I aquest any, sense Pastorets!

Un any més, se’ns acosten les festes de Nadal. Aquest cop, però, no podem dir que amb elles també s’acosten totes les activitats nadalenques, ja que malauradament, aquest any a Anglès ens hem quedat sense Els Pastorets per raó d’una sèrie d’esdeveniments que han fet que s’acabessin.

pastorets angles

Tot va començar, quan a la vila d’Anglès ens vam quedar sense el nostre teatre: el Palàdium, on realitzàvem moltes activitats i espectacles, i una d’elles i de les importants eren els Pastorets.

Al principi es va trobar una solució assequible que va ser organitzar-los a l’Església Parroquial, lloc on els hem estat representant els últims tres anys. Hem de pensar que tot varia molt. No hem de fer un gran esforç d’imaginació per veure el nostre antic teatre: amb un teló i un bon escenari, unes llums muntades i butaques còmodes posicionades en pendent per visionar bé l’obra des del públic.

I, podem imaginar-nos, també, la nostra església parroquial: amb bancs de fusta i tots a la mateixa alçada, un escenari baix i petit, llocs de maquillatge improvisats…, però un any més ens en vam sortir i els vam dur a terme.

Ara bé, el teatre-església presentava un seguit d’inconvenients, entre ells, i potser el més important és que cada diumenge hi ha missa, i per tant, no es poden deixar totes les estructures muntades, això suposa un gran esforç, ja que s’ha de tenir en compte, que hi havia gent totalment desinteressada que s’aixecava del dinar de Nadal i anava a muntar l’escenari i els llums perquè nosaltres, els del grup de teatre, poguéssim representar els Pastorets.

A més dels tècnics no podem oblidar totes aquelles persones que ens ajudaven amb el vestuari, que ens aconsellaven, que ens maquillaven… bàsicament, totes aquella gent que, de manera desinteressada ens intentava ajudar en tot el que ens fes falta.

Des d’aquí, doncs, fem arribar un fort agraïment a totes aquelles persones que hem esmentat en aquesta notícia, ja elles han fet que ens ho hàgim passat tan bé a dalt d’un escenari i ens han ensenyat a gaudir del teatre. Gràcies.

Pia Bonadona i Puigdemont

Quant a rsidera

Ha creat aquest bloc la Roser Sidera, professora de llengua i literatura catalanes de l'IES Rafael Campalans d'Anglès.
Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *