Fa pocs dies, quan vaig anar a comprar peix, no vaig agafar mal d’ulls amb les escates brillants dels peixos, sinó amb el cartell on hi indicava el preu!
Hi van escriure malament la paraula “seitó” van escriure “seito”, quan tots sabem que aquesta s’accentua perquè és una paraula aguda acabada en vocal, en aquest cas la lletra “o”.
Raül Malpica
L’altre dia vaig anar a comprar a la botiga de verdures i vaig veure el següent:
Segons els de la botiga, la paraula tomata, s’escriu amb una “e” final (tomate), així estaria ben escrit en castellà, però no en català, que s’escriu amb a final: tomata.
Ara bé, posats a saber-ne una mica més, direm que tomata és una paraula curiosa, perquè es pot dir de diverses maneres, segons la localitat de Catalunya on visquis. Les que us diré a continuació són totes correctes: tomàquet, tomàtec, tomàtic o tomàtiga. Ei, alerta!, la tomata és considerada una fruita, no pas una verdura.
Raül Malpica
Anant a un bar em vaig trobar faltes amb el gènere de les paraules:
En el títol del cartell diu –Xocolates calents-, xocolates és una paraula femenina, però en canvi l’adjectiu calents està en masculí. Com que xocolates és el nom i calents l’adjectiu hauria de concordar amb el nom. Així que haurien d’haver escrit xocolates calentes.
També m’ha cridat l’atenció que hagin escrit “la fred” i no pas el fred, però en aquest cas no podem pas considerar que sigui un error, ja que és correcte dir-ho de les dues maneres, tant en masculí com en femení.
Júlia Gasulla Rabionet 1r B
Us presento una paraula que tots nosaltres escrivim com a mínim un cop a la setmana amb una falta impressionant.
En aquest senyal han escrit dillus en comptes de dilluns. La persona que ha escrit aquest cartell no s’hi ha fixat prou…, malauradament.
Posats a ser rigorosos, també ens preguntem per quina raó les paraules indicar i l’hora estan escrites en majúscula. Evidentment la majúscula no és necessària aquí. Aquests errors els comet molta gent quan escriu a l’ordinador ràpid, o potser té el cap a tres quarts de quinze i no s’hi fixa prou. En aquest cas, tristament, les autoritats públiques ens deceben.
Júlia Gasulla Rabionet 1r B
La Paula Marín ha recollit el testimoni de gent que va néixer a Susqueda i que hi va viure en una època de la seva vida, però quan es va construir el pantà van haver de deixar les seves cases i guanyar-se la vida en un altre lloc. Per a molta gent haver de buscar-se la vida va representar una oportunitat, però malauradament per alguns altres va ser un fet que van viure i patir amb angoixa i inquietud. La Paula deixa escrit en forma de relat les paraules de persones que li han explicat la seva experiència.
Fins el anys 60, Susqueda era un poble com molts altres del voltant: Els homes treballaven al bosc i les dones es cuidaven de la casa, dels horts i dels animals. Els nens anaven a l’escola, es feia missa a l’església, les botigues estaven obertes i els bars també…
Però a començament dels anys 60, ens van dir als habitants del poble de Susqueda, que ens donaven quatre anys per marxar del poble i anar a algun altre perquè volien construir un embassament. No es va poder decidir ni votar si volíem allà el pantà o no, ja que en haver-hi una dictadura no es podia opinar de res, però l’ajuntament del poble ens va anar explicant què s’hi volia fer. La ubicació del poble, el fet que ja hi hagués l’empresa Hidroelèctrica de Catalunya feia anys instal·lada a la zona, motiu pel qual ja existia la presa del Pasteral, que abastia d’electricitat a la tots els pobles dels voltants i a fàbriques importants com la Burés d’Anglès (des de principis del segle XX), i l’afany de la dictadura per construir pantans arreu d’Espanya, van ser els motius que ens van donar per haver de marxar.
Mentrestant, a casa nostra (can Parra), fèiem vida normal però ja ens preparàvem per buscar cases a altres pobles propers perquè sabíem que tard o d’hora hauríem de marxar. Així que, quan ens va sortir l’oportunitat vam anar a viure a Anglès i els pares van agafar com a negoci una botiga de comestibles al barri antic.
En marxar de Susqueda, molta gent hi va deixar el que no es podia emportar o no es necessitava, nosaltres ens ho vam emportar tot. I quan ja havíem deixat les nostres cases, algunes empreses van anar a buscar les teules del teulats i les bigues de les cases, per revendre-les o aprofitar-les per altres construccions…
I l’empresa Hidroelèctrica de Catalunya va haver de pagar, a la gent que tenia propietats en el poble, per marxar, però hi havia molta gent que no era pas propietària sinó llogaters. Tothom es va anar buscant un lloc on anar. No obstant, hi va haver una senyora gran que no volia marxar de casa seva, i quan estaven a punt d’acabar el pantà, encara es negava a deixar Susqueda. A aquesta senyora li deien “la Gallusa” perquè venia de “can Gallusà”, finalment l’empresa va decidir construir-li una casa al costat del pantà.
Paula Marín 1rC ESO
Recordem que en català, per donar ordres hem de fer servir l’imperatiu. Aquest rètol és totalment incorrecte ja que han utilitzat l’infinitiu. La forma correcta hauria de ser: No pugeu a la placa.
Laura Vila 4t B-ESO
He trobat aquesta falta al tiquet d’una botiga de Fruites i Verdures i l’error és a “carbacin” que hauria de ser calabacín, s’han equivocat en la r que era una l i s’han deixat l’accent. Aquesta paraula s’ha d’accentuar perquè en castellà les paraules agudes acabades en -in porten accent tancat.
Júlia Carreras Mitjà 1r d’ESO
Encara que no es vegi gaire a la imatge, a la paraula perruqueria s’han oblidat d’escriure-hi la lletra “u” després de la q.
El so /k/ en català quan a darrera hi ha una e o una i , va acompanyat d’una u.
Laura Vila, 4tB
Quan vaig llegir aquesta carta, em vaig esgarrifar pel munt de faltes que hi arriba a haver! Us atreviu a comptar-les? Sense voler ser pedant, i sense ser un expert, jo sol n’he comptat set, però m’han dit que n’hi ha unes quantes més…! Al voltant de setze! Aquest cartell fa reflexionar sobre com es pot arribar a escriure així i a sobre penjar-lo en un lloc públic?
La primera falta que hi trobem és “hi hauran” que hauria de ser “hi haurà” perquè en català, aquesta forma impersonal del verb no varia quan és plural.
Una altra falta molt evident és a està a la paraula “gracies” que ha d’anar accentuada!
El que ha escrit el cartell es veu ben bé que té problemes de confusió entre B/V perquè, clar, incompatibilitat va amb B, i possibilitat també, caram!
Experiència també té una falta, està escrita sense accent “experiencia”, i n’ha de dur perquè és una paraula esdrúixola, i en català totes les paraules esdrúixoles porten accent.
I què me’n dieu de totes les apostrofacions errònies?
L’última falta es troba a la paraula món, que està escrita sense accent “mon”. A més d’aquestes faltes d’ortografia bàsica també hi ha errors de picatge: Quan escrius una paraula, no s’ha de deixar un espai entre la paraula i el signe de puntuació, sinó signe de puntuació i espai. Amés, entre el subjecte i el verb no hi ha d’anar mai cap coma, com sí que hi figura repetides vegades en el cartell que us comentem.
En fi, ja ho diu el refrany: “La ignorància us fa atrevits”. L’autor de la nota informativa no ha tingut cap dubte, o potser sí, que n’ha tingut, però ha tirat pel dret. Ser decidit és positiu, però també ho és informar-se, i fer-ho bé encara és millor.
Raül Malpica
Fa pocs dies vaig entrar en un bar i, mare meva quin mal d’ulls vaig agafar! quan em vaig trobar amb això:
En aquest cartell han escrit tres vegades “pà” en comptes de “pa”, que és com hauria d’anar, ja que, en ser un monosíl.lab va sense accent. El que és curiós és que s’han preocupat molt de no fer faltes: per exemple han posat deshidratada amb la “h” intercalada, també han posat dolç amb la “ç” mentre que la majoria de la gent ho escriu amb “c” o amb “s”, i també s’han preocupat d’escriure bé motlle quan hi ha molta gent quan parla diu “molle” i després ho escriu malament.
En aquest cartell a més a més de la falta del pa, també han escrit “frances” sense accent quan tothom sap que n’hauria de dur: accent obert a la “e”, igual que Anglès.
Júlia Gasulla Rabionet 1rB
