Objectiu
El projecte es va plantejar com la confecció d’un gran mural que representés l’estructura cel·lular, envoltat d’unes representacions més petites de diferents tipus de cèl·lules humanes. Això es faria involucrant tot l’alumnat de 3r més l’alumnat de 4t d’ESO que fa l’optativa de Biologia. Prèviament, personal de l’IDIBELL va fer diverses xerrades als grups sobre qüestions relacionades amb les cèl·lules i la salut, dins d’un altre projecte de centre, el Projecte Tàndem, que contempla la col·laboració amb aquest centre d’investigació per potenciar les vocacions científiques.
El projecte Cèl·lula és, doncs, un més dels diferents projectes que el nostre institut entomava durant el present curs 2016-17. Per això també ens vàrem plantejar com a objectiu lligar aquest projecte transversal de la Xarxa amb el tot just iniciat Tàndem amb l’IDIBELL. Es va considerar que no és possible multiplicar els projectes: Xarxa, Tàndem, Escola Verda… Hem de començar a integrar tot a fi i efecte de no caure en una dispersió que ens portaria a una absoluta manca d’efectivitat.
Procés del treball
Discussió
En les primeres reunions de la Xarxa, de seguida, va sorgir la idea de la representació de la cèl·lula i els seus tipus. Preteníem, que el centre disposés en el futur d’un material didàctic atractiu i útil per al Projecte Tàndem.
A continuació es veu el primer esbós del projecte:
Dates de realització
Es va decidir començar tornant de setmana santa
Grups participants
Donat que a 1r i a 2n d’ESO ja hi havia projectes de la xarxa programats, es va pensar de fer-lo a 3r. L’alumnat de 4t, en l’optativa de Biologia, s’encarregaria de fer els panells explicatius de les imatges.
Al final, també va col·laborar l’alumnat de 1r d’ESO, que enguany han estudiat també la cèl·lula. Ells van acabar les representacions en els seus detalls últims.
La cèl·lula
El principal mural seria una representació de l’estructura de la cèl·lula eucariota animal. La professora d’Educació Visual i Plàstica, que de seguida es va sumar al projecte, es va estimar més que el grup de 3r encarregat del mural fos el grup A, donat que l’alumnat era més pacient i col·laborador.
Els tipus de cèl·lules
El mural aniria acompanyat de diverses representacions de diferents tipus cel·lulars específics dels teixits humans. La professora de plàstica va creure oportú que cada alumne del grup B fes una d’aquestes representacions. Va considerar que eren més individualistes i dispersos, per la qual cosa no els veia tan adients per a confegir el gran mural.
Tria d’imatges
El primer pas va ser cercar imatges a internet. Per això , no ens vàrem limitar a cercar en català o espanyol; algunes de les imatges les vàrem trobar cercant-les a partir dels termes en anglès, la qual cosa proporciona un major nombre de resultats, sovint de qualitat superior.
La cèl·lula
Per al mural de la cèl·lula, vàrem triar un dibuix representatiu d’una cèl·lula genèrica, no específica, prou entenedora i que mostrava tots els orgànuls.
Vàrem dubtar entre un model típic de “secció cel·lular” o un de “tridimensional”, que representa un doble tall, en angle recte, vist en perspectiva. Al final ens vàrem decidir pel primer, més simple, amb la idea d’afegir-li, posteriorment, algun tipus de textura.
Aquest va ser el model triat:
Posteriorment es va refer seguint un altre codi de colors, com s’explica més avall.
Els tipus de cèl·lules
També vàrem començar una cerca d’imatges de diferents tipus de cèl·lules humanes: osteòcits, eritròcits, astròcits, òvul, espermatozou… i alguns teixits, com l’epitelial.
Totes les imatges recercades havien de tenir unes mateixes característiques:
- Simplicitat
- Claredat
- Facilitat de reproducció
Realització de les imatges
Vàrem decidir de fer les imatges sobre cartró ploma en format DIN A3.
Divisió del mural
Un cop triat el model de cèl·lula genèrica, la professora d’EVP la va dividir en 25 parts, cinc rengleres per cinc columnes, de forma que cada rectangle tingués les proporcions DIN.
A partir de cada rectangle va confegir, fotocopiant-lo, una ampliació a DIN A3.
Numeració de les parts
Darrera de cada suport de cartró ploma i de cada fotocòpia s’hi va posar una lletra que indicava la columna i un número que indicava la renglera, a fi de saber la localització en el conjunt.
Calcat de les parts
Cada part correspondria a un alumne diferent, que l’hauria de copiar en el suport de cartró ploma del mateix format DIN A3.
Per a això, es va enganxar amb cinta adhesiva cada fotocòpia sobre el seu suport, posant-hi una tira llarga només per la part superior, a fi i efecte, que es pogués intercalar, entre la fotocòpia i el suport, un paper carbó de calc. Així es van transferir els dibuixos als suports.
Codi de colors
A fi i efecte que les representacions fossin entenedores, vàrem fixar un codi de colors homogeni per a totes elles. Així, vàrem decidir que els mitocondris serien sempre de color fúcsia, els vacúols, grocs, els nuclis verds, etc.
Pel que fa als citoplasmes es va optar per un fons de color blau cel (no beige com s’havia pensat en un principi) i amb irregularitats o aigües que evoquessin l’entorn aquós.
El fons de les representacions es faria en negre per tal de ressaltar més els dibuixos i les seves parts (encara no es veu en aquesta imatge).
Efectes de relleu
En un principi teníem la idea de representar els orgànuls amb objectes reciclats: pilotes de ping-pong com a ribosomes, ampolles d’aigua pintades i tallades longitudinalment com a mitocondris, grups de canyetes com a centríols…
De seguida, però, ens vàrem adonar que era molt difícil que les escales de representació fossin les adequades. Es podia donar el cas que l’objecte que reproduïa adequadament un orgànul, en forma i textura, fos massa gran o massa petit comparat amb la resta.
D’altra banda, si els objectes triats no eren els adequats, no tenien una escala homogènia o no eren disposats amb gràcia, el mural, tot plegat, podria recordar més aviat un collage heterogeni.
Tria del material
La professora de plàstica va proposar fer tots els orgànuls i estructures amb plastilina de colors, la qual cosa donaria al mural unitat i simplificaria la representació dels orgànuls. Per acabar envernissaríem el conjunt per donar rigidesa a la plastilina. El mateix faríem amb les representacions de diferents tipus de cèl·lules:
En aquesta il·lustració, que representa un òvul, s’aprecia el treball amb plastilina.
Inserció en un suport
Aquesta és una imatge del mural principal en una darrera fase:
S’hi pot apreciar la magnitud del treball.
Problemes de grandària
Les dimensions mínimes d’un mural confegit amb 5×5 cartrons de format DIN A3 són 2,10 m x 1,49 m. Si li afegim un marc de 5 cm, les dimensions passen a 2,20 m x 1,59 m. El problema és que no hi ha al mercat taulers d’aquesta amplada, sinó d’1,33 m. Això va obligar a fer el tauler base a partir de dues meitats de 2,20 m x 0,795 m. Amb el material restant es va poder retallar 10 rectangles de les dimensions d’un DIN A3 (420 mm x 295 mm) emmarcat amb un marc d’1 cm.
Integració de les parts
Les dues parts del mural es van unir amb quatre tires de fusta vertical: dues eren les del propi marc i dues més es van posar pel darrera. Juntament amb les dues tires horitzontals del marc es van colar i clavar sobre el tauler.
Realització de la part informativa
Es va decidir, com hem dit abans, que la fes l’alumnat de 4t d’ESO de la matèria Biologia.
Cada explicació individual seria una diapositiva de Power Point. Els ítems a informar es van distribuir entre l’alumnat. Per parelles o individualment, cercaven una imatge de fons adequada i redactaven un text explicatiu.
Per donar unitat al conjunt es van unificar el tipus de lletra, format i grandària, tant per als títols com per als texts informatius. La transparència i contrast de les imatges de fons es va retocar, posteriorment, de manera que el text ressaltés prou.
Cada explicació s’imprimeix a color en format DIN A4. A hores d’ara, la previsió és col·locar els panells explicatius a prop del mural, numerar-los i col·locar banderetes numerades a la part corresponent del mural.
