Consum conscient, amb Albert Vinyals

El passat 21 de febrer vam tenir l’oportunitat de rebre una masterclass sobre consum conscient del doctor Albert Vinyals, investigador sobre psicologia del consum i professor d’Escodi, una escola adscrita a la Universitat de Barcelona, dedicada al mòn del comerç des de l’any 2000.

Durant la xerrada es proposen una sèrie d’activitats d’autoconeixament envers al consum actual que desafien els tòpics tan de joves com dels més adults. Al final de la exposició s’havien resolt moltes preguntes i incògnites, com ara:

Mai has pensat en l’enorme potèncial de les xarxes socials com Facebook i Instagram?
No t’has plantejat mai la total influència que té el logotip d’una marca en la decisió final del consumidor?
Sabeu que el consumidor actua en base la comparació de preus, encara que el producte sigui molt similar en qualitats i marques?

Albert Vinyals Ros, de 40 anys i nascut a Lloret de Mar, va estudiar psicològia, i posteriorment va plasmar els seus coneixaments treballant en el mòn de la publicitat per grans marques com Adidas. En l’actualitat es dedica a la docència en universitats com la UB i ESCODI.

Gabriel Esteban, fundador de GOIN

Recentment  hem tingut l’ocasió de comptar a l’aula amb en Gabriel Esteban, un dels creadors de Goin, una nova aplicació per al mòbil del sector fintech, que acaba de guanyar el premi a la millor startup del món a Silicon Valley.

Aquest emprenedor de 20 anys ens va explicar que l’aplicació dona resposta a una necessitat que ara mateix està present, concretament en els adolescents, encara que poden donar-li us qualsevol persona de qualsevol edat.

Goin es una “app”  que permet sumar diners de forma automàtica i multiplicar-ho sense no tenir idea d’invertir ja que es farà automàticament, podràs sumar diners quan compris alguna cosa o quan cobris la teva nomina…

Aquesta explicació, tal i com ens van explicar ara mateix no es pot fer us d’ella ja que al tenir tanta demanda hi ha una llista per tal de que la gent vagi guanyant posicions i aniran entrant a la aplicació definitiva i tot seguit quan la lluna posi Goin podran ja accedir-hi a l’aplicació real.

Ens va semblar molt interesant aquest projecte ja que es una idea innovadora i que pot donar solucions a totes aquelles persones que no saben com invertir ni tampoc com estalviar diners.

I per últim destacar, que ens van donar una lliçó ja que ens creiem els joves d’ara que amb l’edat que tenim no som capaços d’arribar tant alt com aquest nois però amb dedicació, ganes i una mica d’inçversió tot es possible.

 

 

iFest 2017

El 30 de novembre es va celebrar  a Barcelona, al Palau Sant Jordi, un esdeveniment educatiu amb la finalitat de que joves que vulguin ser emprenedors de tota Catalunya puguessin escoltar experiències de diversos joves emprenedors i més endavant, per grups, assolir un repte.

[vimeo]https://vimeo.com/250147130[/vimeo]

Els alumnes de màrqueting i publicitat vam voler anar i col·laborar en aquest festival que podria ajudar-nos, ensenyar-nos i motivar-nos d’una manera divertida.

En aquest moment ens van separar en dos grups, unes persones havien de baixar a la pista i unes altres havien de quedar-se a les grades; els dos grups havien d’anar acompanyats d’un professor com a mínim.

A les 9:30 del matí va començar l’iFest i va ser la Benvinguda fins aproximadament les 10 del matí, a aquesta hora van començar les ponències de diferents joves emprendedors començant amb els guanyadors de l’iFest de l’any passat. Aquestes ponències eren 21 xerrades de joves o parelles de joves que havien explciat la seva experiència com a joves emprenedors i que alguns d’ells van explicar diversos invents tecnològics que van crear. Totes aquestes xerrades tenien com a base la tecnologia i les eines digitals, ja que avui dia són molt important i bàsicament podríem dir que ho són tot en aquest moment.

Més endavant van separar-nos a professors i alumnes en dos grups, per una banda als alumnes ens van deixar a la sala principal, on vam fer el que van anomenar Virtual Discovery, on van presentar-nos un robot intel·ligent que contestava al que li demanaves. Amb aquest robot van fer-nos descarregar una aplicació mòvil que funcionava com una mena de concurs entre tots els alumnes i que al final de totes les proves hi havia un guanyador que guanyaria un premi. L’aplicació tenia diverses funcions com podia ser veure un video en realitat 3D, que era un joc i que per a ell necessitavem les ulleres de realitat virtual que ens van donar pel matí, també hi havia una altra activitat que mesurava les pulsacions i una altra que havies de crear un robot escanejant peces del robot d’uns altres mòvils de les persones que també estaven jugant perquè cadascú tenia una peça per construir-ho. Mentrestant els professors es trobaven a una altra sala més petita on els hi explicaven en què consistia i com funcionava el concurs i el repte que teniem a la tarda. Tot això va acabar sobre les dos del migdia, quan vam anar a agafar el dinar que va ser una amanida de pasta, un entrepà de pernil dolç i formatge i una poma.

Per la tarda va arribar el moment que realment estàvem esperant que era el repte que havíem de superar, i quan vam arribar al centre del Palau Sant Jordi vam veure un gran canvi a la pista en quan a la disposició de les cadires i les taules que van posar.

A partir d’aquell moment va començar la competició, van dividir la pista en quatre quadrants que corresponia a quatre empreses diferents.

Cada empresa donava a cada equip diferents problemes a solucionar i cada equip havia de solucionar un de diferent, a nosaltres ens va tocar una empresa de piscines i el problema que vam escollir va ser com aprofitar les piscines després de no utilitzar-la com a ús personal per banyar-se una persona.

Desprès per a cada fase de creació del producte o servei ens donaven un temps determinat i a l’acabar aquestes fases de creació, passaven els staffs a mirar els resultats i escollien 3 propostes de cada quadrant, és a dir de cada empresa; un total de 12. En aquesta selecció, el nostre projecte va ser un dels escollits i vam sentir moltíssima emoció i satisfacció per la feina feta.

Més endevant ens van deixar 5 minuts per preparar-nos un elevator pitch que desprès havíem de presentar en un minut i d’aquesta fase escollien cinc propostes i també desprès de l’elevator pitch vam sortir escollits.

Erem semifinalistes amb sis propostes més d’entre quasi 300 equips, en aquesta fase era el moment que utilitzàvem l’aplicació mòvil per votar i les tres propostes més votades quedaven finalistes i al final havien de fer el seu elevator pitch davant un jurat que escolliria la proposta guanyadora. Aquest equip guanyador feia un viatge a Regne Unit, França i Itàlia per presentar el projecte a aquests països.

Va ser una experiència molt divertida i per repetir sense subte!!!!

Taller de fotografia a La Salle

Sessió de fotos corporatives a La Salle (URL)

Entre els dies 15 i 16 de novembre de 2017 els professors ens van proposar fer un taller de fotografia per tenir una imatge corporativa de la nostra empresa. En Guillem Villa, un fotògraf professional i professor d’Ingenyeria Multimèdia al campus La Salle de la Universitat Ramon Llull, es va oferir a donar-nos un taller per saber moure’ns a l’estudi de fotografia, ja que nosaltres mateixos faríem les fotos, i ens va deixar l’estudi de La Salle per dur a terme aquesta tasca.

Tota la classe teníem moltes ganes d’anar-hi, ja que era una activitat molt diferent a lo normal i estàvem emocionats i amb moltes ganes de que arribes el nostre torn d’entrar a l’estudi. Quan vam arribar a la universitat i vam trobar l’estudi va ser una mica sorprenent, crec que ningú que no hagués estat abans se’l imaginava d’aquesta manera. Al entrar lo primer que ens vam trobar va ser una sala molt petita de taules amb ordinadors i gent treballant en ells, semblaven alumnes, ja que el Guim els hi estava donant instruccions sobre el que havien de fer. En Guim ens va acompanyar fins l’estudi, el qual estava baixant primer una rampa i unes escales que es trobaven al creuar la saleta dels ordinadors.

L’estudi no era molt gran, de fet era molt petit, però tampoc necessitàvem més. Allà, en Guim, ens va ensenyar com utilitzar la càmera, els flaixos i com funcionava el teclat dels focus per aconseguir una foto gairebé perfecte. Després d’això, en Guim va marxar i va pujar a d’alt a seguir amb els seus alumnes, però si teníem dubtes el podríem avisar. Encara que només haguéssim de fer fotos per la imatge corporativa de l’empresa, tots els grups vam aprofitar l’ocasió i vam fer-nos fotos amb el nostre producte. Al final de la jornada ens van quedar unes fotos molt boniques.

VISITEM KABURI

Visita a KABURI

El passat 31 d’Octubre, els alumnes de primer de màrketing varem fer una sortida per anar a visitar la botiga KABURI, una tenda especialitzada en jocs de taula i merchandising.

El motiu de dita visita era investigar tot interactuant i jugant a jocs d’estratègia, diverses formes d’aprenentatge aplicables també a la feina professional.

Un cop a la botiga, vam fer els grups prèviament establerta a classe i ens vam dividir per mirar de jugar a la major quantitat de jocs possible, extraient-ne de cada un les pròpies conclusions i estratègies.

El meu grup en particular va jugar a dos jocs: el DIXIT i el TAKE IT EASY.

En relació al DIXIT, dir que per arribar a l’objectiu (guanyar) calia escollir una de les cartes il·lustrades i acompanyar-la d’una paraula o frase que la pogués descriure. Tot i això, aquesta descripció no havia de seguir el dibuix al peu de la lletra, sinó que havia de deixar cert marge per a la imaginació.

Els altres jugadors van haver d’escollir una de les sis cartes que tenien a la mà amb l’objectiu que la seva carta recordés també la mateixa paraula o frase, i així confondre als altres participants. Tanmateix, tots els altres jugadors (tret del “conta contes”) eren enganyats per la resta de participants. els quals havien de, amb astúcia i empatia, descobrir i reconèixer la carta del que en aquella ronda era el “conta contes”.

Referent al TAKE IT EASY, comentar que es tracta també d’un joc d’estratègia.

En aquest cas vam haver de tenir en compte tant el valor de les fitxes com les dimensions i els espais buits del taulell.

Es tractava d’obtenir el resultat més alt sumant fileres de fitxes consecutives amb el mateix número. Per tant, com més llarga fos la filera del número més alt, més possibilitats tenies de guanyar.

Calia enllaçar els números més grans per obtenir la major puntuació.

Les principals conclusions que en vàrem extreure varen ser que en ambdós jocs vam haver d’aplicar una estratègia per assolir el nostre principal objectiu: vèncer.

Per aconseguir-ho vàrem competir amb els altres jugadors / participants, arribant, a vegades, a mirar de posar-nos a la seva pell per saber com pensen i quines estratègies / decisions podrien emprar.

Tanmateix, en ocasions també vam haver d’utilitzar una perspectiva més general del context per després focalitzar-nos en el nostre interès principal, aconseguint així una doble visió que ens permetés arribar a una possible victòria.

Podem, efectivament, comprovar que les conclusions extretes són fàcilment aplicables a una viable estratègia de màrqueting.