TDAH

ob_bd3d4c_tdah

En les persones que tenen TDAH, hem de tenir en compte que :

La  desmotivació davant d’una tasca es deguda a la gran dificultat per mantenir l’atenció en aquesta tasca  i no a que siguin mandrosos o  desganats.

El trastorn per dèficit d ‘atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), és un trastorn que s’inicia a la infància i es caracteritza per tenir dificultats per a mantenir l’atenció, hiperactivitat o impulsivitat.

Segons el símptoma predominant hi ha tres subtipus :

  • Predomini del dèficit d’atenció.
  • Predomini de la impulsivitat-hiperactivitat.
  • Combinat, on predominen tant el dèficit d’atenció com la impulsivitat-hiperactivitat.

Presenten dificultats en :

  • Establir un ordre en les tasques o petites responsabilitats a casa.
  • Els costa iniciar una tasca : vestir-se, fer deures, perquè es distreuen fàcilment amb estímuls irrellevants.
  • Problemes per mantenir l’atenció fins acabar una tasca. Tendeixen a deixar l’activitat  començada per una altra al cap de poca estona, deixant unes quantes sense acabar.
  • Perden o obliden coses necessàries : agenda, abric, bufanda, motxilla….
  • Semblen no escoltar quant se’ls parla. Tenen dificultats per seguir una conversa de forma adequada, per seguir normes d’un joc o una activitat que se’ls proposi, o per obeir ja que no han estat atents quan s’ha donat l’ordre.
  • Sovint obliden les seves tasques quotidianes: rentar-se les dents, recollir la roba…
  • Els pot costar diferenciar el que és important. S’equivoca perquè oblida les tasques escolars o altres activitats al no estar al cas dels detalls.
  • Dificultats per atendre dos estímuls alternatius o simultanis : escoltar al mestre i escriure a l’hora.
  • Freqüentment eviten o es resisteixen a fer tasques que requereixen un esforç mental sostingut i /o un grau d’organització elevat.

LA  IMPULSIVITAT

La impulsivitat es manifesta per una manca d’autocontrol o inacapacitat per inhibir la conducta.

Els nens amb impulsivitat:

  • Sovint no pensen abans d’actuar :  toquen o agafen coses quan no ho han de fer, fan pallassades…
  • Es precipiten al parlar, dient coses en moments inoportuns i responent preguntes inclús abans que s’hagin acabat de formular.
  • Els costa planificar com ha de fer les coses.
  • Interrompen o interfereixen en les converses, jocs o activitats dels altres.
  • Són impacients i tenen dificultats per acceptar que la gratificació no sigui immediata.
  • Mostren reaccions automàtiques, no intencionals ni pensades, de ràbia davant petites frustracions o situacions que perceben com amenaces.
  • Els costa molt esperar, respectar el torn de joc, les cues i les fileres. Es poden queixar o manifestar un mal comportament.
  • Si se’ls diu que es farà una activitat que els sigui agradable, poden insistir i exigir-la abans que toqui i esgotar la paciència dels adults.
  • Semblen exigents i egocèntrics i els costa adaptar-se a l’entorn escolar i social.
  • Comencen les feines abans d’acabar de llegir els enunciats.
  • S’han de controlar per no deixar de fer una feina avorrida o en activitats de recompensa a llarg plaç. Les resolen ràpidament i sembla que amb el mínim esforç.
  • Poden tenir petits accidents : cops, trencadissa d’objectes…. i posar-se en perill perquè no veuen els riscos associats.

 

LA   HIPERACTIVITAT

Es defineix com una activitat excessiva i inapropiada, ja sigui  motora  o vocal. Per inapropiada s’entén moure’s en moments que es requereix estar-se quiet .

La conducta hiperactiva pot interferir molt en l’aprenentatge i en l’adaptació escolar i social.

Els nens amb hiperactivitat:

  • Presenten moviments freqüents de peus i mans : balancejar els peus, fer copets amb el llapis o amb els dits, jugar amb petits objectes….
  • Es mouen sovint en el seu seient : canvis de postura, balancejos…, sovint s’aixequen  quan haurien d’estar asseguts.
  • Els costa entretenir-se en activitats tranquil·les. Solen preferir jocs i activitats mogudes.
  • Sovint van d’un lloc a un altre sense motiu aparent. Poden córrer o saltar quan no toca.
  • No poden deixar de parlar. Fan sorollets, cantussegen….
  • Manifesten excuses constants per aixecar-se : ensenyar la feina, anar a buscar qualsevol cosa…..,i  excés d’activitat motriu fina : gratar-se, moure’s per la cadira, jugar amb el llapis o vocal : parlar amb el company.