COMO CRECER?
Un rey fue hasta su jardín y descubrió que sus árboles, arbustos y flores se
estaban muriendo.
El Roble le dijo que se moría porque no podía ser tan alto como el Pino.
Volviéndose al Pino, lo halló caído porque no podía dar uvas como la Vid. Y la
Vid se moría porque no podía florecer como la Rosa.
La Rosa lloraba porque no podía ser alta y sólida como el Roble. Entonces
encontró una planta, una fresia, floreciendo y más fresca que nunca.
El rey preguntó:
¿Cómo es que creces saludable en medio de este jardín mustio y sombrío?
No lo sé. Quizás sea porque siempre supuse que cuando me plantaste, querías
fresias. Si hubieras querido un Roble o una Rosa, los habrías plantado. En
aquel momento me dije: “Intentaré ser Fresia de la mejor manera que pueda”.
Ahora es tu turno. Estás aquí para contribuir con tu fragancia. Simplemente
mirate a vos mismo.
No hay posibilidad de que seas otra persona.
Podes disfrutarlo y florecer regado con tu propio amor por vos, o podes
marchitarte en tu propia condena…
ANIMARSE A VOLAR
..Y cuando se hizo grande, su padre le dijo:
-Hijo mío, no todos nacen con alas. Y si bien es cierto que no tienes obligación
de volar, opino que sería penoso que te limitaras a caminar teniendo las alas
que el buen Dios te ha dado.
-Pero yo no sé volar – contestó el hijo.
-Ven – dijo el padre.
Lo tomó de la mano y caminando lo llevó al borde del abismo en la montaña.
-Ves hijo, este es el vacío. Cuando quieras podrás volar. Sólo debes pararte
aquí, respirar profundo, y saltar al abismo. Una vez en el aire extenderás las
alas y volarás…
El hijo dudó.
-¿Y si me caigo?
-Aunque te caigas no morirás, sólo algunos machucones que harán más fuerte
para el siguiente intento –contestó el padre.
El hijo volvió al pueblo, a sus amigos, a sus pares, a sus compañeros con los
que había caminado toda su vida.
Los más pequeños de mente dijeron:
-¿Estás loco?
-¿Para qué?
-Tu padre está delirando…
-¿Qué vas a buscar volando?
-¿Por qué no te dejas de pavadas?
-Y además, ¿quién necesita?
Los más lúcidos también sentían miedo:
-¿Será cierto?
-¿No será peligroso?
-¿Por qué no empiezas despacio?
-En todo casa, prueba tirarte desde una escalera.
-…O desde la copa de un árbol, pero… ¿desde la cima?
El joven escuchó el consejo de quienes lo querían.
Subió a la copa de un árbol y con coraje saltó…
Desplegó sus alas.
Las agitó en el aire con todas sus fuerzas… pero igual… se precipitó a tierra…
Con un gran chichón en la frente se cruzó con su padre:
-¡Me mentiste! No puedo volar. Probé, y ¡mira el golpe que me di!. No soy
como tú. Mis alas son de adorno… – lloriqueó.
-Hijo mío – dijo el padre – Para volar hay que crear el espacio de aire libre
necesario para que las alas se desplieguen.
Es como tirarse en un paracaídas… necesitas cierta altura antes de saltar.
Para aprender a volar siempre hay que empezar corriendo un riesgo.
Si uno quiere correr riesgos, lo mejor será resignarse y seguir caminando como
siempre.
El conte numero 1 explica una mica una història que totes les plantes del jardí volen fer altres coses que mai no podran fer i s’estan morint perquè és deprimeixen però de cop i volta és troba un maduixer i li pregunta que perquè és mor la planta li respon això que ells està allà fer fer bona olor i maduixes i no és farà il·lusions de fer altres coses que mai aconseguira fer.La moraleja d’aquest conte es que et valoris com ets i què no sempre vulguis fer el que fan els altres.
La moraleja del rpimer contes es que et valoris com ets que no et capfiquis amb la cosa que no podras a arribar a ser.El segon conte te ocm a moraleja que per aconseguir el que vols has de patir pero que al final estaras ocntent amb el resultat.(almenys jo he entes això , aquest conte no m’ha quedat massa clar.)
El primer conte explica la història de plantes, que estan morint perquè no poden fer el que les altres fan però i ha una que creix com si res, és perquè sap que l’ han plantat per una raó.
Aquest conte diu que cadascú és com és i que has de estar content amb el que tens.
el primer conte t´ explica que les plantes d´ un jardí s´estan morint perque no creien en elles mateixes, volien ser com altres i en canvi hi havia un maduixer que estaba creixent i estava sà, perque creia en ell mateix.
La moraleja d´ aquest conte es que t´has de valorar tal i com ets i sempre has d´estar content amb el que t´ha tocat.
El primer conte tes plica que no pots vuler ser unaltra persona sino que em de ser com som i no vuler imitar a les altres persones i estimarte mes a tu mateixa.
En el primer conte t´esplica que en la vida et toquen unes cartes i que no les pots cambiar. Es a dir que cadascun es com es i que ningú et pot cambiar encare que vulgui.
I en el segon conte explica que si vols conseguir alguna cosa no et sortira a la primera, ni a la segona i a la tercera et surtirà encara que patiras algun cop.
el primer conte es refereix que t’has d’aceptar tal com ets que ningu es millor que tu i que pots fer de toto tan siet alt, baix, gras, prim etc
el segon conte es que per fer alguna cosa t’has de arriegar i no tenit por hi si t’he equivocas o tornes a fer perque del erros s’apren
Els dos contes estan molt bé, però a mi m’ha agradat més el segon, que explicar que a la vida s’han de córrer riscs per arribar més alt i que qui no els vol córrer s’ha de resignar a caminar per sempre.
El primer també esta bé: Ets qui ets i això no es pot cambiar; si no t’agardes a tu mateix estas condemnat a deprimir-tepensant en el que voldries ser o fer.
El conte 1 explica que una persona s’ha de voler tal i com es i no fer el que fan els altres perque total tu seguiras sent el mateix.
(Anna i Conchita ja he pogut fer el comentari)
Una persona te que valorar el que té i no intentar fer coses que els altres fan i no pot fer i si fer el que pot fer. I no tens que fer el que et diguin els demés, tens que fer el que et digui el teu cor.
el segon comentari es del conte 2
El primer conta esta molt bé, perque et fá pensar que tens que ser tal com ets, com per exemple el teu amic es mes bó en les mates pero tu ets pitjor, no et tens que desanimar, nomes estudiar una mica més, ets com ets.
En el conte hi passa que cada una de le splantes volia fer una cosa diferent i se posaven tristes, pero no t’hi as de posar-hi axií perque si ho vols aconseguir ho aconseguirás.
El segon t’explica que si tu vols fer-hi una cosa no tens que decidirte dels demés, si no de tu, que si vols una cosa la aconseguirás.
Animarse a volar: opino que el noi tindria que haber confiat en el seu pare
el segon conte et fa pessar de que perque les cosses et surtin bé et tens que esforçar per a conseguir els teus propossis i si no arrisges una mica no et surtiran. 🙂
el primer conte esmolt bo , perque pots pensar que tens que ser tal com ets, com per exemple el teu amic es mes bó en les mates pero tu ets pitjor, no et tens que desanimar, nomes estudiar una mica més, ets com ets.
Jo penso que el primer conte si esta bé perquè cadascú te que ser com ell és i es te que agradar a si mateix, no te que fer cas a ningú tu por ser com vulguis, i com tragradi.
El segon conte m’ha agradat perquè et diu que si tens una qualitat que pots fer alguna cosa amb ella i no ho intentes, no et surt perquè penses que no et sortirà i perquè et digui’n el demés que no ho intentis perquè es una tonteria no els fes cas i intenta-hu.
Sebastian González Londoño
Doncs el primer conte es bo y diu q tu no pots ser com els altres cadascu te alguna cosa q el diferencia y q nomes la tens tu.
El segon conte diu q si vols conseguir alguna cosa t’as desforçar tot el q puguis per tenirla.
El segon conta texplica que tens que etforsarte en tot per conseguir lu que tubulguis mes en el mon.
Lu que mes ma agradat es que tens que etforsarti en lu que ta gradi mes.
El segon conta texplica que tens que etforsarte en tot per conseguir lu que tubulguis mes en el mon.
Lu que mes ma agradat es que tens que etforsarti en lu que ta gradi mes.:)
En el prmier libro: yo he entendido que esplican que ai que ser como eres y no boler ser una altra cosa.
En el segundo libro: yo opino que es mio deixa a alguna persoan que fasi el que bol y que no fasi alguna cosa que no pot o que no li agradi.
😀
el primer compte de com creixer má agradat perque es tracte de que per tirar en debant a la vida es millor creure en un mateix i ser fort, en aquet cas el exemple es amb una planta pero hi ha personas que es senten de aquesta manera
En el segon compte e a pres que cuan bols aconseguir una cosa tas de esforsar molt y no rendirte mai aixi ho aconsegiras.
man agradat molt el comptes:)
La meba opinio sobre els dos comtes , com creixer i animarse a bolar , la meba opinio esque , m ´ senbla molt maco el primer comte crep que expressa que tots son diferents i tenim que viure tal com som , ningu es perfecte ,tots som diferents.El segon comte crec que expressa que podem beure el mont de moltes maneres diferents ,i una de elles ,es bolant i totom no te ales per bolar . M ´ ha agradat molt el dos comtes ,expresen cosses sentiments …. ,Som molt macos .
a mi m`han agradat els dos contes pero el que mes a sigut:
animar-se a volar,
perque fa entendre que si creus en una cosa has de intentar-ho com toca…
i l`altre tambe esta be.
El priemer conte ens explica que cadascú es com es i que ens em d’estimar tal i com som. Que no tots som iguals i que un te una cosa i l’atre no.
El segon conte esplica que per apendre un cosa primer em de correr un risc.