Aquest espai, el bloc del grup més de 8 del nostre institut, és molt divers, i està obert a publicar-hi treballs, escrits o notícies força diverses. Aquesta vegada us proposem que llegiu un treball literari de la Paula Marín que hem trobat molt bonic i pensem que als lectors i visitants d’aquest bloc també els pot agradar de llegir. Així doncs us hi convidem.
“Hi havia una vegada una nena que es deia Núria, que tenia tretze anys. Ella, sempre se n’anava a dormir a les dotze de la nit entre setmana i els caps de setmana a les dues.
Sempre s’adormia a classe o si estava desperta, estava en el seu món. La seva professora de llengua li va fer fer una redacció, sobre el que ella volgués. Cap a tres quarts de dotze de la nit, estava redactant-la. L’endemà, en llegir-la a la classe, els companys van quedar bocabadats, perquè era impressionant el seu món, i el títol també. Va començar llegint la seva redacció que deia:
-Bon dia, sóc la Núria. I avui us parlaré del meu món, “El núvol de la son”. En el meu núvol hi ha diferents ciutats. Com per exemple la ciutat de “SOMNILÀNDIA”: una ciutat on més bé es dorm; hi ha matalassos de molts tipus i tot de coixins molt tous…
També hi ha la ciutat de “DIVERLÀNDIA”: un lloc que t’ho passes genial, hi ha atraccions per als més petits i també per als més grans; cinemes on fan pel·lícules de riure, de por, d’amor, de ciència ficció,…
O la ciutat de “TVLÀNDIA”: una zona on pots anar-te’n a dormir tard perquè estàs mirant capítols i temporades de diverses sèries. Tots els canals haguts i per haver.
I la ciutat de “CENTRECOMERCIALÀNDIA”, que és on pots comprar-te totes les peces de roba que vulguis gratis, entrar a totes les botigues, prendre un gelat, estar amb les teves amigues i passar-t’ho genial!
I moltes més ciutats, que a totes les noies voldrien visitar, estar o viure!-
La professora estava molt orgullosa del que la Núria havia escrit, i considerava que tenia una imaginació que sense límits… I li va dir:
-Núria, ho has fet molt i molt bé, et felicito!
Aleshores tota la classe es va posar dempeus per aplaudir-la.
Paula Marín, 1r ESO
