El projecte de meteorologia

Aquest és un exemple d’informe final realitzat a partir del treball amb la caseta meteorològica.

Projecte: Meteorologia

Classe del Bruixot Cinquè curs de Primària

Escola El Puig

Octubre i novembre de 2006

ÍNDEX

– INTRODUCCIÓ 

-LA CASETA METEOROLÒGICA 

– APARELLS:        

– TERMÒMETRE        

– PSICRÒMETRE        

– BARÒMETRE        

– ANEMÒMETRE        

– PLUVIÒMETRE        

– PENELL 

– COM ES LLEGEIXEN LES DADES METEOROLÒGIQUES                   

INTRODUCCIÓ

 – Per què hem treballat el tema?   
Perquè el curs de 5è i 6è com que som els més grans de primària fem el càrrec de mirar i llegir els aparells del ‘estació meteorològica, també perquè és molt important. Està bé aprendre a llegir els aparells i ens ajuda a progressar per si algú vol ser home o dona del temps o treballar de meteoròleg. Per entendre les temperatures: saber llegir els graus, que volen dir  els quilometres per hora del vent, els mil·libars de la pressió atmosfèrica… El temps és el programa amb més audiència  de la televisió! Ens anirà molt bé per entendre que ens està explicant l’home del temps i poder per comparar les temperatures o coses que passen en altres llocs. Hem buscat informació d’aquest tema: els aparells, el funcionament i com son, també  dels grans inventors de la meteorologia…Això també ens ajuda a ser grans i perquè si cada dia algú mira el temps que ha fet ens pot ajudar a que tothom ens interessi més la meteorologia i també poder informar a la resta de l’Escola el temps que ha fet.Vam pujar els aparells de l’estació Meteorològica a la classe, vam estar parlant i mirant com funcionaven. Vam anar a buscar els aparells a la caseta meteorològica 
LA CASETA METEOROLÒGICA 
A la caseta meteorològica  també li podem dir estació meteorològica i també garita. Serveix per guardar-hi uns aparells que són:El baròmetre, termòmetre de màximes i mínimes, pluviòmetre que està penjat a fora, i té un objecte per saber quan ha plogut que és la proveta, l’anemòmetre,el psicròmetre i a fora la caseta hi ha el penell.La caseta meteorològica és de color blanc, perquè el color blanc no absorbeix el sol, si fos de color negre captaria massa el sol i les dades serien incorrectes.Té un tipus de paret que es diu de persiana; les parets són persiana perquè entri la temperatura de fora.Les potes de la caseta fan 1,20 cm d’alçada i està orientada cap al nord.Està enlairada del terra perquè si estigues al terra quan fes calor el terra s’escalfaria i les dades no serien correctes i si fes humitat es refredaria massa el terra i les temperatures serien més fredes.La nostra caseta meteorològica és manual però n’hi ha que són automàtiques.La diferència entre las estacions meteorològiques automàtiques i les manuals són que les manuals es fan servir manualment i les automàtiques ho fa una màquina.   La caseta per dins  La caseta per fora
EL TERMÒMETRE
El primer termòmetre es va inventar a Florència el 1654. El termòmetre mesura la temperatura. Hi ha diferents tipus de termòmetres com el que mesura la temperatura dels líquids. També n’hi ha de mercuri o d’alcohol. A aquest últim li han posat un color que normalment és blau perquè es pugui llegir millor.   Un termòmetre és un tub de vidre que a dins hi ha un líquid que degut a la temperatura puja o baixa. Al costat del tub hi ha una escala amb els graus escrita amb ratlletes i amb els nombres per saber quin és el nombre més proper a la temperatura . 
Com funciona. 
El nostre termòmetre de la caseta mesura la temperatura  màxima i la mínima .Funciona amb mercuri . Té uns bastonets que cada dia fem caure amb un botó i així ens indiquen quina ha estat la màxima i la mínima del dia. 
Com es llegeix 
La temperatura màxima és la més alta. La mínima és la més baixa. Hem de mirar la punta de la part de baix dels bastonets de dins del tub de vidre. No hem de mirar la part de dalt perquè sinó no marcaríem la temperatura correcta. S’ha de mirar molt bé el termòmetre per no equivocar-nos. L’hem de posar prop dels ulls i en línia recta. Hem de vigilar molt a no apretar el botó del termòmetre abans de fer la lectura dels graus. 
Hem descobert que hi ha al món tres escales de mesura . Cada una és diferent. La que fem servir nosaltres ésla Celsius que marca amb graus centígrades. També hi ha l’escala Kelvin i Farenheit. 
 Termòmetre de màximes i mínimes 
EL PSICRÒMETRE 
Aquest aparell es va inventar l’any 1820. El psicròmetre va molt bé per mesurar la humitat. La humitat és la quantitat d’aigua que hi ha dintre l’aire. La boira o els núvols són humitat a l’aire que podem veure.Per exemple quan fa un dia de molta humitat  mires el psicòmetre i veus si hi ha molta humitat o poca humitat. No sempre hi ha la mateixa humitat o no només n’hi ha quan plou, sinó que a l’estiu i a les altres estacions de l’any també hi ha  humitat. 
El psicròmetre és un aparell que té dos termòmetres. Un que mesura la temperatura en sec i un altre que mesura la temperatura en humit. Aquest termòmetre humit té una metxa connectada amb un tub ple d’aigua destil·lada. Si no posessim aigua destil·lada no sortiria  la temperatura correcta per poder-la comparar amb altres psicròmetres. Al fons de l’aparell hi ha una taula de dades per a poder trobar la humitat en tant per cent. 
Per a mesurar s’ha de mirar el termòmetre sec amb el termòmetre humit.  
El psicròmetre 
Un dia es va mesurar 23 graus del sec i de la diferència amb el moll era 5,5. La humitat es mira a la taula i et surt 56 graus d’humitat. Per a fer el càlcul s’ha de restar els graus de temperatura del sec amb el de l’humit. Després busques a dalt de la taula el resultat de la resta i busques el número de la temperatura del termòmetre en sec.BARÒMETRE 
El baròmetre el va inventar un senyor anomenat Evangelista Torricelli. El va inventar l’any 1643 un any desprès de la mort del seu mestre Galileu que va morir l’any 1642. 
Va agafar un tub de vidre d’una mica més d’un metre de llarg, tancat per un extrem. Va emplenar el tub de mercuri, va tapar amb el dit gros l’altre extrem obert, desprès li va donar la volta al tub submergint l’extrem tapat amb el dit en una cubeta també plena de mercuri. Al treure el dit del tub el mercuri va baixar fins uns 76cm el nivell. El mercuri de la cubeta es va quedar fix en aquesta posició. No ho va fer amb  aigua l’experiment perquè sinó hagués necessitat  un tub de 10 metres o més  perquè l’aigua baixa més ràpid. 
L’aparell mesura el pes de l’aire o la pressió atmosfèrica amb dos tipus de mesura: hpa = hecto pascals i MB = Míl·libars  
L’aparell que tenim a la caseta té una forma arrodonida, els míl·libars es mesuren amb les ratlles del fons més grans que les de dins. També té uns dibuixos que ens fan veure que si les pressions pugen la tendència és cap al temps serè. Si les pressions baixen la tendència és cap al l’ennuvolament i potser les precipitacions. Hi ha dues agulles que ens ajuden a llegir la pressió atmosfèrica. Una a l’interior del vidre que és la que llegim i una agulla que es pot moure i si la fiques damunt  de   la que assenyala la pressió es pot       saber d’un dia a l’altre com ha variat.                        El baròmetre Les ratlles de dins de l’aparell són les que marquen els hpa = hecto pascals. La pressió considerada  mitjana és 1013 hpa, o 760 míl·libars. Si passa d’aquestes xifres és que hi ha altes pressions i si no passa és que són baixes pressions. 
L’ ANEMÒMETRE 
L’ anemòmetre és un aparell que pot ser de diferents colors, té un mànec perquè es pugui agafar bé. Hi ha un botonet  vermell just al mig del mànec per apretar quan ja s’hagi mogut i saber la velocitat exacte. L’anemòmetre té com unes cassoletes que són les que giren quan hi ha vent. Hi ha una  petita fletxa de color vermell que es va movent segons la velocitat i quan es pressiona  el botonet es queda fixada al lloc de la velocitat a que va. Hi ha altres tipus d’anemòmetres com per exemple: -L’anemòmetre de paletes-L’ anemòmetre d’hèlix-L’anemòmetre de cassoletes. El més comú, i el que tenim a l’escola és el de cassoletes. L’anemòmetre és un aparell que serveix per mesurar la velocitat del vent, si fa molt vent l’anemòmetre marca més velocitat per tant la fletxeta es mou més però si en fa menys la fletxeta  quasi no es mou.  L’anemòmetre es mesura amb l’escala de Beaufort: amb nusos/h   o també Km/ h o m/sg. Els nusos es fan servir a Amèrica i Anglaterra, igual que fan servir les milles.  
EL SEU FUNCIONAMENT 
Perquè l’anemòmetre funcioni té que estar a l’aire lliure si no, no funciona i no marca les dades correctes. S’ha d’agafar-lo pel mànec i posar-lo cap amunt, i si hi fa vent començarà a girar, i si no en fa les cassoletes no es mouran.Després has d’esperar 10 segons i pressionar el botonet vermell llavors la fletxa es para i on quedi es veurà la velocitat que fa el vent en aquell moment.Un nus = 1,852 km/ h  o  1852 m/hBEAUFORT: Beaufort va néixer a l’any 1774 i va morir al 1856 amb 82 anys. Francis Beaufort va ser un mariner anglès . En 1805 mirant el mar es va inspirar i va crear la escala de Beaufort que era el seu primer cognom.
L’escala és aquesta:
GRAU 0: Vent en calma
GRAU 1: Ventolina
GRAU 2: Fluixet
GRAU 3: Fluix
GRAU 4: Moderat
GRAU 5: Fresquet
GRAU 6: Fresc
GRAU 7: Fort
GRAU 8: Temporal
GRAU 9: Temporal fort
GRAU 10: Temporal molt fort
GRAU 11: Temporal violent
GRAU 12: Huracà                                                                                    
Aquesta escala va ser tant important que va ser acceptada pel comité meteorològic internacional a l’any  1874  i   li van dedicar un mar a Beaufort. 
Senyalem on és el mar de Beaufourt 
PLUVIÒMETRE 
Es diu pluviòmetre perquè la paraula pluviòmetre ve de la paraula  pluja. 
El pluviòmetre que tenim a la nostra caseta meteorològica és com una capseta llarga i arrodonida  per les puntes, a la part de dalt hi ha un forat perquè hi entri l’aigua i a dintre hi ha com un pot petit de metall que recull l’aigua. Si bessa el pot petit l’aigua queda recollida al pot més gran. En cas de recollir pedregada o neu per a mesurar l’aigua caiguda s’ha d’esperar que es fonguin. 
Serveix per mesurar els mil·límetres  de pluja que ha plogut per m2. No et pots equivocar en mesurar les dades, han de ser exactes perquè sinó no es poden comparar.  
Primer  s’ha  de posar el pluviòmetre en algun lloc que hi pugui entrar l’aigua. Ha de ploure o caure alguna precipitació. Per llegir  les dades del pluviòmetre cal posar l’aigua que ha plogut dins la proveta. Llavors s’ha de mirar quan ha plogut per centilitre. Si et donen cm3 has de dividir per 1.000 per passar a litres, i si ho vols fer al revés has de  multiplicar.  
 El pluviòmetre penjat a la caseta 
Mesurant amb la proveta l’aigua que ha plogut. 
PENELL 
A l’escola…Els primers dies de projecte vam agafar tots els aparells menys un, al penell, com que estava tant amunt perquè corri més bé el vent, no el vam poder agafar. 
És un aparell per saber de quina direcció ve al vent, es troba en llocs alts d’un edifici, una casa, una caseta meteorològica …Normalment la fletxa està enganxada a: un gall, una  gallina, una bruixa…  Com funciona? El penell funciona quan el vent fa girar una fletxa situada a la part inferior de l’estructura i assenyali al N = nord, S = sud, E = est, O = oest. Així es pot saber de quina direcció ve el vent. Gràcies a la rosa dels vents, que ens diu al nom de les direccions podem saber de quina direcció ve. Aquí teniu la rosa dels vents: 
Aquí teniu al penell de la escola que hem fotografiat : 
És el penell de l’Escola assenyalant el Nord-Est 
COM ES RECULLEN LES DADES?   
Els companys de la classe del Bruixot i del Vampir cada dia anem a l’hort de l’Escola per veure la caseta meteorològica i llegir els aparells de meteorologia que hi ha a dins i fora d’aquesta caseta. Després de llegir els aparells, apuntem en una fitxa cada dia el que hem llegit dels aparells: 
Es mira  quina direcció del vent  marcava el penell·        
S’anota la velocitat del vent amb l’anemòmetre en Km/h.
Es pren la pressió atmosfèrica que és el pes del vent en hectopascals que indica amb una fletxa el baròmetre .
Es calcula la humitat amb el psicròmetre i s’anota el tant per cent. En cas que sigui possible també s’anota la temperatura de xafogor que marca .
S’anota l’estat del cel  amb símbols.
Es llegeix el termòmetre per a anotar la temperatura màxima i mínima en graus centígrades.
En cas que hagi plogut es mesura la precipitació en mil·límetres.
S’anota el dia de la setmana que es prenen les dades.
S’anota qui són els observadors o observadores
S’anota el mes que és la fitxa.
També hi ha un apartat a la fitxa per  altres observacions o incidents. 

One thought on “El projecte de meteorologia

  1. Pingback: Gaudim de l’educació física. » Blog Archive » Comentari 2

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *