El divendres aneu a la MOLA i és molt important fer lectura del següent

ja que moltes coses desconexeu.

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ Obac es troba a la Serralada

prelitoral catalana ( comarques del Bages i del Vallès Occidental )

El seu paisatge aspre i amb una vegetació formada bàsicament per

alzinars i pinedes.

El cims més alts són la Mola ( 1 104 m ) en la qual s’ aixeca el monestir

romànic de Sant Llorenç que dóna nom al massís i el Montcau ( 1.057 m )

No és possible descriure l’ evolució del massís de Sant Llorenç del Munt

sense fer referència a l’ evolució geològica de Catalunya.

Durant l’ era secundària i com a conseqüència dels plegaments hercinians,

formen Catalunya dos grans massissos: el de l’ Ebre, que correspon avui a

la Depressió Central i el catalanobalear. La resta era coberta pel mar.

Durant l’ eocè el massís de l’ Ebre s’ enfonsa i comença l’ aixecament dels

Pirineus i de les serralades mediterrànies.

A l’ oligocè es configuren definitivament els Pirineus i els sistemes

mediterranis, mantenint-se el massís catalanobalear. Els materials que

arrossegaven els rius procedents d’ aquestes muntanyes anaven a parar a

l’ ampli braç de mar que ocupava tota la Depressió Central.

Durant el miocè, la Depressió Central s’ aixeca alhora que s’ enfonsa el

massís catalanobalear, donant origen a la Depressió prelitoral i a la Fossa

Mediterrània.

D’ aquesta manera, la formació dels conglomerats ( 50% de calcària, 50%

de pissarres a la serra de l’Obac, 60% de calcària, 30% de pissarres i 10% de

granit i roques eruptives ) de Sant Llorenç del Munt correspon al període

eocè-oligocè, ja que es formen els deltes dels rius que baixen del massís

catalanobalear.

L’ època més plujosa és la tardor, seguida de la primavera i la més seca

l’ estiu. A la muntanya, les temperatures arriben a ésser extremes a l’ hivern

a causa de l’ altura.