Moltissimes gràcies!!!
classe de 5è A.
Ja tenim 300 comentaris. MOLT BÉ!!!
7 Replies
Daily Archives: 25 octubre 2011
Anem a la PREHISTÒRIA.
ESTIMATS I ESTIMADES el proper dia farem el tema 11 com es va dir l’altre
dia a classe.
Us donaré el resum però vosaltres des del començament cal treure preguntes.
Recordeu que cal portar per el racó coses relacionades amb el que treballem
en aquest tema ( Prehistòria i Edat Antiga )
Aquí us deixo la prehistòria i un vídeo que cal veure abans o durant el pont.
TEMA 11.
PREHISTÒRIA: Període extens. Quan apareix l’espècie humana a la Terra i acaba amb la invenció de l’escriptura ( 4000 aC )
Etapes de la PREHISTÒRIA:
A.- Paleolític.
B.- Neolític.
C.- Edat dels metalls.
CARACTERÍSTIQUES DE LES ETAPES:
A.-) PALEOLÍTIC: Eren depredadors ( s’alimentaven de tot allò que els oferia la natura.
Caçaven, pescaven i recol·lectaven fruits ) Nòmades( es movien d’un lloc a l’altre per trobar aliments) que vivien en coves i a l’aire lliure.
Fabricaven i utilitzaven eines amb: pedres, ullals, banyes i ossos d’animals.
Van dominar el FOC. Primers en fer PINTURES RUPESTRES.
B.-) NEOLÍTIC: Eren sedentaris ( tenien un lloc fix on viure ) i vivien en poblats. Els seus camps de conreu es trobaven al seu voltant. Gràcies a les feines agrícoles es van inventar eines: l’arada, la falç o el molí per moldre el gra.
Van descobrir com fer ceràmica a mà, el fus de filar i el teler.
Van crear MEGALITS: Construccions de pedra amb finalitats religioses
C.-) EL DOMINI DELS METALLS: Van descobrir que alguns metalls com: el coure, la plata, l’or, l’estany, el ferro o el plom se’ls podia donar forma en fred COLPEJANT-LOS. Després els van fondre’ls donant-los forma. Van obtenir bronze ( joies, armes… ) barrejant coure i estany.
Apareix els intercanvis comercials ( els de la metal·lúrgia amb els que es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia )
Els poblats eren més grans i es construeixen en llocs elevats amb muralles per defensar-se.
Altres avenços a destacar: la roda i les tècniques de navegació ( intercanvis amb altres cultures)
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=g6hxi2u72xk&feature=related[/youtube]
Plantarem bledes a l’hort del Marià Galí i Guix.
Estimats i estimades aquesta setmana 5è A plantarà bledes en el seu espai.
Cal fer una lectura a fons de l’escrit que veieu a continuació. Si sabeu vosaltres
altres coses de les bledes ( busqueu informació ) ho escriviu a comentaris.
La bleda
La bleda és una hortalissa d’ origen mediterrani. Se sap del cert que els
grecs la utilitzaven des del segle V a C.
Forma part de la família de les quenopodiàcies, igual que l’ espinac o l
a remolatxa.
El seu nom científic és Beta vulgaris. És una planta bianual que durant
el primer any desenvolupa les fulles i el segon emet una tija que donarà
lloc a la flor.
Conté vitamines A, C i K. És rica en minerals, especialment el potassi,
el calci i el magnesi, la qual cosa fa que sigui útil per la prevenció de la
osteoporosis.
Aporta àcid fòlic i flavonoides útils per a la prevenció del càncer.
La bleda te propietats laxants, digestives degut al seu elevat contingut
en fibra.
Se sol consumir bullida i es recomanable que no passi molt de temps
des de la collita al plat doncs les vitamines i els flavonoides es perden i
la fulla adquireix un gust lleugerament amarg.
Hi ha varietats de sembra primaveral i altres de sembra a la tardor.
Es pot cultivar a partir de la llavor o de planter. En el cas de la sembra
posarem 3-4 llavors que germinaran amb facilitat en pocs dies. Es pot
començar a collir a partir d’ uns 50-70 dies, segons la varietat.
La bleda creix força i requereix uns 40-50 cm al seu voltant per
desenvolupar les seves grans fulles. També desenvolupa una arrel
molt grossa. No convé tenir més d’ una o dues bledes en una taula de
cultiu si volem plantar altres hortalisses.
Es cullen les fulles exteriors, més grans, i es deixen les interiors.
D’ aquesta manera s’ aconsegueix una collita contínua durant varis
mesos.
La bleda és una hortalissa que no sol presentar gaires problemes.
El pugó pot afectar-la, sobretot a la primavera. En èpoques humides
i de temperatures fresques, l’ oïdi pot infectar les fulles.
A veure si podem tenir finalment aquestes
tan maques.
SUBJECTE I PREDICAT.
En el tema 3 de llengua catalana explicarem el subjecte i el predicat.
Farem moltíssima pràctica ja que aquest tema surt a sisè i a l’ESO;
llavors cal escoltar molt, fer moltes frases i tenir-lo molt clar.
SUBJECTE/ SINTAGMA NOMINAL. Nucli de SN és el NOM.
El sintagma nominal ( SN ) és el que té com a nucli un substantiu o un
pronom.
Exemples:
Una dona rossa.
Nosaltres dos.
El complement del nucli del SN s’ anomena complement del nom ( CN )
La funció de complement del nom poden realitzar-la:
— L’adjectiu.
La taula rodona / blanca / petita…
— Un sintagma nominal regit per una preposició.
La taula de la cuina / de fusta / del mestre …
PREDICAT/ SINTAGMA VERBAL= Nucli de SV és el VERB.
El nucli del sintagma verbal ( SV ) és un verb i constitueix el predicat ( P )
de l’oració.
Exemples:
Balla hip-hop.
Estudia sempre.
Aquí us deixo cinc frases per fer per el dia 2 de novembre.
La noia sortia a comprar.
El gos demanava aigua.
Balla a la sala de balls.
La casa de plàstic.
Esmorza fruita.
Practica amb divisions d’una, dues i tres xifres.
Avui hem fet moltes divisions a la pissarra d’una, de dues i de tres
xifres i molta gent està contenta ja que divisions de tres xifres han sortit!!!
Aquí us deixo tres enllaços.
El primer és el CLIC per fer repàs de les divisions d’ una xifra.
El segon són divisions de dues xifres ( cal tota l’estona clicar INTRO )
El tercer enllaç divisions de tres xifres ( ARROSSEGAR )
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1338
http://www.amolasmates.es/flash/divisiones/division2.html
http://primaria.ieduca.caib.es/images/stories/recursos/activitats/divisions/divisions.html
És convenient que cada dia es faci una o dues divisions.
Cal copiar les divisions que facis i un cop per setmana em presenteu
la feina.
