CATALUNYA EN TEMPS DELS REIS CATÒLICS
Quan Ferran II va heretar la Corona d’Aragó, Catalunya acabava de sortir d’una guer ra civil entre el rei Joan II, pare del rei Ferran, i les classes dirigents i burgeses.
Per això, Ferran II d’Aragó, per tal d’evitar possibles enfrontaments, va regnar seguint les lleis pròpies de Catalunya i va pactar amb els grups poderosos de cada regne de la Corona d’Aragó.
També va mantenir les institucions tradicionals a Catalunya, com les Corts, la Generalitat i els consells (Consell de Cent). A més, va crear el Consell d’Aragó, que s’encarregava dels afers dels regnes de la Corona d’Aragó, i el càr rec de lloctinent o virrei, que era el representant del rei al Principat.
L’ECONOMIA CATALANA
Durant el segle XVI i gran part del XVII, l’economia catalana tenia una estructura molt tradicional. La base era l’agricultura; s’hi conreaven fonamentalment blat, ordi i sègol, i també lleguminoses
i vinya, aquesta darrera a les comarques costaneres. A més, s’hi fabricaven teixits, sabó, vidre i objectes de cuir per abastar la població i per a l’exportació.
El comerç i la crisi econòmica
Però l’economia catalana es va empobrir, en gran part per la davallada del comerç mediterrani i perquè es va veure apartada del gran comerç internacional, ja que els ports catalans no tenien permís
per comerciar amb Amèrica. Per aquests motius el port de Barcelona va entrar en decadència.
Així, al segle XVI, amb el comerç mediterrani en crisi, Catalunya va viure una època de davallada i de feblesa econòmica i demogràfica.
LA SOCIETAT CATALANA
La societat catalana dels segles XVI i XVII continuava basada en els estaments tradicionals: privilegiats i no privilegiats.
La noblesa i el clero van passar per un procés de castellanització, mentre que la burgesia, a causa de la davallada que estava patint el comerç, va perdre part de la força que havia tingut els segles
anteriors.
Pel que fa als pagesos, la majoria havien de suportar unes dures condicions de vida com a jornalers o arrendataris. En aquest època, la ciutat més important era Barcelona.
El bandolerisme
Als segles XVI i XVII sorgir al camp català un fenomen que coneixem com a bandolerisme.
La misèria va portar una part de la població a situar-se al marge de la llei. S’organitzaven colles d’homes armats, sovint comandades per algun membre de la petita noblesa empobrida, que es dedicaven als robatoris, als segrestos i al contraban.
Alguns dels bandolers més coneguts són Perot Rocaguinarda i Joan Sala, àlies Serrallonga.
