duen accent obert: arròs, fàcil, màquina,

càrrega…

Les vocals tancades, quan s’han d’accentuar, duen accent tancat: mímica, també,

canó,matí, autobús, príncep, música…

L’ A C C E N T  D I A C R Í T I C.- Per distingir el significat de dues paraules que

s’escriuen igual, de vegades s’utilitza l’accent.

En aquests casos l’accent s’anomena accent diacrític: bé–be, néta–neta, dóna–

dona, és–es.

L A  B  I  LA  V.- Davant de l i de r escrivim sempre b: semblar, sembrar…

Darrere de m gairebé sempre hi escrivim una b: embolic.

Darrere de n sempre hi escrivim una v: enveja.

Algunes terminacions del passat s’escriuen amb v: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu,

-aven: cantava, anàveu, saltaves.

Les formes vaig, vas, va, vam, vau i van s’escriuen sempre amb v: Vaig al mercat;

vas a la piscina; vaig cantar; vau córrer…

Les formes havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien del verb haver

s’escriuen amb v: Ja havien fet les maletes; hi havia molta gent…

L A  G  I  LA  J.- S’escriu g davant de e, i: gelat, ginesta.

S’escriu j davant de a, o, u: jaqueta, joc, juliol.

L A  V O C A L  N E U T R A.- En alguns llocs de parla catalana, la a i la e, quan es

troben en una síl·laba àtona, sonen igual. És el so de la vocal neutra: peuet–Pauet,

pera–Pere.

Per saber si una paraula s’escriu amb a o amb e, en busquem una altra de la mateixa

família que tingui la a o la e en síl·laba tònica: fredolic–fred, saler–sal.

Excepcions: • neix, però naixem • treu, però traieu

Generalment les paraules femenines acaben en –a, però cal recordar que hi ha

excepcions, com per exemple: la febre, la piràmide, la classe, la mare, la torre, la

base, la noia alegre, una olor agradable…

Generalment els noms masculins acaben en -e: tigre.

Però hi ha algunes excepcions: mapa, dia.

El plural de les paraules que acaben en vocal neutra s’escriu amb -es. Cal parar atenció

als canvis en les consonants!

En les terminacions verbals en què l’última lletra és la vocal neutra, cal escriure

una -a: canta, juga… Si la vocal neutra és la penúltima lletra, cal escriure una -e:

canten, jugues…

L A  E  I  LA  O  T Ò N I Q U E S.- Les vocals e i o, quan es troben en síl·laba tònica,

poden ser obertes o tancades.

e oberta: cel, be. e tancada: serp, bé.

o oberta: sol, os. o tancada: mandrós, ós.

Les vocals e i o obertes, quan s’accentuen, duen accent obert: telèfon, Sònia.

Les vocals e i o tancades, quan s’accentuen, duen accent tancat: miraré, saltiró.

L A  O  À T O N A.- Alguns noms, la majoria masculins, acaben en -o àtona: ferro, suro…

Per saber si hem d’escriure una o o una u en una síl·laba àtona d’una paraula, podem

buscar una altra paraula de la mateixa família que tingui la o o la u en la síl·laba

tònica:

foc foguera, fogós… punxa punxó, punxegut…

La terminació en o àtona de la primera persona del present de molts verbs

s’escriu amb –o: canto, corro, dormo…

El plural d’uns quants noms masculins acaba amb -os: textos, andalusos, arrossos…

L A  H.- El verb haver s’escriu sempre amb h.

Hi ha formes verbals compostes per una forma del verb haver i per un altre verb

acabat en -t: he cantat, han sortit…

Les formes verbals hi ha i hi havia s’escriuen sempre amb h.

L A  S  S O N O R A  I  L A  S  S O R D A : S – Z – S S – C – Ç.- EI so de la s de camisa és el

so de s sonora.

El so de la s de sabata és el so de s sorda.

El so de la essa sonora s’escriu:

– amb z a principi de mot (zona) o entre consonant i vocal (quinze);

– amb s entre vocals (casa, rosa)

El so que trobem de la essa sorda s’escriu:

– amb s a principi de mot (sabó) a fi de mot (ros) i entre consonant i vocal (cansat)

– amb ss entre vocals (massapà)

– amb ç davant a, o, u (puça, llençol, convençut) i a fi de mot (feliç)

– amb c davant e, i (cinema, cent)

En paraules d’una mateixa família la ç es converteix en c davant de e, i:

abraça abraces, abracin.

P – B , T- D , G – G A  F I N A L  D E  PA R A U L A.- Les lletres p i b a final de paraula

sonen igual: cap, corb.

Les lletres t i d a final de paraula sonen igual: bolet, fred.

Les lletres c i g a final de paraula sonen igual: llac, llarg.

X – I X – T X – I G.- La x que sona com xocolata es pot escriure de dues maneres:

– s’escriu x al començament de paraula i després de consonant: xarop, punxa;

– s’escriu ix entre vocals i al final de paraula: peixater, gruix.

El so tx a final de paraula es pot escriure de dues maneres:

– amb tx quan les paraules de la mateixa família duen tx:

empatx (empatxar)

_ amb ig quan les paraules de la mateixa família duen j, g, tj o tg:

passeig (passejar, passegem), mig (mitjó, mitges)

L’ A P Ò S T R O F  I  L E S  C O N T R A C C I O N S.- Els articles el i la s’apostrofen

(l’) quan van davant de paraules que comencen amb

vocal o amb h: l’Albert, l’home, l’ungla, l’herba. Però, cal tenir en compte que l’article

la no s’apostrofa mai quan va davant de paraules que comencen amb i, u, hi, hu

àtones: la imatge, la història.

L’article el, quan es troba amb les preposicions a, de, per, per a, es contreu, excepte

quan s’ha d’apostrofar.

a + el al. Si s’ha d’apostrofar, a + l’.

de + el del. Si s’ha d’apostrofar, de + l’.

per + el pel. Si s’ha d’apostrofar, per + l’.

per a + el per al. Si s’ha d’apostrofar, per a + l’.

L A R.- La lletra r representa dos sons diferents: el so que trobem en paraules com mare

o vora i el so que trobem en paraules com rosa, carretó o enredat.

– el so de r simple s’escriu amb una sola r: pera, càries…

– el so de r múltiple s’escriu amb una sola r excepte quan va entre vocals, que s’escriu

amb rr: roba, folre, sorra, carretó…

Quan la r es troba en posició final, gairebé mai no es pronuncia: sopar, fuster… Hi

ha, però, algunes excepcions: cor, bar…

LA M I LA N.- Escriurem m:

Davant de b, p, m, f: ombra, rambla, també, embolicar, acompanyar, campió,

pàmpol, omplir, empenta, amputar, immens, immoral, emmalaltir, commutar,

gamma, amfiteatre, amfibi, àmfora, càmfora, èmfasi, nimfa, samfaina, simfonia,

xamfrà.

Excepcions: enmig, tanmateix, benparlat, granment.

Escriurem n:

Davant les consonants que no siguin b, p, m o davant de f quan porta els

prefixos con– en– in–: canvi, convenient, invent, enveja, confegir, confessar, enfilar,

desenfilar, infinit, inflor, desinflar.

Excepcions: tramvia, circumstància, premsa, impremta, somriure,

circumval·lació.

En el grup mp, la p no es pronuncia: comptar, comptable, exempció, redemptor,

símptoma, assumpte, temptació, atemptar, presumpció.

Pot donar peu a importants errades d’interpretació:

comte, conte, compte, que cal evitar. Fixa’t en les diferències:

Conte: narració curta. Contar un conte

Comte: títol nobiliari. El femení és Comtessa.

Compte: acció de comptar, és a dir, de determinar el nombre d’alguna cosa.

SIGNES DE PUNTUACIÓ:

Utilitzarem MAJÚSCULES en els casos següents:

A inici de frase.

M’agradaria que m’informéssiu dels cursos…

A principi de paràgraf.

Senyors;

Després  d’un punt.

Ram joyería necesita persona estable, amb qualitats d’excel.lent venedora.

Imprescindible immillorables referències.

Després del signe d’admiració o d’interrogació.

Que consti en acta! Esteu segurs que es tracta de l’informe correcte? Ens agradaria

poder-ho comprovar.

Després de punts suspensius.

Tots/es hem tingut diferències amb la part contrària, però… No ens podem deixar

intimidar.

També quan escrivim els noms propis de persones, d’ institucions i de llocs:

Dolors Iglesias i Puig.

Aquestes vacances de Nadal has d’ escriure bé cada frase i a continuació has d’estudiar

moltíssim ja que el dia 10 de gener del 2012 faràs un dictat de 10 frases ( quatre

d’ortografia natural i sis d’ ortografia arbitrària )

ORTOGRAFIA NATURAL:

Al bosc hi ha esquirols.

Reguem el clavell.

En Quim juga a guerres.

Apaguem la foguera.

Miquel recull la jaqueta.

Fa flams a la sorra.

La Raquel comprarà aquesta joguina.

En Guillem corre cap al bosc.

La jaqueta és groga.

Lliguem els rucs a la figuera.

Aquella guineu puja a la figuera.

Roc treu el paquet de torrons.

Paguem les rajoles a la botiguera.

Tinc un carro i un ruquet.

En Joaquím vindrà.

Pagueu ara el lloguer.

Serra troncs per la foguera.

No toquis la raqueta.

Prenc un saquet de palla.

No beguis a la riera.

Aquí juguem a córrer.

La guia de jocs és a la llibreria.

Toquem la guitarra.

Quina ràbia!

ORTOGRAFIA ARBITRÀRIA:

El faig és un arbre.

Conec el pont d’ Amposta.

El meu germà Tomàs és sord.

Vàrem llegir un text breu.

Al llac hi ha molts peixos.

S’ ho escoltava xiulant.

Va aixafar-li la guitarra quan l’ anava a tocar.

Eren uns gossets simpàtics.

La Merçè va aixecar el braç.

Jugàvem a l’hora de berenar.

Va partir l’antena pel mig.

El joc de bitlles m’ agrada.

Se’ l menjarà sense coure.

Hem viatjat per tot Grècia.

Hem baixat de la muntanya.

M’ he trobat una ambulancia pel passeig.

Pots pujar el càntir d’ argila?

Les oques blanques nedaven per sota el pont.

Envia-la demà mateix.

La història l’ explicaré a l’ Enric.

Ella va dur un braçalet de Lleida.

El camí de Núria és difícil.

Potser va enviar-me’ls a l’ hostal.

El convidava a jugar i ballar.

L’ aigua del bassal reflectéis les branques baixes.

La negror ha fet contrast damunt el blanc.

La gent va trencar-lo pel mig.

El jutge havia arribat a Guimerà.

La noia xiulava.

El teu germà embruta la gorra blava.

Observant els eriçons s’ ha punjat.

L’ excursionista va guiar-lo pel cim.

Pasarme per Nàpols.

L’ amic Sergi és d’ un poble petit.

Aquell home s’ ha jugat la vida amb coratge.

Va fer còpies i va enviar-me-les.

La Blanca ha anat al Japó.

Passant pel bosc es va estripar molt l’ abric que portava.

Mengen cireres roges.

Tot pintant, un esquitx el tacà.

En Lluís m’ ha enviat figues dins d’ una capsa marró.

Cull una dàlia per donar-me-la.

Dimarts vaig comprar esparrecs blancs.

Estava netejant el cotxe per emportar-se’ l a Bulgaria.

Amaguem-les a la capsa.

Llegia el pròleg d’ una història.

Va baixar-me quatre ganxos.

El metge parla molt bé.

Els voltors volaven pel Montseny.

Aquell raïm és blanc.

Deixa’ m posar el mànec a la dutxa.

L’ he trobat jugant a l’ hort.

Cosint-lo s’ arreglarà.

Es va inflar com una bomba.

Porta la branca de roure.

El doctor ha receptat xarop a l’ Eugeni.

Els xicots i les xicotes pugen dalt del pi.

El metge és molt trempat.

Deixa-me-la darrera l’ arbre.

Tinc mig cistell de maduixes.

El botiguer va enviar-te un paquet.

El dissabte vam veure l’ àvia.

Les hores del migdia són pesades.

Hi ha neu a Montjuïc.

Família cal fer els dictats amb els/les vostres fills/es. Ajudeu a casa amb l’estudi de la

vostra canalla. Gràcies!!!

També trobareu en els comentaris que cal estudi diari de l’ àrea de CMNSC ja que és

difícil i portar al dia l’ àrea de matemàtiques: taules, divisions ( una, dues i tres xifres )…

Doncs desprès de dir tot això només cal dir…

Bon Nadal i Feliç Any Nou 2012 a tots i totes vosaltres. Un petó molt gran

i ens veiem al gener amb les piles carregades. Moltes gràcies. DOLORS.

Aquí us deixo un vídeo molt maco i la seva lletra ja que segur que us agradarà. Fins la

tornada.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=vDaDjAbDjnc[/youtube]

QUAN SOMRIUS

Ara que la nit s’ha fet més llarga.

Ara que les fulles ballen danses al racó.

Ara que els carrers estan de festa.

Avui que la fred duu tants records.

Ara que sobren les paraules.

Ara que el vent bufa tan fort.

Avui que no em fa falta veure’t ni tan sols parlar.

Per saber que estàs al meu costat.

És Nadal al meu cor.

Quan somrius content de veure’m.

Quan la nit es fa més freda.

Quan t’abraces el meu cos.

I les llums de colors.

M’il.luminen nit i dia.

Les encens amb el somriure.

Quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t’aixeques.

És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú.

Són petits detalls tot el que em queda.

Com queda al jersei un cabell llarg.

Vas dir que mai més tornaries.

El temps pacient ha anat passant.

Qui havia de dir que avui estaries esperant.

Que ens trobessim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor.

Quan somric content de veure’t.

Quan la nit es fa més freda.

Quan m’abraço al teu cos.

I les llums de colors.

M’il.luminen nit i dia.

Les encen el teu somriure.

Quan et parlo amb el cor.