Són vacances de Nadal, i, com fem cada any d’ençà que vivim en aquesta societat tecnològica, visitem la botiga de productes electrònics més propera i de qualitat de la zona. Mentre mirava uns rellotges esportius que t’indiquen els esforços que has fet, vaig veure una frase sense sentit la qual em vaig haver de rellegir.
El rellotge mesura: “passos, calories i són.”, però, què són? No entenia el perquè d’un verb copulatiu al final de frase, ja que aquests sempre han d’anar amb un complement al darrere, si no, com podeu veure, la frase no té sentit. Vaig veure que el problema venia perquè havien posat accent a aquest “son”, que, en realitat, es referia a l’estat fisiològic de descans del cos i de la ment, i no pas el “són”, provinent del verb ser.
Pia Bonadona
