Al bloc d’Escoles en Xarxa els nens i nenes de l’Escola El Sitjar de Linyola ens responen a la pregunta que els vam fer sobre si tenien paraules especials i diferents a les nostres per parlar de fenòmens meteorològics.
Adreça electrónica: ceipelsitjar@xtec.cat
Web: http://www.xtec.cat/ceipelsitjar/
Ens diuen…
El vent que fa a la tarda a les terres de ponent en diem: MARINADA
EL del matí en diem: SERÉ
LAURA MONYARCH
Avui … “Plou a bots i barrals”La Núria G. i la Queralt han recollit aquestes expressions que es fan servir a Esparreguera per parlar de fenòmens meteorològics. Algunes expressions les fan servir els avis i les àvies però està bé que les repassem i les fem servir si cal.
A la classe ens vam proposar treballar amb la hipòtesis del parallamps de l’Escola. Per poder-ho fer vam escriure a la pissarra les informacions que sabíem fins aquell moment i hem fet un text creatiu posant-nos en el paper d’investigadors i investigadores. La Núria ens ha escrit el seu com exemple de què hem fet.
EL MISTERI DEL PARALLAMPS
Nosaltres com a detectius estem investigant sobre un cas esplèndid,uns companys nostres ens han informat que a l’Escola Cooperativa el Puig a l’edifici de Secundària hi havia un parallamps,i més avall una fletxa i ens van demanar d’imvestigar-ho, els hem dit que sí. Molt bé ja podem començar la investigació.
Aquestes són les pistes que tenim fins ara…
-Cal Bacallaner 1900 tenia parallamps amb penell-Fotografia 1929 del carrer de baix-Una casa més avall de l’escola teia la data de 1914-Carta a la senyora Núria Romagosa-Al pati de l’escola hi havien animals de granga-L’explicació de Can Rial…
Estat de la investigació
Jo penso que aquesta fletxa era un penell,segons la pista de Cal Bacallaner de l’any 1900 i la foto del Carrer de baix de l’any 1929 penso que és cert ,el que no sé és com van caure els punts cardinals.Si et mires bé la foto de Cal bacallaner veuràs que el parallamps de l’escola ja hi ha la fletxa solitària.Això vol dir que al 1929 ja hi faltaven els punts cardinals i a Cal Bacallaner encara hi és ,jo penso que el penell del parallamps de Cal Bacallaner el van posar fa poc , i no no sé com ha pogut pas ésser.Aquesta investigació costarà molt d’acabar perquè de mica en mica van sortint més dubtes.Amb la carta que fa poc vam enviar a
la Sr. Núria Romagosa ho podriem trobar però necessitem la seva resposta.Hauríem de buscar més informació sobre Can Rial per a poder descobrir la veritat d’aquest cas tan i tan interessant.Anem a la pregunta de com van caure els punts cardinals de l’edifici?La meva teoria és que es va destruir durant una tempesta ,amb un llamp.Fins aquí arribo i adéu ,ja m’enviareu més pistes!!!
Núria A.
P.D.Necessitem més pistes per a comprovar la veritat!!!
L’aire i el vent han estat molt importants per a totes les persones. A classe hem comentat que és el fenomen que ens trobem més sovint. Amb més gran mesura o més poca el vent i l’aire ens acompanyen.
– A tothora muda el vent i l’home a cada moment.
– Amb bon vent tothom navega.
– Amb vent de gregal ni peix ni pardal.
– Any de ponent, any dolent.
– Bon vent i barca nova.
– Cel de cotó, llevant bufador.
– De ponent ni aigua ni vent.
– De ponent, ni vent, ni gent, ni casament.
– De vent moliner, molta feina i poc diner.
– Del vent el més bo és el dolent.
– Dia de vent, dia de turment.
– El gener és el mer vertader, si no és ventoler.
– El gregal i el xaloc, porten fred i porten foc.
– El llevant fa fugir la gent del camp.
– El mestral entra per la porta i ix pel fumeral.
– El ponent la mou i el llevant la plou.
– El vent de garbí a les set se’n va a dormir.
– El vent que bufa per Sant Martí, bufa fins a la fi.
– Gregal a la matinada, calma a la vesprada.
– Guarda’t de l’aire infestat i de dur el vestit mullat.
– La mar no es mou sense vent.
– La tramuntana aigua demana.
– La tramuntana eixuga la camisa i el migjorn cou el pa.
– La tramuntana és fresca i sana.
– La tramuntana no engreixa, però és sana.
– L’aire del camp fa més bé que les taules de cafè.
– Llebeig per sopar, aigua per esmorzar.
– Llevant clar i ponent obscurs? temporal segur!
– Llevant de matí, pel vespre garbí.
– Mestral i tramuntada a l’hivern, treuen els dimonis de l’infern.
– Mestral, vent reial.
– Migjorn brut i tramuntana neta? prompte tindrem aigüeta.
– Migjorn d’hivern, pluja d’infern.
– Navegar contra el vent és perdre el temps.
– No hi pot haver tempesta sense ventegera.
– Ponent, aigua fresca i vi calent.
– Quan bufa el garbí, l’aigua ja és aquí.
– Quan plou de tramuntana, plou amb gana.
– Quan plou, plou; quan neva, neva; i quan fa vent, llavors sol fer-ne mal temps.
– Si vent del nord trobeu, botes calceu.
– Sol rogent, vent de ponent.
– Tramuntana al matí pluja al vespre.
– Tramuntana vertadera pluja pel davant o pel darrera.
– Vent abans de pluja, pluja segura; pluja abans de vent, temps seré.
– Vent calent, vent dolent.
– Vent de garbí, bufa allà i pega aquí.
– Vent de gregal? mal.
– Vent de llebeig? mariner, perdut et veig!.
– Vent de ponent, post el sol, post el vent.
– Vent del Canigó, no duu res de bo.
– Vent marí sobre gelada: pluja o nevada.
– Vent que es queda a sopar, s’alça per esmorzar.
– Xaloc ni molt ni poc.- Xaloc, molta mar però de peix poc.
– Xaloc? tanca la porta i fes un bon foc.
La pluja com a precipitació també forma part de les dites populars. La pluja ha estat pels pagesos símbol de bones collites.
– A l’abril cada gota en val mil.
– Aigua de gener tot l’any va bé.
– Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam.
– Any plujós, pagès joiós.
– Cada gota de pluja fa el seu fang.
– Calendari nou, que dóna aigua quan plou.
– Carrers molls, calaixos eixuts.
– Cel de panxa de burra, pluja segura.
– Cel rogenc, pluja o vent.
– Cel roig al matí, pluja en camí.
– Després de pluja boirina, el bon temps camina.
– Fer com a Ridaura, que quan la pluja cau la deixen caure.
– Hivern plujós, estiu perillós.
– Mai no plou a gust de tothom.
– Mai no plou de tant bona gana com quan plou de tramuntana.
– Març ventós i abril plujós fan ser el pagès orgullós.
– Pel maig cada dia un raig.
– Plou i neva a les portes de Sant Pere; neva i plou a les portes de Sant Pol.
– Pluja abans de vent, arria les veles al moment.
– Pluja al migdia, pluja tot el dia.
– Pluja d’abril i sol de tardor, solen fer l’any millor.
– Pluja de llevant no deixa res davant.
– Pluja de tarda no és durable.
– Pluja menuda a la terra ajuda; i un bon ruixat la terra bat.
– Pluja menuda enganya pastors, quan són al vespre els ha mullat a tots.
– Quan canta molt el gall, aigua s’apropa.
– Quan canten els gripaus senyalen pluja.
– Quan plou molt, no hi valen paraigües.
– Quan plou, plou per tothom.
– Sempre plou on hi ha més fang.
– Sempre plou quan no hi ha escola.
– Si el cargol llaura, senyal d’aigua.
– Sutge per la xemeneia, pluja a terra.
– Vent davant i pluja darrera, hissa la vela marinera.
– Vols d’ocells, la pluja darrera d’ells.
– Xàfec d’estiu, tota l’aigua pel riu.
Les boires i boirines també formen part del paisatge. Depèn d’on les veiem situades podem pensar en quin temps farà.
– Alba emboirada, sol de vesprada.
– Boira a la serra, aigua a la terra.
– Boira pel matí, sol pel vespre.
– Boira saltirona no és cosa bona.
– Boirada: o eixuta o mullada.
– Boires baixes, humitats llargues.
– Boirina a la vall, pagès al treball; boirina a la muntanya, pagès a la cabanya.
– Boirina pixanera, torna-te’n enrera.
– Cel boirós, temps plujós.
– Dia boirós: humit o calorós.
– La boirina de l’aigua és padrina i del sol veïna.
– Quan la broma puja, senyal de pluja.
– Si el sol no lluu al migdia, boira tot el dia.
– Si la boira pastura, pluja segura.
Els estels també han format part de la previsió meteorològica amb pocs mitjans. Quan vam trobar aquestes dites en en vam adonar que els mariners que realitzen les seves feines de matinada prenen de referència els estels per saber quin temps farà.
– Estrelles baixes, veles altes. Estrelles altes, veles baixes.
– Estrelles brillats i lluents, fred i vent.
– Estrelles llampurnents, canvi de temps, si no és pluja, serà vent.
– Estrelles tapades, tempestat i pedregades.
– Pluja d’estrelles, el vent va amb elles.
– Quan vegis les estrelles, mariner, hissa les veles.
Els núvols, la seves formes i els seus moviments o posicions a la natura també ens poden informar sobre quin temps farà.
– Cel empedrat, camp mullat.
– Cel roig al matí, pluja en camí.
– Dia núvol i posta clara mal temps prepara.
– Nit de núvol dia seré.
– Núvol rodó, vent o neu en abundor.
– Nuvolada de migdia, aigua tot el dia.
– Nuvolada negra cap a terra.
– Núvols a la muntanya pluja segura.
– Núvols d’Aragó, pluja en abundor.
– Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d’ell.
– Quan els núvols fan bassetes a terra hi ha pastetes.
– Si Montserrat els núvols han tapat, aigua del Llobregat.
La Lluna també ha estat observada des de molt antic i els pagesos han pensat que podia intervenir en el temps atmosfèric.
– Lluna amb cèrcol porta vent.
– Lluna amb corona, aigua dóna.
– Lluna blanca bon temps canta.
– Lluna blanca, cobrellit i manta.
– Lluna clara mar en calma.
– Lluna lluent, sequera o vent.
– Lluna nova i brillant, bon temps pel davant.
– Lluna tapada, boira o ruixada.
– Lluna vella, vés-hi amb una cistella.
– Lluna voltada, de pluja carregada.
– Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya.
– Si la lluna surt tapada forta ventada.
El sol i els seus efectes sobre les persones els animals i els conreus també ens parlen dels canvis del temps.
– Aigua i sol, temps del cargol.
– Corona de sol mulla al pastor, corona de lluna els pastors eixuga.
– El sol és la manta dels pobres.
– El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis pagès, en res d’eixut.
– Matí de boira, vespre de sol.
– Roba ben assolellada, dues vegades bugadejada.
– Rojor al vespre, sol a la finestra.
– Si no tens sol al balcó, et visitarà el doctor.
– Sol al balcó, foragita al doctor.
– Sol blanc, senyal de fang.
– Sol lleganyós, pluja a l’engrós.
– Sol mal afaitat, aviat mullat.
– Sol vermell a ponent, si no és pluja serà vent.
