Estimats i estimades aquesta setmana 5è A plantarà bledes en el seu espai.
Cal fer una lectura a fons de l’escrit que veieu a continuació. Si sabeu vosaltres
altres coses de les bledes ( busqueu informació ) ho escriviu a comentaris.
La bleda
La bleda és una hortalissa d’ origen mediterrani. Se sap del cert que els
grecs la utilitzaven des del segle V a C.
Forma part de la família de les quenopodiàcies, igual que l’ espinac o l
a remolatxa.
El seu nom científic és Beta vulgaris. És una planta bianual que durant
el primer any desenvolupa les fulles i el segon emet una tija que donarà
lloc a la flor.
Conté vitamines A, C i K. És rica en minerals, especialment el potassi,
el calci i el magnesi, la qual cosa fa que sigui útil per la prevenció de la
osteoporosis.
Aporta àcid fòlic i flavonoides útils per a la prevenció del càncer.
La bleda te propietats laxants, digestives degut al seu elevat contingut
en fibra.
Se sol consumir bullida i es recomanable que no passi molt de temps
des de la collita al plat doncs les vitamines i els flavonoides es perden i
la fulla adquireix un gust lleugerament amarg.
Hi ha varietats de sembra primaveral i altres de sembra a la tardor.
Es pot cultivar a partir de la llavor o de planter. En el cas de la sembra
posarem 3-4 llavors que germinaran amb facilitat en pocs dies. Es pot
començar a collir a partir d’ uns 50-70 dies, segons la varietat.
La bleda creix força i requereix uns 40-50 cm al seu voltant per
desenvolupar les seves grans fulles. També desenvolupa una arrel
molt grossa. No convé tenir més d’ una o dues bledes en una taula de
cultiu si volem plantar altres hortalisses.
Es cullen les fulles exteriors, més grans, i es deixen les interiors.
D’ aquesta manera s’ aconsegueix una collita contínua durant varis
mesos.
La bleda és una hortalissa que no sol presentar gaires problemes.
El pugó pot afectar-la, sobretot a la primavera. En èpoques humides
i de temperatures fresques, l’ oïdi pot infectar les fulles.

A veure si podem tenir finalment aquestes
tan maques.