MESde8 INSTITUT RAFAEL CAMPALANS

El mes passat vaig estar un cap de setmana a Calonge i en un establiment local m’hi vaig trobar escrit “Carniciria”. Vaig poder entendre que es tractava d’un lloc on venien carn per l’arrel del mot, però la resta de lletres no semblaven gaire encertades. En lloc del dígraf “ss”, havien escollit una altra grafia que també serveix pel so d’essa sorda, la “c”.

El que no vaig trobar lògic és per què en comptes d’una “e” després de l’essa sorda hi van escriure una “i”. Hi trobeu cap resposta, vosaltres?

Berta Coll, 3r ESO

Reprenem aquesta secció de locucions frases fetes que ja hem fet en cursos anteriors. Les frases fetes són expressions amb un doble sentit: un de figurat i un de real. Desitgem que us agradin.

Fer 5 cèntims no significa donar 5 cèntims a algú, sinó fer un resum d’alguna cosa.

Parlar pels descosits no significa que si tens un descosit al jersei parles per allà, sinó que significa parlar massa.

Explicar amb pèls i senyals no significa que expliques coses agafant pèls i uns senyals sinó que vol dir explicar una cosa molt bé.

Estar als núvols i Estar a la lluna de València volen dir el mateix, és a dir signifiquen que algú està molt despistat.

És com buscar una agulla en un paller significa buscar una cosa molt difícil de trobar.

Manpreet Singh 1r C

En aquesta imatge hi ha dues faltes, la primera és “parnil” que s’escriu amb E i no amb A, pernil i la segona és que “furmatja” va amb O i amb G, Formatge. Aquesta imatge la vaig fer a Girona, en una parada de pastisseria-brioxeria índia.

Manpreet Singh 1r C

Des de petits que ens ensenyen a ser educats, però mireu què em vaig trobar en el vestidor d’un camp de futbol: L’errada és ben evident, havien escrit “sis plau” en comptes de si us plau. És a dir, un numeral (sis) abans del verb plaure?. També hi pot haver el dubte de si ha d’anar junt o separat, la resposta és que ha d’anar separat, ja que són paraules diferents.

A més, han tingut el detall de posar-hi una coma, però s’han deixat el punt del final. Aquest cartell també ens dóna peu a comentar que en la forma  “al finalitzar” no és correcte la utilització de “al”: haurien d’haver escrit “En finalitzar”, que és la preposició correcta que té el sentit de “quan acabeu o finalitzeu”…

Ja ho veieu, escriure bé un cartell té la seva gràcia i la seva dificultat. Recomanem ser rigorosos. Fins aviat.
                                                                                                                             Roger Boïgues Prat

Aquest any els alumnes de 1r d’ESO hem anat a veure la UAP, un espectacle de teatre i música que cada any tracta d’un tema diferent, però sempre relacionat amb la PAU i les persones que han fet coses memorables per fomentar-la.

Aquest any ha anat sobre la “MALALA YOUSAFZAI”. La Malala és una noia paquistaní que lluita pel drets de les nenes a poder estudiar, sobretot en països com el seu que està prohibit. Un dia, quan anava a l’escola, li van tirar un tret al cap, només perquè volia estudiar i defensar aquest dret!  Però per sort, va sobreviure. Per aquest motiu, i després de lluitar molt i defensar el dret a l’educació arreu del món li van donar el premi Nobel a la Pau el 2013.

El musical en si va ser molt bonic i el conjunt de totes les veus era preciós, i les cançons versionades eren molt divertides. La música se sentia molt bé i el públic estava atent i callat. Els balls o coreografies també eren divertides i molt originals.  A més el lloc on es va fer, el Teatre Municipal de Girona és molt bonic, té les parets decorades amb paper de color vermell i daurat, i fa molt de goig.

Hi havia 170 persones que cantaven en el “COR GENERAL” i els protagonistes, que anaven al davant, s’anomenen “COR DE CAMBRA”, que eren 35 persones. Entre cançó i cançó hi havia una mica de diàleg que seguia la història de la Malala. Va ser molt realista amb la història d’aquesta noia: quan li van tirar el dispar i se la van emportar… Quan ella va tornar curada… donava molta alegria perquè ella volia continuar lluitant sense tenir cap por.

La coordinació dels del “COR GENERAL” era igual, és a dir, anaven molt ben coordinats amb els passos de ball i els del “COR DE CAMBRA” tenien molta energia. La il.luminació estava molt bé, però els de darrera no se’ls veia gaire. Es notava que s’ho havien “currat” molt i a més a més era una obra benèfica (els beneficis anaven per les ONG’s Càrites i Oxfam).

Paula Marín Espín 1r d’ESO-C

La paraula porta és femenina, altra ha d’acabar amb la lletra a ja que les dues paraules concorden. Per tant el cartell hauria de posar: “per l’altra porta”.
Aquest és un error molt típic que segurament heu vist moltes vegades en alguns comerços. Cal anar amb compte!

Laura Vila 4tB

Aquest és el cartell d’una carnisseria on oferien els seus productes d’encàrrec per Nadal. Com podeu veure hi apareixen moltes errades ortogràfiques.
– La paraula encàrrecs porta accent a la lletra a perquè és una paraula plana, no acaba en vocal, ni vocal seguida de s o -en o -in.
– Pagès és una paraula aguda, ha de portar accent perquè acaba en -es.
– Pavo és un castellanisme. La paraula correcta en català és gall dindi.
– Rodons de vedella amb o.
– Quin mal d’ulls!! Embutit iberic? La paraula correcta és embotit amb o i ibèric amb accent obert a la e.
– Canaló amb la lletra a significa una canal petita. La paraula correcta per designar el plat fet de pasta s’ha d’escriure amb la lletra e, és a dir, canelons.
– Casolans no porta ss!
– Piquillos. Millor si diem pebrots de piquillo, tot i així és una traducció literal del castellà. El mot piquillo en català no existeix.
– Bacallà és una paraula aguda acabada amb la vocal a, per això cal posar-hi un accent.
– Ànec porta accent obert a la lletra a.
– La paraula farcida no porta ç!

Laura Vila 4tB

La falta que us vull comentar em va esgarrifar. Fa pocs dies hem iniciat  un nou any i, molts de joves per a celebrar-ho, hem sortit de festa la nit del canvi d’any, del 31 de desembre a l’1 de gener. Com a la majoria de festes, es disposa del “guarda-roba”, i, tot i que sembla que és una paraula molt fàcil d’escriure bé, els encarregats d’aquesta secció de la festa que es va fer a Anglès no van tenir-ho tan clar a l’hora d’escriure-la, de manera que van posar Guarda amb o! i sense el guionet que separa el verb del substantiu “roba”, que comença amb r. Quin mal als ulls!

Vinga, ànims, i bon any nou amb menys faltes!

Pia Bonadona

És època de menjar, i força. A la secció de formatges d’una botiga vaig poder veure com, al costat de cadascun d’ells, hi havia una descripció que indicava de quina marca era el formatge, de quina llet provenia, el seu pes, l’origen… Entre aquesta informació, la que em va cridar més l’atenció va ser el “maridatge”, on aconsellava els aliments que lliguen bé si es prenen amb formatge.Mentre em llegia el maridatge d’un formatge aleatori, vaig llegir una frase que no em va acabar de sonar bé: “Serveix d’acompanyament per a les amanides o amb fruites …”. De la manera que està redactat dóna la sensació que, o bé sobre l’”amb” i es refereix que el formatge té més bon gust acompanyat amb la fruita o bé que, des del meu punt de vista, s’hauria de treure la “o” i afegir-hi: “i queda bé amb la fruita” o “el seu sabor té un toc diferent si va acompanyat amb fruita” o bé, i de manera més senzilla, posar-hi: “o les fruites”. El problema és que hi ha expressions que les volem lligar tant sí com no i no sempre són coherents sintàcticament o bé no s’acaben d’entendre bé.

Pia Bonadona

Són vacances de Nadal, i, com fem cada any d’ençà que vivim en aquesta societat tecnològica, visitem la botiga de productes electrònics més propera i de qualitat de la zona. Mentre mirava uns rellotges esportius que t’indiquen els esforços que has fet, vaig veure una frase sense sentit la qual em vaig haver de rellegir.

El rellotge mesura: “passos, calories i són.”, però, què són? No entenia el perquè d’un verb copulatiu al final de frase, ja que aquests sempre han d’anar amb un complement al darrere, si no, com podeu veure, la frase no té sentit. Vaig veure que el problema venia perquè havien posat accent a aquest “son”, que, en realitat, es referia a l’estat fisiològic de descans del cos i de la ment, i no pas el “són”, provinent del verb ser.

Pia Bonadona