Tres úniques i últimes funcions pel final de l’espectacle. Improrrogable. Tres vetllades per al record, en les quals ho donarà tot: el seu talent i esforç sobre l’escenari com a artista principal del Barcelona. Marxa el protagonista d’aquesta obra, l’home que va reinventar un paper escrit fa temps, com qui dignifica les obres clàssiques. Un, dos i tres, no hi haurà més oportunitats. Quan s’abaixi el teló a l’Olímpic de Berlín, s’apagaran les llums, el capità es penjarà el braçalet, així com l’equipació blaugrana i les botes i posarà rumb a Qatar.
Fins llavors, que continuï l’espectacle. El xou ha de continuar encara que l’etern 6 ho va confirmar fa pocs dies, aquest matí era un secret a plena veu: quan finalitzi el curs, abandonarà la disciplina del Barcelona. La mateixa que defensa des dels 11 anys. Tota una vida, ja que ara té 35. Des d’aquell primer dia que va entrar a la Masia des de la seva Terrassa natal a l’actualitat, les seves parets han deixat d’estar adornades amb pòsters a estar-ho amb 23 trofeus durant les seves 17 temporades com a professional, que podrien acabar sent 25.
En Xavi va arribar sense fer soroll, de puntetes, i encara que diu adéu amb tots els honors, ho fa de la mateixa manera. Amb un polo oficial del Barcelona i pantalons esportius, sense ningú al seu al voltant més enllà del cap de premsa, José Manuel Lázaro, encara que no amb els seus veïns de taquilla, el cos tècnic o part de la junta directiva. També sense aplaudiments posteriors, només els flaixos de les càmeres. A pit descobert, com quan juga. “És el moment d’anar-me’n”, ha repetit en incomptables ocasions durant tota la seva aparició pública, tant en el seu discurs inicial com en les respostes posteriors.
“Tinc menys minuts, menys participació, em sento útil i important, però és el moment de canviar d’aires, m’ho diu el cos i el cap, no tant el cor”, confessa el capità blaugrana, qui signarà per dos anys, amb opció a un tercer, per el Al Saad, encara que, com ha explicat, l’entitat li va oferir la renovació fins a 2018. De fet, en un moment més lleuger de la roda de premsa, ha confessat que van ocultar a la seva mare, Maria Mercè, la proposta del Barça.
Roger Feliu
