El passat divendres 3 d’abril va ser el darrer dia que vam tenir amb nosaltres el nostre company i alumne Jonathan; va haver de marxar al seu país després de 5 anys d’estar amb nosaltres a la nostra escola.
Vam organitzar un petit esmorzar col.lectiu com a sorpresa, vam estar llegint dedicatòries que tots havíem escrit, vam cantar plegats una cançó que ens agrada molt i també el vam obsequiar amb alguns regalets… sobretot li vam donar el nostre amor i afecte. Ens ho vam passar d’allò més bé, encara que en alguns moments se’ns van escapar algunes llagrimetes.
Vull felicitar a les mares i àvies pels seus pastissos tan bons que ens van poder fer i amb tanta amabilitat. GRÀCIES!
I també desitjo que el JONATHAN estigui bé i que allà on sigui pugui dedicar uns moments a llegir aquestes 4 ratlles pensades amb el cor:
“Jonathan em compartit quasi dos anys i sincerament t’he de dir que m’ha agradat ser la teva mestra, em sento orgullosa.
Les vegades que m’has explicat coses de la teva vida, m’he sentit a prop teu; quan t’esforçaves en fer bé les feines, m’omplies de satisfacció.
Abans de marxar em vas dir que aquests havíen estat els millors cursos de la teva vida, gràcies per fer-me sentir tan bé! tots els mestres que hem compartit classe amb tu et destitjem que també els propers, siguin els millors cursos de la teva vida.
Una abraçada”
!, allò que vam començar ara l’hem acabat i tal com vaig dir, us l’ensenyo, no ens ha quedat gens malament. Qui sap si algú de nosaltres arribarà algún dia a exposar els seus propis quadres…No s’ha de perdre mai la il.lusió ni les ganes. Apa! aqui el teniu: