MESde8 INSTITUT RAFAEL CAMPALANS

Eurovisió és un festival de música en el qual competeixen tots els països d’Europa. Sempre se celebra al país guanyador de l’any anterior.

Aquest any 2015, el festival s’ha celebrat a Àustria, concretament a Viena, ja que l’any passat va guanyar Conchita Wurst, representant d’Àustria. En canvi aquest any Àustria ha quedat en últim lloc perquè no ha aconseguit cap punt.

La representant d’Espanya aquest any ha estat Edurne, que va cantar una cançó titulada “Amanecer”. Edurne aspirava a situar-se entre les deu primeres, però el seu resultat ha decebut ja que ha quedat a la 21ena posició, amb només 15 punts, per sota d’Hongria que tenia 19 punts.

Aquest any ha guanyat per sisena vegada Suècia, amb la cançó titulada “Heroes” que ha cantat el representant del país Māns Zemerlöw i ha sumat un total de 365 punts. Amb aquesta victòria, Suècia es converteix en el segon país amb més victòries d’Eurovisió. Irlanda ocupa la primera posició amb set victòries.

Maria González  

Tres úniques i últimes funcions pel final de l’espectacle. Improrrogable. Tres vetllades per al record, en les quals ho donarà tot: el seu talent i esforç sobre l’escenari com a artista principal del Barcelona. Marxa el protagonista d’aquesta obra, l’home que va reinventar un paper escrit fa temps, com qui dignifica les obres clàssiques. Un, dos i tres, no hi haurà més oportunitats. Quan s’abaixi el teló a l’Olímpic de Berlín, s’apagaran les llums, el capità es penjarà el braçalet, així com l’equipació blaugrana i les botes i posarà rumb a Qatar.

Fins llavors, que continuï l’espectacle. El xou ha de continuar encara que l’etern 6 ho va confirmar fa pocs dies, aquest matí era un secret a plena veu: quan finalitzi el curs, abandonarà la disciplina del Barcelona. La mateixa que defensa des dels 11 anys. Tota una vida, ja que ara té 35. Des d’aquell primer dia que va entrar a la Masia des de la seva Terrassa natal a l’actualitat, les seves parets han deixat d’estar adornades amb pòsters a estar-ho amb 23 trofeus durant les seves 17 temporades com a professional, que podrien acabar sent 25.

En Xavi va arribar sense fer soroll, de puntetes, i encara que diu adéu amb tots els honors, ho fa de la mateixa manera. Amb un polo oficial del Barcelona i pantalons esportius, sense ningú al seu al voltant més enllà del cap de premsa, José Manuel Lázaro, encara que no amb els seus veïns de taquilla, el cos tècnic o part de la junta directiva. També sense aplaudiments posteriors, només els flaixos de les càmeres. A pit descobert, com quan juga. “És el moment d’anar-me’n”, ha repetit en incomptables ocasions durant tota la seva aparició pública, tant en el seu discurs inicial com en les respostes posteriors.

“Tinc menys minuts, menys participació, em sento útil i important, però és el moment de canviar d’aires, m’ho diu el cos i el cap, no tant el cor”, confessa el capità blaugrana, qui signarà per dos anys, amb opció a un tercer, per el Al Saad, encara que, com ha explicat, l’entitat li va oferir la renovació fins a 2018. De fet, en un moment més lleuger de la roda de premsa, ha confessat que van ocultar a la seva mare, Maria Mercè, la proposta del Barça.

Roger Feliu

Els alumnes de 3r ESO del nostre institut han participat en un projecte anomenat 3D, en el qual també prenen part molts instituts de Catalunya. En aquest projecte els alumnes havien de proposar una activitat i dur-la a terme.

Així doncs els nois d’3r ESO van proposar fer un torneig de futbol que va començar el dilluns dia 18. En el torneig hi participen els alumnes de 1r, 2n i 3r. A cada classe hi ha dos grups. Cada dia, durant el primer pati es fa un partit al pati de l’institut. I els dos equips que aconsegueixin arribar a la final, jugaran el darrer gran partit al pavelló municipal a la última setmana del curs.

Com que les noies no han participat en aquest torneig de futbol, es farà un concurs de talents, és a dir, les noies podran ensenyar el seu talent i competir entres elles.

Manpreet Kaur

Els dies 15, i 17 de maig es va realitzar una caminada en homenatge als 50 anys del cau de la Cellera. La caminada durava 50 hores i, segons el nivell de cadascú, es podia triar a quina caminada apuntar-se. Es podia escollir des de una caminada d’una hora, a les deu del matí, fins a una caminada de set hores que començava a les 12:00 de la nit i s’acabava a les 8:00 del matí.

Algunes caminades anaven acompanyades de música, com la que van fer la banda dels Diables de Puig d’Afrou, que començava a Sants Just i Pastor i s’acabava a la pista, o d’altres que, quan s’arribava es podien cantar cançons per esperar que comencés la caminada següent.

Altres eren corrent, amb cotxets de nadons o amb motxilles de nadons. Cal dir que va ser una experiència molt divertida per a tota la gent que hi va participar.

Isolda Serramitja

Aquest cap de setmana passat es va celebrar a la Cellera un acte amb motiu del 50è aniversari de l’Agrupament Escolta Puig d’Afrou que celebra el seu aniversari, i que al llarg de tot l’any han  anat fent diferents celebracions i actes per celebrar-ho. Aquest cop s’havia decidit que es caminaria durant 50 hores seguides i que es dividirien en diferents rutes per tots els nivells. Això va començar el divendres a la tarda amb una caminada de l’escola esportiva de la Cellera i que va acabar amb una botifarrada popular a la pista del Centre acompanyats de la Banda de Puigdefrou.

A la nit de dissabte es va fer una caminada, que era la més llarga en temps ja que durava més de 8 hores i que va recórrer el nostre entorn. Aquesta caminada començava a les onze de la nit, quan ja havia tornat una marxa que feien amb lots per les ribes del Ter i que acabava a 7:30 del matí, moment en què sortien els de la ruta amb bicicleta. Encara que no hi hagués una gran participació -ja que érem un total de vuit persones- va ser una caminada molt especial, ja que passava per llocs pocs coneguts i que a més en fer-se durant tota la nit encara es feia més especial, i si això no fos prou al llarg del camí vam anar trobant diferents sorpreses preparades pel nostre guia que feia que fos més emocionant la caminada i alhora més entretinguda.

Jo em quedo amb un molt bon record d’aquesta sortida i espero que vosaltres també hàgiu participat en alguna de les caminades que s’organitzaren perquè eren molt interessants i molt ben preparades i el les quals ha estat molt emocionant participar-hi.

Martí Coll

Aquest cap de setmana passat ha tingut lloc el “DEIXA PETJADA PEL 50è“. Enguany se celebra el 50è aniversari de l’agrupament escolta A.E.I.G. Puigdefrou la Cellera de Ter. Aquests dos dies s’han muntat tot de rutes i excursions organitzades pel cau per commemorar el cinquanta anys de vida. Tothom des dels petits fins els més grans han estat convidats a anar-hi. Per si us interessa aquí teniu algunes de les rutes que s’han fet:

Detall d’algunes rutes:

• Recordant vells i bells temps:
  • Aquesta ruta té 2 punt de recollida, Anglès i entre el Pasteral i Amer. Si us voleu apuntar però la trobeu massa llarga, no patiu que podeu fer només un tram!
• Dinar a la font del Bassi amb en Jordi Plana (dissabte a les 13):
  • Cadascú es porta el seu dinar
• Per les rutes nocturnes és obligatori portar lot:
  • En Pina ens porta a córrer a Puigdefrou
  • Vine a veure sortir el sol amb en Sarsa
  • Corrent a Sant Gregori
  • Nit amb lots
  • Ja veureu… amb en Xevi Expósito

Per les rutes nocturnes, com que són bastant llargues calia portar tot el necessari per passar la nit: aigua, menjar, frontal, roba d’abric, mitjons de recanvi, motxilla petita, bastons de caminar, 2,5l d’aigua i menjar per la nit.

Juliette Soler

El  dia 6 de juny, a Berlín (Alemanya) el Barça i el Juventus s’enfrontaran en el partit més important de la temporada, la gran final europea després que el Barça va eliminar el Bayern de Munich i el Juventus, que caigué davant l’equip favorit per guanyar la Champions aquest any, el Reial Madrid.

La final se celebrarà a l’estadi Olímpic de Berlín on van tenir lloc les olimpíades al 1936. Té una capacitat de 76.065 seients.

Marcel Soler

Girona, Temps de Flors és una exposició de flors que se celebra a la ciutat de Girona des del 1954. Va ser en aquell any quan unes dones de la Secció Femenina de la Falange van muntar la primera exposició al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona. En aquella primera edició ja hi van participar professionals i persones a qui els agradaven les flors. Des de llavors, cada mes de maig, se celebra durant una setmana aquesta festa primaveral.

Per commemorar la festa del temps de flors, el divendres 15 de maig, a Girona, es va fer la presentació del llibre, de temps de flors, concert de cant coral de música sacra, concerts al pati cultural…

El dia 16, estava igual de ple. Han estat uns dies carregats d’activitats i de gent de fora que visitava la ciutat de Girona. Tothom està convidat a anar-hi.

Juliette Soler

A Bonmatí, a la Plaça Maçana, hi ha l’Associació Juvenil de Sant Julià del Llor i Bonmatí, també conegut com a Local Jove. És un lloc on hi van nens majoritàriament d’entre 6 i 16 anys, per passar una bona estona amb els amics, fer deures, jugar… I de tant en tant, s’hi fan activitats lúdiques com excursions, jocs…

El Local s’obre els divendres de 17:00 a 19:00 pels menors d’11 anys, i de 19:00 a 20:00 per als majors de 12. El Local encara s’està “construint”, per tant qualsevol pot ajudar, i noves idees seran benvingudes. Us hi esperem!

Quim Gorgoll

Molts equips han intentat arribar a la gran final de la Champions, però com sempre només dos equips ho aconsegueix i només un la guanya. L’última fase de grups va ser la millor. En el sorteig hi havia quatre equips: Bayern, Barcelona, Madrid i Juventus. Els aparellaments van ser: Barcelona-Bayern i Madrid-Juventus.

En el primer enfrontament, els dos equips són molt semblants per tant podria haver guanyat un o l’altre però el preferit era l’equip de Guardiola, que ha aconseguit fer del Bayern un equip molt semblant al que tenia quan era entrenador del Barça. Tot i així, amb la seva gran davantera el Barça va aconseguir marcar tres gols a l’anada i que no els en fessin cap. A la tornada, en ser al camp del Bayern, els jugadors locals van anar-hi amb tot a més sabent que havien de marcar quatre gols per guanyar i que no els en fessin cap. El partit va acabar amb un 3-2 amb el qual el Bayern no va poder passar a la final.

En el segon enfrontament, el Madrid en saber que els havia tocat el Juventus cantaven eufòrics, però si haguessin sabut com acabaria no ho haurien estat tant. A l’anada el Juventus va guanyar al seu camp per 2-1, un resultat just que al Madrid no li va agradar gaire i encara faltava un dels seus puntals: Pogba. El jugador francès tenia una lesió que l’havia deixat fora dels terrenys de joc bastant temps, però a la tornada va jugar, ja que les altres competicions ja estaven sentenciades. A la tornada van quedar 1-1 amb un Pogba sense físic per culpa de lesió, però que va jugar amb totes les seves cartes.

Roger Feliu