L’aurora polar

Leave a reply

L’aurora polar és un fenomen Iluminós que ocupa una gran part dels cels polars (a partir deis 100 km d’altura) i que pot presentar formes força diverses (raigs, bandes, cortines … ) de colors també
variats.

Les aurores s’anomenen aurora boreal (si es produeix a I’hemisferi nord) o aurora austral (a I’hemisferi sud). Com més a prop dels pols, més impressionants són.

Les causes de la seva formació són el vent solar (corrent de partícules at6miques amb carrega elèctrica, o sigui, protons i electrons, provinents del Sol) i el camp magnètic terrestre (la Terra té dos pols magnètics, és com un imant gegantí). Doncs bé, quan les partícules atòmiques electrificades, molt energètiques, entren en el camp magnètic terrestre, xoquen contra les molècules d’aire de la ionosfera (principalment nitrogen i oxigen) i les ionitzen.

Els electrons que han trencat aquestes molècules s’hi recombinen, i aquesta recombinació fa que les molècules emetin radiacions que formen I’aurora amb els seus colors característics.

Como es forma una aurora i matges d’aurores polars

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=vCL_MDJw9hE[/youtube]

L’arc iris o arc de Sant Martí

Leave a reply

És un fenomen òptic que sovint es pot veure al nostre país. Per a observar-lo ha de ploure i, alhora, fer sol: enmig de la massa de núvols que provoca la pluja s’han d’obrir clarianes que deixin passar el sol. Per a la formació de I’arc de Sant Martí cal que caigui una pluja entre feble i moderada. Els raigs de sol penetren en les gotetes, es desvien en el seu interior i es descomponen en tots els colors de que esta format el raig blanc, en tot el seu espectre (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violeta), és a dir, els colors de l’arc de Sant Martí. Alhora, el raig ja descompost torna a desviar-se en la paret interior de la gota, els colors canvien d’ordre i surten a l’exterior en l’ordre que nosaltres coneixem.

De fet, no es tracta solament d’un arc. El que passa és que a causa de les muntanyes, el mar o els accidents geogràfics diversos, tan sols veiem la part superior d’una circumferència. El centre d’aquesta circumferència és al punt oposat d’on es troba el Sol. Si aquest és a prop de l’horitzó, l’arc de Sant Martí serà força ample, mentre que si el Sol és a prop del zenit (punt més alt de l’hemisferi celeste sobre l’horitzó) l’arc serà molt més reduït. Es tracta d’un fenomen òptic curiós, ja que cadascú veu el “seu” arc de Sant Martí, segons la seva posició.

També es pot percebre en una cascada o fins i tot en gropades de mar, quan el vent aixeca l’aigua i els raigs solars poden provocar la formació del fenomen.

Algunes vegades es poden veure dos arcs. El principal, que acabem de descriure, i un de secundari, més cap a l’interior, més a prop del paisatge. Generalment és força més feble, no tan definit i, si els colors segueixen un ordre contrari al de l’arc principal. Aquest arc iris secundari es dóna quan els arcs sofreixen dues reflexions totals a l’interior de la gota.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=sFxVmHzwZJk[/youtube]

CALCULAR LA DISTANCIA D’UNA TORMENTA

Leave a reply

Si sentim un tro so un so fort, està a prop, si el sentim greu i sord es que està lluny.

La llum viatge a uns 300.000 Km/h. Veiem un llamp al mateix temps que passa.

El so viatge mes a poc a poc, fa un km en uns 3 segons. Així trigarem més en sentir el tro que en veure el llamp.

Per a calcular la distancia de la tormenta hem de contar els segons que passen des de que veiem el llamp fins que escoltem el tro. Dividim aquesta xifra entre 3 y tenim la distancia en km d’on està la tormenta.