ANÀLISI DE L’ENQUESTA
Població:
Els participants de l’enquesta han sigut persones d’entre 15 i 18 anys. Aquestes persones són amics, companys i coneguts que van estar disposats a ajudar-nos amb el nostre treball de recerca. La gran majoria són persones de l’institut Can Planas. Per aconseguir aquests participants, el que vam fer va ser anar dient per l’institut si algú volia participar en una enquesta. També vam dir-ho a altres coneguts de fora l’institut. Hem escollit aquest públic perquè volíem centrar-nos en la gent jove i la seva personalitat, i també perquè són persones que estan a la seva darrera etapa formativa abans d’anar a un cicle o un grau universitari i com que el nostre treball també és orientatiu, vam pensar que seria de gran ajuda per a aquestes persones, que potser encara no han decidit que volen estudiar, poguessin aprendre quins treballs i quins tipus de treballs s’adequarien millor al seu tipus de personalitat.
Sobretot, els subjectes que van respondre a l’enquesta havien de tenir poc o gens de coneixement sobre el Myer–Briggs Type Indicator, ja que ens interessava, per la resposta que intentàvem resoldre amb l’enquesta, que no sabessin res sobre els estereotips que se suposa que marquen el seu tipus de personalitat MBTI, ja que, així, els resultats no sofririen el biaix de l’entrevistat (biaix que consisteix en el fet que l’entrevistat ja sap el que a l’entrevistador li interessa que respongui).
La tria de subjectes perquè responguin el formulari no va ser gens fàcil, ja que no valia només amb contactar amb aquestes persones, sinó que havien de seguir un procés guiat d’introspecció en el que havien d’ordenar les funcions cognitives segons s’identifiquin més o menys amb cadascuna de les descripcions d’aquestes per poder saber el seu tipus de MBTI, seguint la pràctica original de l’MBTI (i no fent un test com ho fa el 16Personalities Test).
Mostra:
En un principi, volíem aconseguir una mostra de 80 persones, però ens va resultar molt difícil perquè era molt complicat trobar a persones d’un tipus MBTI molt poc comú. Per exemple, teníem molta gent del tipus ESFJ, però, en canvi, no trobàvem a gaires persones amb el tipus INFJ. A més, la mostra no podia ser qualsevol persona, sinó que abans havíem d’haver analitzat a aquesta persona nosaltres. Aquest procés d’anàlisi feia la feina de trobar grans quantitats de persones molt més difícil i lenta, ja que havíem de dedicar temps en cada persona. Tot i això, finalment la nostra mostra és de 54 persones, tenint més o menys a 3 persones per cada tipus MBTI.
La nostra enquesta és qualitativa, el que significa que hem de fer una interpretació de les respostes per poder treure uns resultats.
Per començar, vam veure quantes persones de cada tipus de personalitat van respondre el formulari. Aquesta gràfica mostra el percentatge:
Com podem veure, ESFJ és la personalitat en la qual més percentatge de gent hi ha, i INFJ és la personalitat en la qual menys percentatge de gent hi ha. Aquests resultats coincideixen amb les dades a l’apartat de Curiositat (de la part teòrica) que diu que ESFJ és la personalitat més comuna i INFJ és la personalitat menys comuna. De fet, en analitzar nosaltres els subjectes que respondrien el formulari, era molt fàcil trobar a gent ESFJ. En canvi, trobar a gent que fos INFJ era més complicat.
Amb només aquesta gràfica, ens hem adonat que hi ha molta gent extravertida, que encaixaria molt bé en un treball de cara a un públic i en un ambient social. També, destaca l’abundància de persones amb una J (persones aplicades en l’atenció dels altres i en la felicitat de la gent que els envolta). Potser és per això que hi ha tanta demanda a graus universitaris com medicina o infermeria, ja que són persones que els motiva i gaudeixen ajudant els altres.
Recollida de dades:
Per fer la recollida de dades, vam utilitzar un Excel, en el qual vam abocar el nombre d’errors i el nombre d’encerts, per tal de poder fer les gràfiques.
Excel dels formularis de l’estudi dels 16 tipus de personalitats
El primer que vam fer va ser calcular el percentatge (%) d’encerts i d’errors. Comptàvem un encert quan l’individu responia el mateix que els estereotips del seu tipus MBTI. Per exemple, un estereotip del tipus ESFJ és que actuen abans de pensar al fer qualsevol cosa. Llavors, si una persona ESFJ respon que actua abans de pensar, compta com a encert. En canvi, si respon que pensa abans d’actuar, compta com a error.
Aleshores, per calcular el percentatge d’encerts i d’errors, el que vam fer va ser dividir el nombre de respostes correctes entre el nombre total de respostes, i el mateix amb el nombre de respostes incorrecte. Finalment, això ho vam multiplicar per cent.
(Número d’encerts / Número de respostes) x 100 = %
(Número d’errors / Número de respostes) x 100 = %
Aquest és el gràfic del percentatge d’encerts i d’errors. Aquest gràfic ens demostra que les persones, en general, no compleixen ni el 50% dels estereotips del seu tipus de personalitat MBTI i, per tant, analitzar la personalitat a partir d’aquests estereotips és un error perquè porta a un mal anàlisi de la personalitat. Aquesta gràfica mostra el perquè analitzar la personalitat utilitzant els estereotips no és factible, ja que les persones no compleixen més del 50% dels estereotips i, per tant, no és fiable, en canvi, s’ha d’analitzar la personalitat fent un estudi de les funcions cognitives.
També vam calcular la mitjana aritmètica dels encerts i els errors dels nostres subjectes d’estudi. El que havíem de fer amb aquestes respostes era comparar-les amb les respostes correctes de cada tipus de personalitat, que estan abocades al formulari que hem mostrat abans, en el qual posava l’opció correcta per a cada tipus de personalitat segons el seu estereotip. Llavors, anàvem mirant una a una si coincidia la resposta o no. Per fer-ho vam utilitzar aquesta fórmula:
(Total d’encerts / Número de respostes)
(Total d’errors / Número de respostes)
En aquesta gràfica podem veure la mitjana aritmètica d’encerts i errors dels subjectes d’estudi. La primera barra correspon a la mitjana d’encerts, que és 11,19148936, i la segona barra correspon a la mitjana d’errors dels nostres subjectes d’estudi, que és 13,80851064. Com podem veure, les mitjanes aritmètiques tenen relació amb els percentatges d’encerts i d’erros. Els nostres subjectes d’estudi han fallat més estereotips dels que han encertat i és per això que construir un test que et diu la teva personalitat d’acord amb els estereotips no funciona i no és fiable.
L’objectiu d’aquestes gràfiques és poder comparar els resultats del formulari d’una manera més visual i així poder veure quant s’assembla la gent amb x personalitat als seus estereotips. També, volíem comprovar que, majoritàriament, les persones no segueixen tots els estereotips marcats pel seu tipus. Ara que veiem els resultats, es veu clarament com hi ha més errors que encerts.
Un cop acabat l’estudi del comportament dels 16 tipus, ja tenim una prova que demostra la poca eficàcia del 16Personalities test, ja que aquest test només es basa en els estereotips. Podem afirmar amb proves que analitzant la personalitat basant-se només en els estereotips marcats per cada tipus MBTI donarà un resultat incorrecte, ja que no complim els estereotips al 100%, com hem pogut observar. Per exemple:
Aquí tenim una persona del tipus ESFJ, que no segueix l’estereotip de les persones amb una “E” al seu tipus. És a dir, les persones extravertides. L’estereotip marca que aquestes persones necessiten constant contacte social per desconnectar dels seus problemes.
Com podem veure, una persona del tipus ESFJ, marcaria la resposta “Mai”. Aquest individu ESFJ, en canvi, ha marcat que sempre gaudeix d’activitats que impliquen aïllament i privadesa. Com podem observar, aquesta persona no segueix aquest estereotip. Això pot ser perquè potser aquest individu ha tingut experiències o situacions que l’han portat a gaudir més amb ell mateix, sol.
També, analitzant els resultats d’aquesta enquesta, ens hem adonat que els estereotips són només qualitats i expectatives que s’atribueixen a cada tipus, i és molt difícil de complir tots aquests estereotips, ja que tots som persones diferents, amb experiències, situacions i maneres de viure diferents. Una persona pot seguir un estereotip en un principi, però una vivència traumàtica o diverses situacions i experiències, poden portar-la a pensar d’una altra manera i a deixar de seguir els estereotips que marquen la seva personalitat.
A més, fent aquest estudi ens hem observat que la quantitat de persones de cada tipus pot estar relacionada amb la demanda als graus universitaris. Per exemple, hem pogut veure que, en el nostre estudi, destaca l’abundància de persones amb una J (persones aplicades en l’atenció dels altres i en la felicitat de la gent que els envolta). Potser és per això que hi ha tanta demanda a graus universitaris com medicina o infermeria, ja que són persones que els motiva i gaudeixen ajudant els altres.