Divendres passat, dia 22 de maig, els alumnes de 1r, 2n i 4t d’ESO del grup +de8 van anar a Cornellà a visitar el museu de les matemàtiques. Un museu interactiu, molt interessant en què els alumnes o visitants poden experimentar amb elements, com si es tractés d’un joc, i arribar a comprendre fórmules matemàtiques que a l’escola o a l’institut a vegades s’estudien de forma més abstracta.
Aquí sota hi anireu trobant la crònica de la seva experiència arran de la visita, en què cadascú ens relata allò que li va agradar o li va sorprendre més.
Crònica de la Pia Bonadona:
Personalment, m’han agradat totes les sales on hem pogut fer-hi activitats. La sala que m’ha agradat més ha estat la de les il·lusions òptiques. He escollit una obra dins de cada apartat que hi podies trobar:
La perspectiva cònica: la que m’ha agradat més ha estat la que tenies un quadre deformat i, observant-la des d’un costat, la imatge es posava al seu lloc i la veies correctament.
Per altra part, als miralls, m’ha agradat una mena de cub amb només tres cares, dos miralls posats un davant l’altre i un dibuix a la cara de baix, entre els dos miralls. Observant el mirall podies veure un gran passadís amb el reflex del dibuix.
I, per últim, el dibuix amb il·lusió òptica que m’ha agradat més ha estat un en el qual hi havia petits quadres grocs i roses que formaven circumferències. Si miraves fixament el punt del mig podies arribar a veure els cercles dels voltants que giraven.
Crònica d’en Roger Feliu:
El trencaclosques de fraccions
El Museu de Matemàtiques de Catalunya té la seu a la planta superior del Museu Palau Mercader de Cornellà, un espai amb més de 300 metres quadrats per acollir exposicions i activitats de tota mena on les matemàtiques es mostren en estat pràctic i lúdic.
Ha estat promogut per l’Associació per Promoure i crear un Museu de Matemàtiques a Catalunya (MMACA), i gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Cornellà exposa permanentment la col·lecció ‘Experiències matemàtiques’, constituïda per jocs, construccions i altres elements agrupats en sales dedicades a la Geometria, els Miralls, Càlcul i Estadística, Combinatòria i estratègia, i Cartografia.
El joc que em va agradar més va ser un dels puzles numèrics: N’hi havia un de fàcil i un de difícil, però vam escollir fer el difícil i vam aconseguir-ho. En aquest trencaclosques es tractava d’associar cada fracció amb el seu percentatge o la seva representació com a part pintada d’un quadrat. Com que era bastant gran, vam treballar-hi col·lectivament. Constava de dotze peces i es tractava que totes encaixessin amb totes i només hi havia una manera de fer-ho. Ens en vam sortir!
L’experiència de la Juliette Soler:
El dia 22 de maig, divendres, amb els del grup de +de8 vam a anar al museu de matemàtiques de Cornellà. M’imaginava que seria un rotllo com els de sempre, aquelles visites que sempre expliquen el mateix. Però aquest museu va ser molt diferent. Bàsicament es plantejaven problemes matemàtics, però a partir de la visió fitxes o objectes. Jo i molts estudiants estem acostumats a veure els problemes per escrit, en un full o a la pissarra, en canvi al museu de les matemàtiques teníem al davant el material necessari per resoldre’ls. Primer de tot el guia ens va explicar els problemes de cada sala, agrupats temàticament, i seguidament els vam poder provar i construir. En tots els problemes s’havia de pensar bastant, i n’hi havia que calia muntar-los i construir figures segons el que et demanava.
Em va sobtar un exercici en què hi havia uns vidres i només posant una fitxa, depenent de la forma, es veia un hexàgon, un pentàgon, etc. Em va quedar a la memòria un problema que ben segur que no se m’oblidarà, deia així:
-Tenim vuit boles, una d’elles pesa més que les altres, com podem saber quina és, utilitzant només dos cops la balança?
Aquest problema ja l’havia sentit un cop, però no l’havia sabut saber resoldre. Al museu vaig anar provant diferents maneres de pesar, fins que vaig trobar la solució. Vaig intentar fer tots els problemes de cada sala, encara que no vam tenir gaire temps per veure-les bé totes.
Des de l’anada fins a la tornada, m’ho vaig passar molt bé, va ser molt divertit i penso que tinc molta sort de formar part d’aquest grup.
Els calidoscopis de poliedres, que bonics, segons la Rosa Bohórquez
El dia que vam anar d’excursió amb el +de8 al Museu de les Matemàtiques de Cornellà em vaig sentir privilegiada, em va agradar molt que em donessin aquesta oportunitat i vaig gaudir molt de la visita. El museu constava de diferents parts on, mitjançant problemes i enigmes, s’explicaven diversos temes com l’estadística i atzar, geometria, il·lusions òptiques, diferents puzles… La part que més em va agradar va ser la dels calidoscopis de poliedres. Al principi, el grup de noies que anàvem i que fem 4t vam pensar que el que havíem de fer era agafar les peces i intentar col·locar-les de manera que formessin un poliedre. Això va passar perquè vam veure els miralls i les peces i, de seguida, vam intentar fer poliedres sense llegir el que deia l’enunciat de l’activitat. Després, la Mar, intentant col·locar una de les peces va veure com en els miralls es formava la resta del poliedre i ens va donar per riure per no haver-hi pensat abans. Vam passar força estona en aquella activitat fent diferents poliedres i ens sorpreníem cada cop que en sortia algun força gran.
Crònica d’en Marcel Soler:
Divendres de la setmana passada un grup d’alumnes del +de8 vam anar al museu de les matemàtiques, a Cornellà de Llobregat.
Primer de tot ens van fer una visita guiada pel museu, jo al principi m’imaginava que es tractaria de veure escultures i invents de les matemàtiques i que seria avorrit. Però després vaig veure que m’equivocava, tot el que hi havia eren activitats de càlcul, geometria, arquitectura…
Amb els meus amics vam fer totes les activitats, fins i tot les que eren difícils, però la que em va agradar més a mi va ser la del Pont de Leonardo. Es tractava de muntar un pont com ho va fer ell a la seva època, era complicat però ho vam entendre de seguida i llavors va ser bufar i fer ampolles, fins que vam aconseguir construir-lo.
La mirada de la Neus Martí:
El passat divendres 22 de maig, els alumnes de + de 8 vam realitzar una excursió a Barcelona. La primera parada va ser al Museu de les Matemàtiques de Cornellà. Allà, hi vam realitzar moltes activitats i tallers divertits relacionats amb les matemàtiques.
Tots vam passar-ho bé experimentant amb algunes activitats depenent dels nostres gustos. En el meu cas, les activitats que més em van agradar van ser les dels calidoscopis de poliedres. Consistia a col·locar un poliedre entre uns miralls col·locats expressament per tal que la figura es reflectís. Així doncs, obtenies una bonica figura geomètrica. Hi havia moltes combinacions i moltes figures per compondre.
Tot seguit, vam fer una visita pel Barri Vell de Barcelona on vam poder veure edificis espectaculars com el Palau de la Música Catalana i el Fossar de les Moreres. El millor d’aquests llocs va ser poder sentir sentir explicacions sobre aquests dos llocs, especialment la del Fossar de les Moreres, ja que té molta història.
Una curiositat del museu, segons la Maria Ferrer
L’activitat que més em va agradar va ser la següent: A l’excursió al museu de les matemàtiques una activitat que em va semblar curiosa va ser la de les pedres.
Consistia que un grup de 8 persones posessin una pedra dins d’un dels forats d’un objecte preparat per fer l’experiment. Mentre un de nosaltres introduïa la pedra en un dels forats els altres no podien mirar.
Quan ja varen estar totes col.locades, vam comprovar si hi havia hagut coincidència, i vam veure que de nou pedres almenys dues havien coincidit. Això era per resoldre un tema d’estadística.
Hi ha un 50% de possibilitats que hi hagi coincidència, i a mi em va semblar curiós perquè també ens va explicar que en un grup de 25 persones hi ha moltes possibilitats que dos hagin nascut al mateix dia, i això és així, per exemple en el meu grup hi ha un nen que es diu Marc Serra, i jo que vam néixer el mateix dia.
Jocs i activitats matemàtiques per MarcRios
La part de la sortida que més em va agradar fou la visita al Museu de les Matemàtiques, per la diversitat de jocs i activitats didàctiques que conté, relacionades amb les matemàtiques, que oferien un punt de vista més divertit i entretingut sobre les matemàtiques que el que pots observar a classe.
La meva activitat preferida d’aquest museu va ser la primera sala, que constava de molts jocs de probabilitat, puzles i recorreguts a seguir per complir unes condicions relacionades amb les matemàtiques.
M’ha agradat molt i m’ha despertat encara més l’ interès pels jocs de lògica, l’estada en aquest Museu se’m va fer curta i em van quedar ganes de més. Després d’aquesta excursió nomes puc dir: Visca les matemàtiques.
Què li agradà a l’Estel Planas?
Un dels jocs que em va agradar del museu de les Matemàtiques de Cornellà es trobava a la sala d’estadística. Era un joc que hi havia com una caixa amb uns vint forats. Hi havien de jugar 8 persones. Totes ens havíem de posar d’esquenes el joc i d’una en una havíem de tirar una pedra dintre d’un forat. Un cop havíem tirat la pedra dins el forat vam aixecar una palanca i van caure les pedres per uns traus que hi havia a la fusta que venien de cada forat del joc.
Quan van haver baixat les pedres vam poder observar que més d’una pedra havia anat el mateix forat. El mestre del museu ens va explicar que hi havia un 50% de probabilitats que en un grup de 30 persones hi hagi més d’una persona que hagin nascut el mateix dia que una altra.
Aquest joc va ser el que em va agradar més però també n’hi van haver d’altres d’interessants.
És un museu molt dinàmic, ressalta la Berta Coll
El passat divendres 22 de maig vam emprendre el viatge cap a la capital catalana per passar un agradable dia cultural. Quan els alumnes de +8 ja vam haver pujat a l’autobús, vam començar l’excursió amb les explicacions dels professors que ens acompanyaven, que ens van donar les indicacions del que faríem.
La primera parada va ser a Cornellà, on hi ha el museu de les Matemàtiques. Allà ja ens hi esperava el guia que ens va acompanyar durant tota la visita. Em va agradar molt el museu perquè és molt dinàmic i, en comptes d’haver d’escoltar una llarga explicació, vam poder provar i interactuar amb les matemàtiques.
L’activitat que em va agradar més va ser la de construir cossos de revolució. Teníem unes figures en forma de polígons buidats per dintre i estàvem imantades, de manera que es podien enganxar les unes amb les altres. A partir d’aquestes vam poder experimentar i formar figures planes que en aixecar-les es convertien en un cos de revolució. Era molt divertit perquè és una forma molt dinàmica de comprendre com es formen els cossos amb volum.
La Maria González ens explica que…
El que em va agradar del Museu de les Matemàtiques de Cornellà amb el grup +d8 va ser: En primer lloc ens van fer una visita guiada pel museu i tot seguit ens van deixar provar les diferents activitats matemàtiques que hi havia. Me’n van agradar dues: una va ser un pont que havíem de construir amb només dos tipus de pals, posant-los de manera que encaixessin. Se’n diu el pont de Leonardo i és molt famós. L’altra va ser una que es feia en parelles i el vaig fer amb la Maria. Es tractava de posar cinc boles cada una en caselles i n’havíem d’encertar el màxim possible. Les vam encertar quasi totes. També me’n va agradar una altra que consistia a fer un mosaic amb només un tipus de peça.
Desprès del museu de les matemàtiques, vam anar a Barcelona a veure la part vella. Vam fer un recorregut i vam anar a dinar al parc de la Ciutadella, i d’aquí ja vam agafar l’autocar de tornada cap a Anglès. Em va agradar molt, aquesta excursió, ja que no em pensava que seria tan divertida.
Què em va cridar l’atenció, per Roger Boïgues
La nostra visita al museu de les matemàtiques constava de tres sales: en una hi havia problemes matemàtics o de lògica, com per exemple: un “Qui és qui” de fraccions. A la segona sala, hi havia demostracions de diferents efectes òptics, o miralls col·locats de manera que formessin figures geomètriques quan s’ hi aplicava algun objecte… i l’última sala, era on hi havia les demostracions de geometria.
Quan la visita al museu de les matemàtiques es va acabar, vam agafar l’autobús i vam anar fins a Barcelona, allà vam visitar, des de l’exterior, el Palau de la Música, el Fossar de les Moreres, entre d’altres monuments i edificis emblemàtics. Al parc de la Ciutadella vam buscar una ombra i hi vàrem dinar, just abans d’agafar l’ autobús i tornar cap a casa.
Personalment, em va agradar molt la visita, tant al museu com al centre de Barcelona, ja que feia molt temps que no hi anava i tot i que sabia més o menys el que era cada edifici, em va servir molt per refrescar-me la memòria.
Nombres primers, per Eva Quer
Una de les activitats que em va agradar més de les del Museu de les Matemàtiques de Cornellà del Llobregat va ser la dels nombres primers. L’activitat consistia a ajuntar cada peça amb la que tenia la seva descomposició en nombres primers.
La característica principal de les peces era que eren triangulars i calia aparellar els nombres d’un costat d’una peca amb la seva descomposició en nombres primers situada a un costat d’una altra peça.
Va ser una activitat entretinguda, ja que s’havia d’anar trobant les peces per a cada nombre i, en alguns casos (si era necessari), buscar la descomposició en nombres primers dels nombres més grans.
El resultat del dòmino va ser que va quedar format per tres estrelles de sis puntes que s’ajuntaven una punta amb la punta d’una altra. Van quedar situades una al costat de l’altra, tal com es mostra a la foto.
Les peces imantades, per Laura Carreras
Una de les activitats que em va agradar més del Museu de les Matemàtiques van ser les peces imantades: Consistia a posar la figura desplegada amb les diferents formes que tenies i aixecant-ho formaves la figura que volguessis: un cub, un tetràedre… Per esemple:
Posaves desplegada la figura de cub: 
I després l’aixecaves, et quedava així: 
Ho vaig trobar molt divertit, ja que podies crear el que volguessis.
L’altre activitat que també em va agradar molt van ser uns miralls que tenien unes peces amb moltes formes. Un cop havies posat la figura plana sobre el mirall et sortia reflectida una figura amb volum. Això era causat perquè hi havien molts miralls col·locats amb una certa forma que segons la figura plana que posessis et sortiria una figura amb volum concreta.
En la següent foto es veuen molts rombes, però jo només n’havia posat un.
En la següent foto es veuen molts rombes, però jo només n’havia posat un. No em pensava que aquest Museu seria tan manipulable i interessant, em va agradar molt.
Laura Carreras
El museu de les Matemàtiques és molt dinàmic, segon l’Estel Turon
El passat divendres 22 el grup de +de8 amb alguns alumnes més de l’Institut Rafael Campalans vam fer una sortida a Barcelona. La primera parada va ser a Cornellà on es troba el museu de les matemàtiques de Catalunya. Em va agradar especialment aquesta visita ja que va ser molt dinàmica i hi vam poder realitzar un munt d’activitats! Vull destacar la secció dels miralls que va ser la que em va sorprendre més. Hi havia dos tipus d’activitats amb miralls. La primera consistia en un seguit de taules amb calidoscopis (que són uns miralls posats en forma de piràmide en direcció al terra) que permetien visualitzar multitud de poliedres a través de la col·locació d’unes peces de fusta quasi planes al seu interior. Els poliedres obtinguts semblaven realment vertaders i amb tres dimensions. L’altra activitat de miralls consistia a observar mosaics. Eren unes caixes de fusta (cubs o piràmides) sense tapa, o sigui sense base superior, en què a les parets del seu interior hi havia miralls i a la seva base hi havia un tros de mosaic geomètric. Si t’ajupies i intentaves mirar per sobre un costat de la caixa podies observar com el mosaic es repetia i donava la sensació de ser interminable. Per finalitzar la sortida, ens vam dirigir a Barcelona ciutat a visitar alguns monuments com la basílica de Santa Maria del Mar.
Estel Turon
Experiència matemàtica, per Mariona Amagat
El passat 22 de maig els alumnes de +de 8 ens vam quedar atrapats entre formes geomètriques, fraccions, il·lusions òptiques…
Vam anar al Museu de les Matemàtiques a Cornellà i ens vam trobar amb una experiència inoblidable, ja que jo em pensava que hauria de fer divisions, sumes restes, equacions… I va ser tot el contrari del que jo havia imaginat, em va agradar molt ja que tot era molt pràctic i estava tot en forma de jocs, però a l’ hora havies de pensar per poder resoldre’ls. El que més em va agradar eren com uns imants de figures planes que s’havien d’enganxar entre ells i es podien formar figures en volum.
En acabar la visita al museu, vam anar a Barcelona, vam admirar la façana del Palau de la Música i la basílica de Santa Maria del Mar, llavors ens vam dirigir cap al parc de la Ciutadella, on vam dinar i vam tornar cap a casa.
Personalment m’ho vaig passar molt bé!
Mosaic de colors, per Isolda Serramitja
A mi, l’activitat que més em va agradar va ser el mosaic de colors. Es tractava d’unes peces, com si fos un puzle, que havies de col·locar de manera que les peces encaixessin i també concordessin els colors, que eren blau, blanc, groc i magenta. No era un mosaic periòdic, sinó que, cada vegada anava canviant la forma en que havies de col·locar les peces. Va ser molt entretingut, ja que trobar la manera de com fer encaixar les peces les unes amb les altres, no era gens fàcil.
Va ser una experiència molt divertida!
Les sales dels miralls, per Martí Coll
A mi em van agradar totes les parts del museu ja que això de provar i d’experimentar aquestes coses m’agrada bastant i la veritat és que va estar molt bé i m’ho vaig passar també força bé, tant en el museu com a Barcelona. Però tot i això la part del museu que més em va agradar va ser la que hi havia els miralls ja que la vaig trobar interessant i molt divertida. Estava molt bé perquè hi havia diferents efectes com podrien ser-ho els calidoscopis de poliedres que posant una sola peça es formava un conjunt de formes compostes per la peça que hi havies posat i l’efecte que feia era bastant especial. També em va agradar allò de la cadena calidoscòpica en què posant tres peces es formava una cadena de 12 peces, i també van estar bé els efectes òptics que hi havia a la sala dels miralls: si ho miraves des de lluny produïa un efecte especial i això també ho vaig trobar bé. L’altra cosa que em va agradar fou una sala amb un mirall que formava un angle de 90º i que, en posar-hi la peça que volguessis, l’anava repetint infinites vegades. En general vaig trobar que va estar molt bé tot el museu i m’ho vaig passar molt bé.
El pont de Leonardo, per Isaac Rodríguez
El que més em va agradar del museu de les matemàtiques, en tot els exercicis que vam fer, va ser el pont de Leonardo que vam poder construir, havíem de controlar l’equilibri del pont fet a base de pals, a la primera no ho vam aconseguir, però ho vam anar provant, i al final vam fer tot el pont complet.
També em va agradar el joc del qui és qui, però amb fraccions. Havíem de preguntar als altres jugadors, per exemple, tu li podies preguntar si la fracció era amb el nombre 7 o altres números. I també em va agradar molt l’efecte òptic dels miralls, posant-t’hi trossos de formes, i al fons del mirall sortia tota la figura completa.
Jocs matemàtiques, per Maria Olivares
El dia que vam anar al museu de les matemàtiques de Cornellà vam viure una sortida molt interessant. Va ser molt divertit ja que a dins del museu vam fer diferents jocs i activitats amb les mates. Una activitat que em va agradar molt va ser la del pont de Leonardo. Consistia a construir un pont amb diferents pals. A la paret del davant hi havia la imatge que servia de guia per construir-lo.
Una de les altres activitats que també va ser curiosa, consistia que un dels dos jugadors es girava i l’altre tenia 5 boles i les havia de posar en diferents forats. Quan el jugador havia acabat de posar les boles a diferents forats, un jugador agafava 5 boles més i també les col·locava a diferents forats. Al final quan l’últim jugador havia acabat de posar les boles als forats s’aixecava una tapa i es veia si els dos jugadors havien coincidit. I es podia deduir que hi havia un 85% que com a mínim dues boles les posessin al mateix forat.
Aquesta sortida em va agradar molt i espero tornar-la a repetir!
Reflexió de Mar Capdevila
El dia 22 de maig amb el grup + de 8 vam fer una excursió a Barcelona. Primer vam fer una visita al Museu de les Matemàtiques a Cornellà, i després una visita a la ciutat històrica de Barcelona. Finalment vam acabar la sortida anant a dinar al parc de la Ciutadella. Vaig trobar molt interessant el Museu de les Matemàtiques, ja que mostra que a través de les matemàtiques també ens podem divertir alhora que aprenem coses noves. Em va agradar que fos un tipus de museu on els visitants poden experimentar ells mateixos. Del museu em van agradar especialment dues activitats: Primerament, he de dir que em van agradar les il·lusions òptiques, ja que tot i mirar imatges i quadres plans, la nostra vista percebia altres coses: moviments, deformacions, inclinacions de rectes…
Sempre he trobat molt curiós que una simple imatge sigui capaç d’”enganyar” el nostre cervell. També m’agradaria dir que em va agradar la sala on hi havia tot tipus de miralls que permetien jugar amb la seva reflexió, la geometria i la simetria. Vaig trobar molt curiós un expositor on hi havia un mirall de la mateixa alçada que la d’una persona. El que s’havia de fer era dibuixar el contorn de la teva cara al mirall amb només un ull obert, i llavors fer passes enrere. Es podia veure perfectament que tot i haver-hi molta distància entre el mirall i la persona, el contorn dibuixat al mirall es continuava ajustant perfectament amb la cara de la persona!
Hi havia un altre expositor anomenat cadena calidoscòpica on es podien combinar 4 peces col·locant-les recolzades als miralls i formaven una reflexió on es podien observar dotze anelles. Un altre expositor de miralls era anomenat “calidoscopi de poliedres”, on hi havia tres taules amb calidoscopis que permetien veure reflectits als miralls diversos poliedres gràcies a la simetria d’imatges que es produïen en el seu interior. Trobo que aquesta excursió és molt interessant, ja que permet veure les matemàtiques des d’un punt de vista més lúdic. El museu aconsegueix que els visitants vulguin passar-hi molta estona. A mi, personalment, m’hauria agradat que hi hagués hagut més expositors amb miralls i més quadres amb il·lusions òptiques, ja que trobo que tots dos aspectes són molt interessants. Després de l’excursió he pogut comprovar que hi ha moltes maneres d’experimentar, percebre, explicar i transmetre les matemàtiques.
