The art of the brick

lego

Avui us parlaré d’una exposició que he anat a visitar, és tota feta amb peces de Lego i en efecte 3D, és impressionant! De fet diuen que és una de les top 10 exposicions a nivell mundial que recomanen  visitar, i ara és a Barcelona fins el 12 de juny.

natanL’artista es diu Nathan Sawaya, és de Nova York i tot va començar quan li van regalar el seu primer joc de Lego als 5 anys. Era el seu hobby i la seva manera de relaxar-se, de desconnectar, tant era així que fins i tot quan va anar a la universitat de Nova York, a estudiar dret,  se’n va endur el Lego i li servia per relaxar-se. Quan ja era advocat i va començar a treballar,  diu que quan arribava a casa, necessitava la seva estona de “creativitat” i fer Lego… d’altres necessiten anar al gimnàs, sortir amb els amics…ell necessitava el seu Lego.

Fins  que va arribar el moment que es va adonar que ell no era feliç fent d’advocat, que necessitava una feina creativa i el que li agradava era fer obres amb Lego, i es va adonar que no hi havia cap artista que fes aquest tipus d’escultures, així que ho va deixar tot i es va dedicar a la seva gran afició. Ha exposat a tot el món i és un artista molt reconegut, ell mateix explica que té quelcom d’enginyer heretat del seu pare que ho és, i deu ser veritat perquè són vertaderes obres d’enginyeria.

A l’exposició hi ha unes 110 obres d’art impressionants, totes construïdes amb peces de Lego, de diferents grandàries i  formes, des de la més gran formada per 80.000 peces i que va trigar a construir tot un estiu (és un esquelet de dinosaure), fins a una feta amb peces de Lego reciclades de gent que ja no les vol (el símbol de la Pau), i que de fet, és l’única feta amb diferents colors, ja que la majoria solen ser monocromàtiques (com les  que representen les diferents escultures famoses italianes com en David de Miquel Àngel, o la Venus, etc…). Té quadres també fets amb peces de Lego totes quadrades (en comptes de les típiques rectangulars) per aconseguir l’efecte tridimensional desitjat com és el cas de la Gioconda,….També hi trobem, el famós “el Crit” de Van Gogh, un trosset de la Capella Sixtina …. retrats d’Andy Warhol,  quadres en què hi surt la seva musa, que és la seva dona, un altre en què  s’hi troba una peça de Lego rodona, representant una arracada de perla (aquesta peça només està en el joc de Lego de Harry Potter)   o la figura gaudiniana que inicia l’exposició com a “detall” fet cap a la ciutat on exposa ara, Barcelona.

esquelet

Figures que normalment fa amb vermell, blau i groc, diu que són els colors que li van ensenyar de ben petit a l’escola i que es troben en diverses figures que representen diferents estats d’ànim, … i d’altres en gris que representen diferents etapes de la seva vida: una que sembla que li hagin caigut les mans (que diu que és la seva gran por, ja que les seves mans són la seva eina de treball i creativitat), una altra que representa un cos que l’agafen moltes mans  (l’artista diu que aquesta representa, quan va decidir deixar la seva professió d’advocat per dedicar-se exclusivament a la seva passió, tota la gent que li deia que estava “boig”),  la figura més coneguda de la seva obra, i que és la imatge de l’anunci d’aquesta exposició, és una persona que representa que s’obre el cos amb les mans, per mostra el seu interior (aquesta imatge diu que és la més coneguda perquè l’han utilitzat dissenyadors de moda, etc.).

Explica també que totes les figures són buides per dintre, ja que si no pesarien massa i no es podrien exposar arreu del món.

Bé no explico gaire més, pels que la vulgueu anar a veure i si hi aneu és molt recomanable agafar l’audio guia, ja que és el propi autor qui explica les seves obres que, com ell mateix diu, totes signifiquen quelcom per ell.

Paula Marín Espín 1rC, ESO

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Aclarim-nos, en català o en castellà?

Estava fent els exercicis del LibreCAD i he vist que en les instruccions hi havia alguna cosa que fallava. M’ho vaig mirar amb atenció i vaig veure que hi posava “para indicar”, però hi hauria d’haver  escrit “per indicar”, ja que el text és en català. Ai, senyor!

Júlia Carreras,1r C,ESO

Publicat dins de General | Deixa un comentari

És un no parar!

pernilpaellaA la següent carta també hi veiem diferents errors:

La carta, com podeu veure llegint una mica els altres plats, podeu veure que és en català i, tot i així, ben gros i indicant el tipus de plat que hi ha a continuació hi han escrit una “y” en comptes de la “i”.

En un racó d’aquesta mateixa imatge també hi veiem com s’han equivocat posant un accent, han posat ibèric amb accent tancat a la e!

En l’altra imatge, hi veiem tres errors:

El primer és que han posat llangosta en comptes de llagosta! Se’ls ha “colat” una n!

El següent és que han posat cassola amb “ç”, quan va amb “ss”.

I, per últim, han posat ànec sense accent obert a la “a”!

Pia Bonadona, 3r ESO

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Restaurants i faltes d’ortografia

salmo tonyina

Vaig anar a un restaurant i, en obrir la carta, em vaig horroritzar.

Com podeu veure, no només hi ha una falta, o dues, n’hi ha cinc! A part de l’error de posar en majúscula la primera lletra de paraules a l’atzar.

Les paraules amb errors són:

Sípia: que l’han escrit sense accent.

Salmó: que també l’han escrit sense accent.

Fregit: que ni tan sols com l’han escrit es pronuncia com sona realment.

Tonyina: que, com que la o es pronuncia com una u, l’han escrit amb u. Oh, i no ens oblidem de la plantxa... quina planxa tan grossa, cometre aquests errors garrafals!!

Pia Bonadona, 3r ESO

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dia internacional de la dansa a Girona

Cada any el dia 29 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa, en commemoració a Jean-Georges Noverre que és considerat el pare de la dansa moderna que va néixer el 29 d’abril de 1727.
http://www.elpunt.cat

Aquest any la ciutat de Girona el va celebrar, i no pas d’una manera poc original. Girona es va omplir de ballarins, els podies trobar a diferents racons  exhibint els seus balls, que no se cenyien a un estil determinat, tots eren diferents! Hi podies trobar balls, tant de hip-hop, com de jazz o ballet, entre d’altres.

El regidor de cultura, Carles Ribas, es va marcar l’objectiu d’omplir els carrers de Girona i que la plàstica de la dansa es fusionés amb el nostre patrimoni.

El funcionament era semblant al de Temps de Flors, per fer-ne alguna comparació. Hi havia un fulletó amb un mapa on podies veure marcats els llocs on es feia un determinat ball i, a sota, una graella que et deia on podies trobar-lo, l’escola que ballava, el títol o temàtica i, per últim, els horaris.

Així, doncs, Girona es va omplir de música i d’amants de la dansa. Esperem poder-ho celebrar d’aquesta manera un any més i que vagi igual o millor que aquest!

Pia Bonadona, 3r ESO

Publicat dins de General | Deixa un comentari

I vinga errades!

En aquest comentari d’una pàgina web hi podem veure moltes faltes:

anonim

Aquesta llista és un insult per a tots els que ens agrada la música catalana, si us plau informeu-vos abans de fer un rànquing.

El que heu fet és un llistat de 10 de les cançons més comercials del “rock” català, limitaraquest rànquing la música catalana demostra que qui ha escrit això és molt jove, o molt ignorant.

Abans de penjar alguna cosa a Internet hauríem de mirar bé les faltes!

Laura Carreras Mitjà, 3r ESO

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Compte, fem-ho bé!

Fent un treball sobre Sau, a part d’informació, també vaig trobar força faltes:sabater

El grup es va començar a formar l’any 1986, quan en Carles i en Pep Sala es van conèixer durant la grabvació d’un programa pilot de TV3. Aquest mateix any, en Carles interpretava el Cyrano de Bergerac amb Flotats i en Pep dirigia l’Aula d’Estudis Musicals de Vic.

La primera actuació junts la van fer a Vic el novembre del 86 amb un grup d’en Pep, la Sean Mc Nanimus & TheBig Band Bum Blues. Poc desprèés, van fer el primer fitxatge, en Joan Capdevila (anomenat, el tercer Sau), maànager i lletrista del grup. La part musical anava a càrrec d’en Pep, mentre que les lletres de les cançons les feien els tres junts, un apuntava una idea i la desenvolupaven entre tots tres.

De gener a març del 87 van començar a assajar en un local de Vic, amb dos músics més, en Carles Oliver (1erbateria) i en Pep Sànchez (baix). El grup encara no tenia nom. Per poder assajar amb meés tranquil·litat, l’abril del 87 lloguen a Vilanova de Sau (Osona), una casa de pagès, “Les Tallades”, fet que condicionarà el nom del grup.

Es fa publica(fa pública/publica) la primera maqueta de Sau i entra en el grup, Ramon Altamir (teclats). Per Nadal, s’enregistra el primer disc de Sau.

Laura Carreras Mitjà, 3r ESO

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Gaudí i la Sagrada Família

sagrada

El dia 1 de maig vaig fer una visita per l’obra de Gaudí a Barcelona i amb guia per la Sagrada Família, em semblà molt interessant i ho volia compartir amb tots vosaltres:

Antoni Gaudí i Cornet va néixer l’any 1852, a l’entorn rural del Baix Camp. Va néixer amb la salut molt feble i de ben petit, degut als continus atacs de reumatisme, va haver de deixar l’escola. La seva mare es va fer càrrec d’ell ensenyant-li com observar la natura durant les passejades que feien junts.

Aquesta observació de la natura va ser la seva inspiració a l’hora de crear el edificis, juntament amb l’anàlisi de l’estructura òptima de cada un d’ells. Tota la seva obra, està marcada per les que van ser les seves quatre grans passions a la vida: l’arquitectura, la naturalesa, la religió i l’amor a Catalunya. Com a arquitecte, va ser el màxim representant del modernisme Català.

Gaudí, va ser un arquitecte amb un gran sentit de la geometria i el volum, així com una gran capacitat imaginativa que li permetia projectar mentalment la majoria de les seves obres abans de passar-les a plànols. De fet, poques vegades feia plànols de les seves obres, ho feia recreant  maquetes tridimensionals. Gràcies a la seva gran intuïció podia anar improvisant sobre la marxa, l’execució de les seves obres.

La més destacada de les seves obres és la Sagrada Família. És una basílica i un dels exemples més coneguts del modernisme Català. Es  troba entre les obres més visitades del món. Aquest edifici rep actualment més de quatre milions de visites a l’any.

Tot i no arribar a categoria de catedral, l’any 2010 el Papa Benet XVI la va declarar basílica menor catòlica.

És una obra carregada de simbologia i inspirada en les formes de la naturalesa. A l’interior, la planta de l’edifici és de creu llatina amb 5 naus i un absis amb 7 capelles. A l’exterior  estan representats, a través de les torres, els apòstols, els evangelistes, la Mare de Déu i Jesús.

Gaudí va treballar més de 40 anys en aquesta obra, dels quals els catorze darrers anys de la seva vida els dedicà a aquesta gran obra.

Va morir a el 10 de juny de 1926, atropellat per un tramvia i deixà la Sagrada Família tot just a l’inici de la seva construcció.

Paula Marín, 1r ESO

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pronoms que combinen

laura

En aquesta llista de cançons podreu veure que hi ha un error pronominal perquè està mal escrit el títol “M’en vaig”. Ja sabeu que els dos pronoms Me i en, quan van de costat s’apostrofa la vocal del de la dreta, així doncs haurien d’haver escrit “Me’n vaig”. Ara sí.

Laura Carreras 3r ESO

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Treball de creació literària: El núvol de la son

Aquest espai, el bloc del grup més de 8 del nostre institut, és molt divers, i està obert a publicar-hi treballs, escrits o notícies força diverses. Aquesta vegada us proposem que llegiu un treball literari de la Paula Marín que hem trobat molt bonic i pensem que als lectors i visitants d’aquest bloc també els pot agradar de llegir. Així doncs us hi convidem. 

un núvol gras, gris i gros - Un núvol és una regió de l'atmosfera ...

“Hi havia una vegada una nena que es deia Núria, que tenia tretze anys. Ella, sempre se n’anava a dormir a les dotze de la nit entre setmana i els caps de setmana a les dues.

Sempre s’adormia  a classe o si estava desperta, estava en el seu món. La seva professora de llengua li va fer fer una redacció, sobre el que ella volgués. Cap a  tres quarts de dotze de la nit, estava redactant-la. L’endemà, en llegir-la a la classe, els companys van quedar bocabadats, perquè era impressionant el seu món, i el títol també. Va començar llegint la seva redacció que deia:

-Bon dia, sóc la Núria. I avui us parlaré del meu món, “El núvol de la son”. En el meu núvol hi ha diferents ciutats. Com per exemple la ciutat de “SOMNILÀNDIA”: una ciutat on més bé es dorm; hi ha matalassos de molts tipus i tot de coixins molt tous…

També hi ha la ciutat de “DIVERLÀNDIA”: un lloc que t’ho passes genial, hi ha atraccions per als més petits i també per als més grans; cinemes on fan pel·lícules de riure, de por, d’amor, de ciència ficció,…

O la ciutat de “TVLÀNDIA”: una zona on pots anar-te’n a dormir tard perquè estàs mirant capítols i temporades de diverses sèries. Tots els canals haguts i per haver.

I la ciutat de “CENTRECOMERCIALÀNDIA”, que és on pots comprar-te totes les peces de roba que vulguis gratis, entrar a totes les botigues, prendre un gelat, estar amb les teves amigues i passar-t’ho genial!

I moltes més ciutats, que a totes les noies voldrien visitar, estar o viure!-

La professora estava molt orgullosa del que la Núria havia escrit, i considerava que tenia una imaginació que sense límits… I li va dir:

-Núria, ho has fet molt i molt bé, et felicito!

Aleshores tota la classe es va posar dempeus per aplaudir-la.

Paula Marín, 1r ESO

Publicat dins de General | Deixa un comentari