Les persones amb TEA  tenen  una manera d’aprendre i de comportar-se diferent. El seu pensament és lògic, concret i extremadament realista.

Les seves peculiaritats es manifesten sobretot en tenir dificultats en les relacions socials, alteracions de la capacitat de comunicar-se i conductes estereotipades, restringides i repetitives.

Tot això interfereix en la seva manera d’interactuar amb els altres i amb l’entorn.

El trastorn de l’espectre autista (TEA) és un trastorn neurobiològic del desenvolupament, que ja es manifesta durant els tres primers anys de vida i que perdurarà al llarg de tot el cicle vital.

Els signes que poden ser indicatius de TEA en els infants són:

• Hi ha manca d’interès pels altres.
• No comparteixen amb els altres allò que els crida l’atenció.
• Reaccionen poc davant la veu dels pares, cosa que pot fer sospitar un dèficit auditiu.
• Absència de joc simbòlic : donar menjar a les nines, fer dinar amb la fireta, jugar a cotxes com si fossin de veritat, etc..
• Hi ha poc contacte visual, no observen l’expressió de la cara de qui els parla i no  acostumen a fer la rialla social.
• Dificultats en la comunicació no verbal: ús limitat de gestos, expressió corporal maldestre i expressió facial limitada
• El seu llenguatge, si n’hi ha, és literal , no entenen les bromes, els acudits, els dobles sentits ni les metàfores.
• Problemes de parla i llenguatge: retràs inicial en l’adquisició del llenguatge.
• Llenguatge pedant, inexpressiu amb alteracions de to, ritme i modulació, dificultat de comprensió d’enunciats literals o amb doble sentit.
• Eviten el contacte físic o els hi agrada poc.
• Acostumen a tenir hipersensibilitat tàctil, olfactiva, gustativa i auditiva.
• Sovint hi ha poca sensibilitat al dolor.
• Tenen interessos inusuals que són repetitius i no compartits.
• Inflexibilitat mental i de comportament: interessos dirigits i absorbents.
• Poden mostrar comportaments estranys, repetitius i autoestimulants, com el balanceig, el moviment d’aleteig de mans o caminar de puntetes, entre altres.
• Els que presenten més nivell intel·lectual noten que són diferents, i no entenen què els hi passa.
• Capacitat normal d’intel·ligència impersonal: sovint desenvolupen habilitats especials en àrees restringides.
• No tenen empatia, tenen dificultats per interpretar la situació emocional de les persones del seu entorn.
• No entenen les pautes socials com pot ser el to de veu i les expressions facials dels altres.
• Tenen problemes per assimilar qualsevol canvi del seu entorn i sortir de la rutina o d’un ambient conegut els produeix ansietat.
• Incapacitat d’autoreconeixement. Sovint s’autodenominen en tercera persona, amb el seu propi nom, en lloc de en primera persona fent servir “jo” o “a mi”.