MESde8 INSTITUT RAFAEL CAMPALANS

Quatre alumnes de 1r d’ESO practiquem des de fa anys, com a esport extraescolar, el nostre hobby, Jazz Funk. L’any passat se’ns va donar l’oportunitat de poder assistir als campionats europeus ja que després de molts anys es van celebrar a Barcelona. I vam quedar classificades, així que vam assistir la setmana passada al mundial, que aquest any se celebrava a Brixen-Bressanone, ciutat italiana dels Alps.

Brixen-Bressanone ens va acollir del 25 al 29 de maig, tot i que la  nostra participació va ser diumenge 29, però per raó dels assajos i inscripcions vam haver de marxar abans.

Vam realitzar els nostres balls amb èxit i finalment les puntuacions van ser les següents: les nostres petites anomenades NIFTY van quedar primeres en la categoria “BABY”, i les més grans, nosaltres, anomenades BLITZ, vam repetir el mateix resultat que les petites però en una categoria superior “JUNIOR” tot i que per edat ens tocava ballar en una categoria inferior (infantil).

El nostre èxit ha tingut molt  ressò a les Comarques Gironines i ha estat d’actualitat en les notícies de TV Girona i al diari El Punt (us adjuntem enllaços i fotos).

http://tvgirona.xiptv.cat/noticies/capitol/noticies-migdia-del-03-06-2016?s=1539&e=1631

http://tvgirona.xiptv.cat/noticies/capitol/noticies-migdia-del-03-06-2016?s=1539&e=1631

Aina Luz i Paula Marin – 1r-C ESO

Si aneu a l’hospital de Salt, trobareu aquest rètol amb alguna errada. “Devant”, la forma correcta en català és davant. Si hi posem una e estaria escrit en francès.

A la paraula amb article “La entrada”, s’han oblidat d’apostrofar l’article femení davant d’un mot que comença en vocal. Per tant hauria de posar “l’entrada”.

Laura Vila, 4t B

Mireu quin munt de faltes hi havia en un aparador d’una merceria!

La paraula “batin” en català no existeix, cal utilitzar el mot bata o bé batí. Si l’escrivim en castellà ha de portar accent a la i, batín.

A “coto” s’han oblidat de l’accent. Cotó.

El mot “aro” que utilitzem sovint, en català tampoc existeix, hauria de ser cèrcol.

A la “manta amb manigues”, li manca també l’accent, mànigues.

No és un “surtit “ de colors. Millor si diem assortiment de colors o bé colors assortits.

Laura Vila, 4t B

Aquí tenim el monosíl·lab pa que va sense accent. Quan comprem pa el podem trobar tallat a llesques, no a lesques. El mot burger és anglès. Aquí fa referència al pa per fer entrepans d’hamburguesa.

Laura Vila, 4t B

Aquest error també el vaig trobar en el menú del restaurant L’Entrada, al poble de Santa Coloma de Farners. En la imatge, tots els plats que podem triar són amanides, menys el plat número 2, que posa “amanda” catalana. Pel context, es pot veure que és un error de picatge: volien escriure “amanida”, perquè no existeix un plat que es digui “amanda” catalana. Aquest error es podria haver evitat si haguessin revisat bé el text del menú abans d’imprimir-lo.

Mar do Nacimento, 1r A

Aquest error el vaig trobar en el menú del restaurant L’Entrada, al poble de Santa Coloma de Farners. Aquest error és de concordança, perquè entre els noms “amanida” i “formatge” hi hauria d’anar una preposició, en aquest cas la preposició “amb”. El nom del plat, ben escrit seria, “Amanida amb formatge de….” Aquest error també es podria haver evitat si haguessin revisat el menú abans de donar-lo per bo.

Mar do Nascimento, 1r A

La setmana passada en una botiga del poble d’Anglès, em vaig fixar en aquestes dues faltes d’ortografia. En català no existeix la paraula “bosina”, s’escriu “botzina”, canviant la “s”, per una “tz”. I, si us fixeu bé en aquesta imatge, a sota la paraula “bosina”, posa “senza” gas. No existeix la paraula “senza”, on hi ha la “z” hi va una “s”, i on hi ha una “a” hi va una “e”. La paraula ben escrita, seria “sense”.

Totes aquestes faltes d’ortografia em van sobtar molt, perquè si vols vendre un producte, el principal és que les coses que expliques a l’envàs s’entenguin, i ja que t’has de gastar diners imprimint el que vols dir, doncs poso ben escrit.

Mar do Nascimento Montoto 1rA

El proppassat dimecres 11 de maig, els alumnes de tercer d’ESO del crèdit variable de francès vam sortir d’Anglès molt entusiasmats, disposats a passar tres dies fantàstics a França.

Teníem moltes ganes de fer aquesta sortida per poder posar en pràctica tot el que havíem après durant els dos anys d’estudi del francès i parlar amb gent del país com si també ho fóssim. A més, també teníem interès per viure uns dies en horari francès, fet que significa dinar i sopar molt més aviat que a Catalunya.

Abans de realitzar el viatge, vam dur a terme diferents activitats per conèixer les ciutats que visitaríem i preparar-nos teòricament. Cada parella va haver de fer un treball de recerca d’una de les ciutats o d’un monument en concret per exposar-ho davant dels companys un cop fóssim allà.

Personalment, no sabia massa res d’Avinyó abans de fer el treball, i fins i tot m’atreviria a dir que només em sonava per la famosa cançó del conegut pont, però ara que ja l’he visitat puc dir que és una ciutat preciosa, digna de conèixer.

El dimecres vam parar a Nîmes, on vam dinar i fer una volta ràpida per la ciutat. Després vam fer una estona més de camí fins arribar a l’alberg d’Avinyó, on ens vam repartir per habitacions. Vam anar al centre de la ciutat i vam tenir una estona per voltar per allà i conèixer els diferents carrers, fins a l’hora de sopar, que encara ens va tocar prou tard considerant la puntualitat dels francesos.

L’endemà al matí, vam visitar el palau dels Papes i ens vam acostar una mica al pont per veure’l. Vam dinar a on vam voler d’Avinyó, i a la tarda vam anar a Uzès, que és una ciutat bastant més petita, i a la fàbrica d’Haribo, a la botiga de la qual vam entrar per comprar llaminadures. En tornar vam tenir una estona lliure per fer entrevistes a gent del carrer amb francès.

El divendres al matí vam visitar unes coves petites però molt interessants i vam visitar Arles, on vam dinar. Ens vam parar al castell de Tarascon, i a la tarda vam passar amb l’autobús pel Parc Natural de La Camargue. Finalment ens vam parar a Aigües-Mortes, on vam tenir mitja hora lliure.

Va ser una sortida molt divertida i interessant que espero que es continuï fent perquè moltes més promocions d’estudiants puguin gaudir d’aquesta experiència!

Berta Coll i Bosch, 3r A

El passat divendres 6 de maig vaig participar a la semifinal del certamen de lectura en veu alta de Girona, juntament amb dues alumnes més de l’institut, després d’haver passat els quarts de final que es realitzaren a Santa Coloma de Farners un mes abans.

En aquests dos actes vam haver de llegir una lectura de les 10 proposades per l’organització del concurs, que ja ens havíem preparat uns dies abans. Encara que la majoria de categories són de caire individual, la nostra es realitza en grups de tres alumnes de 3r i 4t d’ ESO i és una lectura amb un narrador i dos personatges més, de manera que cadascú pugui assumir un paper.

Afortunadament, vam ser les seleccionades per representar la nostra província a la capital catalana el proper dimarts 31 de maig.

Tal com he indicat al títol, la finalitat principal d’aquesta notícia no és explicar-vos en què consisteix detalladament el concurs al qual ens vam presentar ni quines són les seves bases, sinó la meva experiència personal com a participant. Si llegint això us entra curiositat de saber-ne més coses, podeu entrar a la pàgina web oficial del certamen (http://www.lecturaenveualta.cat/), on ho trobareu molt ben explicat.

Trobo que és una molt bona experiència perquè et fa potenciar habilitats que no es treballen massa a l’aula, com la vergonya escènica de sortir a dalt d’un escenari i ser-ne actiu, parlant o mostrant-te a tu mateix. Al curs que estem cursant, tots els professors donen per suposat que ja sabem llegir, cosa que és certa, i per tant no es treballa com perfeccionar la lectura, millorant l’entonació i el ritme. Aquest concurs n’és la perfecta solució, perquè el jurat valora tots aquests aspectes.

El que m’ha agradat molt és que quan llegim sembla que representem un guió teatral però sense moure’ns. Això ens obliga a posar tota la força que faríem servir en la veu, i és un molt bon exercici.

Respecte a la cohesió dins del grup de lectura, estic segura que hi influeix positivament, creant més vincles entre els membres. Personalment, però, no en puc dir massa res perquè formo part d’un grup que ja estava molt unit i amb una bona amistat.

El fet de posar-te davant d’un micròfon i parlar també m’ha ajudat, perquè qui sap si en un futur professional ens caldrà fer-ho.

Ens fa molta il·lusió poder participar a la final que se celebrarà al teatre Nacional de Barcelona, perquè és un lloc molt important que hem visitat algunes vegades i ens tempta poder ser les que pujaran a dalt l’escenari ens comptes d’estar assegudes al públic.

Ha estat sense dubte una bona idea, el fet de participar en aquest concurs, i ho repetiria de bon grat!

Berta Coll i Bosch, 3r A

Girona va obtenir el passat  mes d’abril,  el premi d’Europa 2016. Aquest premi és el més important que lliura el Consell d’Europa anualment per reconèixer la ciutat ideal europea, sobretot per les seves accions europees tant en educació, solidaritat, donar suport a molts projectes de sensibilització cap a les desigualtats socials i econòmiques, promoure la tolerància, el diàleg, suport per la comprensió i diversitat intercultural,  i el respecte cap els drets humans, etc.

El premi consisteix en un trofeu, una medalla, un diploma i una beca per a ser gastat en una visita d’estudi a les institucions europees per als joves de la ciutat guanyadora.
Aquest any 2016 també es van atorgar vuit plaques d’honor, vuit Banderes d’Honor i 12 diplomes europeus -que també formen part del Premi Europa. Girona ja va rebre al 1984 la Bandera d’Honor i al 2013 la placa d’Honor.

Aquest any ha resultat vencedora del premi d’Europa 2016 competint amb les ciutats de Bamberg i Sinzing a Alemanya, Ivano-Frankivsk a Ucraïna i Lublin a Polònia. Però, sobretot ha resultat premiada per ser la finestra d’Europa en ciutat capdavantera  que promou la pau, l’educació, la protecció del patrimoni, la llibertat d’expressió i la diversitat intercultural, tot un orgull!

Adjunto l’enllaç del vídeo que van presentar per la candidatura: https://www.youtube.com/watch?v=UBXYFkhfGVI

Paula Marín, 1r C