Per la castanyada hem treballat aquest poema, tot produint amb el cos els sons de la tardor:
POEMA A LA TARDOR
per Neus Castañer i Ferruz
Ai, tardor, com t’estimem!
Els arbres tu despulles:
els treus totes les fulles
i les trepitgem els nens.
CRIC-CREC-CRAC-CROC!
Ai, tardor, com t’estimem!
Amb el vent tu jugues,
fent volar totes les fulles
i fent-nos passar fred.
FUUUU… FUUUU… (amb les mans fen botzina tancada a la boca)
Ai, tardor, com t’estimem!
Que t’agraden molt les pluges,
de les petites a les feixugues,
i els bassals trepitgem.
(Pluja fina: Piquem un dit sobre la mà; Gotes grosses: Piquem dos dits sobre la mà; Plou molt: Piquem de mans; Trona: Piquem de peus i fem “BRRROOM” alhora).
Ai, tardor, com t’estimem!
torrarem castanyes dures,
(que ens agraden ben madures)
i ens acostes a l’hivern.
(Fem petar la llengua per fer el soroll de les castanyes petant al foc).
Ai, tardor, com t’estimem!
Que els teus colors pintem,
Roig, groc, taronja i marró
I et cantem una cançó!
Cantem les cançons de la tardor i de la castanyada.
