Després d’una nit encalmada i sense núvols, de bon matí, pots observar que I’herba, els cotxes i tot allò que ha estat a I’aire Iliure durant tota la nit es troba recobert d’una pel·lícula d’humitat condensada en forma de petites, minúscules gotetes. És la rosada.

Si la temperatura és inferior a zero graus, I’efecte serà diferent, ja que tot es recobrirà d’una capa blanca com si es tractés d’una Ileugera nevada. És el gebre. Les dites populars fan referència al gebre I moltes esmenten que una gebrada forta~ intensa, anuncia un canvi de temps, amb pluges o nevades.

De vegades, passa que es forma la rosada perquè la temperatura és superior a O°C, pero després baixa per sota de O°C. La rosada es glaça i el fenomen es transforma en glaçada.

Sempre que les partícules de gel que es formen en un núvol de tempesta no tinguin un diàmetre superior al centímetre, parlem de granís o calamarsa. Si el diàmetre és superior, aleshores parlem de pedra

Formació:

Quan les partícules de vapor d’aigua que són impulsades núvol amunt (pels corrents d’aire calent) superen la isoterma dels O°C, canvien d’estat i passen a convertir-se en partícules de gel. A la part més alta del núvol (que és per on descarrega un xàfec) el corrent ascendent possiblement ja haura perdut tota la intensitat i les pedretes de gel començaran a caure, a causa del propi pes. Però quan arriben a la meitat del núvol, que més o menys coincideix amb la linia dels O°C, les pedretes s’hauran recobert d’una altra capa de gel.

En aquesta zona poden tornar a arreplegar un altre corrent d’aire que puja … i un altre cop amunt. Durant la pujada es tornen a recobrir d’una altra capa de gel. Aquest procés es pot anar repetint fins que aquelles partícules microscòpiques de gel esdevenen més grosses i amb un pes massa gran perquè els corrents ascendentsles sostinguin. Aleshores cauran pel mateix pes tot originant una pedregada, una calamarsada o una granissada. Les partícules de gel es formen capes concèntriques.

Als Pirineus i a les zones pròximes sovintegen les tempestes anomenades orogràfiques, és a dir, les originades per la mateixa muntanya.

El cicle de vida d’una tempesta orogràfica comença quan els vessants de les muntanyes s’escalfen (això és més evident a l’estiu). L’aire comença a pujar i a mesura que passa el temps, si la insolació es manté, I’aire escalfat puja amb més violència. Els corrents ascendents són forts, poden adquirir fins i tot unes velocitats superiors als 50 km/h.

A mesura que I’aire calent guanya alçada es troba amb temperatures més baixes i el consegüent augment de la humitat. A una certa algada la humitat arriba al100%. A partir d’aquest punt en que la humitat seria superior al 100% es produeix la condensació, i el núvol va creixent i creixent si les condicions atmosfèriques són les adequades, fins a convertir-se, d’un simple cúmul, en un cumulonimbe o núvol de tempesta. Cap a mitja tarda, el núvol, a partir del nivell de condensació, haurà anat creixent fins a adquirir una dimensió espectacular finsarribar al límit de la troposfera. Aquí, a la tropopausa hi ha una inversió tèrmica, la temperatura para de baixar i comença a pujar tot impedint que els núvols puguin continuar creixent. Amb un cumulonimbe ben format, que potarrencar als 2.500 m, aproximadament, i acabar entre els 10.000 i els 12.000 m d’altura, els xàfecs, els Ilamps, els trons i les pedregades poden sovintejar.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=8Njo_Ed4_Lo[/youtube]

Als núvols hi ha petites gotetes d’aigua que mesuren entre 8 i 15 mm de diàmetre segons el tipus de núvol. Aquestes motetes poden fer-se més grosses així que s’hi condensa més vapor d’aigua.

Quan les gotes tenen un diàmetre de 0,1 mm i fins a 1 mm, ja cauen en forma de pluja. Així dones, la pluja és la caiguda o precipitació de gotes d’aigua, provinent de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera.

Ja sabem que a I’atmosfera també hi ha aigua sòlida. La neu és el resultat de la formació de petits cristalls de gel, de formes força regulars, encara que molt variades. Un cúmul d’aquests petits cristalls, constituirà un floc de neu. Hi ha mots tipus de cristalls de gel pero els proncipal són: els tabulars i els prismàtics. Els tabulars tenen forma hexagonal (alguns tenen forma d’estrella) amb un eix principal curt.

Els prismàtics tenen quatre eixos ben desenvolupats que els donen forma de prisma o de piràmide.

La formació de granís necessita una circulació especial d’aire que permeti el manteniment en suspensió dels grans de gel durant el ràpid procés de formació i engruiximent posterior.

Quan aquestes pluges, nevades o calamarsades van acompanyades de trons, i constitueixen una pertorbació forta de I’atmosfera, aleshores hem de parlar de tempesta.

Són núvols de tipus mig-baix que tenen aspecte de mantell tancat amb tonalitats que van des del gris clar fins al gris fosc. Duen associades pluges, més o menys, continues, en forma d‘aigua o neu i que, generalment, arriben al terra.