Hem vist la pel·lícula sobre el dramaturg i poeta William Shakespeare.
Fes un resum de la història que hem vist.
Busca informació a la viquipèdia sobre Shakespeare i escriu el nom d’algunes de les seves obres.
Explica l’argument d’alguna de les seves obres.
Tracta de una historia romàntica, que uns actors que fan una historia que en teoria seria de riure però es converteix en una historia romàntica, Willam es el autor de la obra de romeu i julieta, i en mig de la obra descobreixen que la “novia” de Will està actuant en la obra i els i tanquen el teatre, a Will al tindre molts problemes sempre diu el nom d’un amic seu i el maten i ell sap qui es el culpable.
Hamlet,tot va bé si acaba bé, al vostre gust, la comèdia dels errors, treballs d’amor perduts
William Shakespeare trata de completar la seva obra “Romeo y Ethel, la filla del pirata” pero te un bloqueig creatiu. Mentras, els teatres de Londres tenien que tancar ja que per una de las causas de la propagació de la peste negra. Un acord entre els propietaris de dos dels escenaris mes importants de la ciutat, ofereix la oportunitat a Shakespeare de estrenar “Romeo”, sempre i cuan la acabi.
Durant els assasatges, Will coneix a Thomas, un dels actors, que resulta ser Viola de Lesseps vestida de home ja que en aquella época estaba prohibit que las dones fossin actrius. Will s’enamorarà de Viola i, gracies a ella i a Christopher Marlowe, un dramaturg de éxit que li aconsella que tituli la seva obra en “Romeo y Julieta”.
# Vida i mort del rei Joan
# Richard II
# Les alegres casades de Windsor
# El somni d’una nit d’estiu
# Molt soroll per no res
# Romeu i Julieta
# Coriolanus
Els sentinelles del castell d’Elsinor, acompanyats del cortesà Horaci, reben a la mitjanit la visita de l’espectre del rei mort Hamlet. Horaci ho atribueix als preparatius de guerra contra l’intent d’invasió del príncep noruec Fortinbras. El germà del rei Hamlet és el nou rei elegit, Claudi, qui s’ha casat amb la seua cunyada Gertrudis. El príncep Hamlet, vestit de dol per la mort del seu pare, es mostra melancòlic pel casament precipitat. Alertat pels sentinelles, Hamlet els acompanya en la següent guàrdia i parla amb l’espectre, qui li conta com fou assassinat pel seu propi germà i l’exhorta a la venjança.
Ofèlia, filla del cortesà Poloni, està enamorada de Hamlet però aquest no pot correspondre-li per la tasca que té encomanada. Ella pateix en creure’l boig.
Per fer que Claudi confessi, Hamlet fa servir uns actors que acaben d’arribar a la cort per tal que escenifiquen un drama que representa amb fidelitat l’assassinat del rei, fent avergonyir la reina.
A la seua cambra, Claudi intenta penedir-se amb precs. Hamlet entra i veu l’ocasió de matar-lo però prefereix esperar a un moment que condemne el seu antagonista a l’infern.
La reina espera el seu fill a la seu cambra mentre Poloni s’amaga darrere uns tapissos per espiar Hamlet amb la connivència de la reina. En veure’s vigilat, Hamlet traspassa els tapissos amb la seua espasa matant el pare d’Ofèlia. Hamlet recrimina violentament la seua mare el seu capteniment i és frenat per una nova aparició de l’espectre que només veu el príncep.
Claudi envia Hamlet a Anglaterra, demanant a dos servents que l’assassinin en el viatge, pla que el príncep descobreix.
Ofèlia, plena de dolor, se suïcida llençant-se al riu. El seu germà Laertes vol matar Hamlet i el repta a un combat amb espases. Tots dos resulten malferits davant els ulls de tota la cort. Durant el dol, la reina beu per accident un vi enverinat destinat a Hamlet. Aquest aconsegueix que Claudi també el begui. En aquests moments, el príncep noruec Fortinbras està ocupant la cort i Hamlet, abans d’expirar, dóna el seu vot perquè sigui el nou rei.
————————————————————–
En el castell d’ensior el germà del rei hamlet el mata, el príncep hamlet se’l hi apareix en els somnis i diu que es vengui.Ofèlia es suïcida tirant-se per un riu.
A questa historia va de un jove escritor william shakerpeare al contratan per fer un obra de teatre. Esta buscan els actor per la obra i un actor va di un poema seu i li va agrada molt i el actor secapa i william el segueix fina un casa i sentera que es una duna i se enamora per la dona esta conpromesa amb un caballer i els emchampa i li diu el nom de un altre poeta. Pero sentar que ja una actriu al la obra i li tanca el teatre. I al dia seguen leidi viola es casa amb el caballer pero sescapa. La obra la fan a un altre teatre fin
Es un escrito i poeta,que esta fen una obre pero ell no es mol inspirat i fa els guions segons lo que ell li va pasan,cuneix una noia que es feia pasa per home per poder actuar,es comensan a coneixe la noia li diu que ya esta compromesa per familia llevors, shakespeare senfada mol i acava el guio fican que acavaria malament,ella es casa amb laltre,li tancan el teatrela ,i ell li envia una carta a ella de que estrenaran la obra amb un altre teatre i ella sescapa cap al teatre
Es la historia de un home que es poeta i escritorque el van contratar per fer una obra de treball i ell es va decidir en que ell faria laobra de teatre ell es va inspiraren una noia qie alfinal acaben junts pero ella es vol casar amb un altre pero vol a ell.
es una dama que vol ser actriu però en aquells temps no deixaven a les dones sortir al teatre, llavors la dama es fa passar per un noi per poder estar amb l’escriptor de la novel·la. La novel·la tracta mes o menys com la de romeo i julieta.
El pare de la dama li buscar un cavaller per que es casi amb ella, però ella esta enamorada de l’escriptor. Un cop queden en una barca l’escriptor amb la dama per la dama esta disfressada del noi i comença a dir-li coses sobre la dama i la dama li dona un peto i el conductor li diu fins demà lady,llavors l’escriptor saps que es ella.
Llavors arriba a casa i comença a escriure molt lo de la obra.
Es un escriptor que es diu William Shakespeare que te que feri una obra de teatre la obra es diu (romeu i la filla del pirata) comensa a escriurala pro no li venen idees i es troba un amic seu Christopher Marlou que li diu que era un titol bulgar i li va donar una ideea (Romeu i Julieta) a Shakespeare li va encantar i so va dir als altres compañs va nan agafant actors i va vindre un noi ven plantat ros.Pro no era com ell pensava era la Lady Viola una alta dona que li encanta la escriptura els poemes de amor i william Shakespeare es va asaventar cuan la va seguir i en una barca ella li va preguntar que sentia per ella i li va dir unes coses on es pot trobar l’amor de llunj ella el va petanojar i Shakespeare es va quedar pasamat i li va dir al que portaba la barca que qui era,
ell li va respondre i li va dir que era Lady Viola Shakespeare al sabero va agafar i sen va anar correns al balco d’ella i va pujar i va entrar a l’abitacio i va pasar la nit a leu llit.Desde aquella nit Shakespeare va començar a escriure la hisoria,la seva historia,,
Al cap duns dies va vindre un Lord “un Señor” a comprometerse amb ella obligatoria ment,ella clarament amava a Shakespeare,i el dia de la boda ella sen va escapar i va anar a buscar a Shakespeare i li va dir que pases lo que pases ella bolia estar amb ell
dons van anar al teatre i van passar la nit allà on els van veurà el noi que va ser rebutjat per Shakespeare on es va assabentar de que havia una noia fent la obra cosa que en aquell temps no podien treballar en teatres on Shakespeare va sapigué que el seu amic va morir apunyalat ell va pensar que va ser el Lord i deia que li venjaria al dia següent va vindre el Lord buscant a Shakespeare per lluitar amb ell,Shakespeare no es va fer enrere i va començar a lluitar on quan el tenia al terra li va dir que ell era el que havia matat a el seu amic,dons es quan es va assabentar de que el seu amic va morir apunyalat per ell sol en una taverna que no va pagar el conte i el Lord es va marxar dient que cremaria el teatre,dons per si faltava poc va vindre el mestre de festeigs on va descobrir a la noia i van t’encar el teatre, dons al final es van trobar a la taverna a uns actors on li deixaven el seu teatre per ferí la obra.
-Molt soroll per no res
-Richard II
-Les alegres casades de Windsor
-El somni d’una nit d’estiu
-Romeu i Julieta
-Coriolanus
-Vida i mort del rei Joan
-Richard II
El drama tracta els principals episodis del govern de Ricardo II. El rei Ricardo desterra arbitràriament Henry, anomenat Bolingbroke, fill de Joan de Gant, ja Thomas Moebray, duc de Norfolk, si en aquest cas el feble rei es complau en les seves actituds i es embriaga en l’exercici del poder, poc després, a precs de Juan de gent, mitiga la sentència de Bolingbroke, volent presumir de sobirà magnànim.
La notícia de la malaltia de Juan de gent revela un altre aspecte del caràcter del rei: Ricardo s’està esprement el cervell per veure la manera de treure més diners dels seus súbdits, i la mort de Juan li oferiria una magnífica ocasió per incoar un expedient de confiscació i quedar-se amb els béns del difunt.
Mentre el rei està a Irlanda, Bolingbroke envaeix Anglaterra amb les forces rebels. El rei torna, es desfà en imprecacions contra els seus enemics i traça un retrat ideal del caràcter august d’un sobirà, com a ésser superior a la inconstància de les institucions humanes, protegit del cel que mana als seus àngels a combatre per ell, però passa de l’exaltació al envilir, segons el tenor de les notícies que li arriben. Finalment es retira al castell de Flint, fent-se passar com a víctima dels traïdors.
El comte de Northumberland, que ve a parlaments, li assegura que Bolingbroke només demana el que li pertany, i el rei concedeix una entrevista, de la qual surt vençut i sotmès. Bolingbroke entra triomfalment a Londres, proclamat rei amb el nom d’Enric IV. En la famosa escena de la deposició (acte IV, escena l), Ricardo es compara amb Crist. És veritat que, segons ha observat Walter Pater, aquesta escena té tota la solemnitat del ritual de la missa, i tot el drama està sens dubte investit de significat simbòlic: l’agonia i la mort de Déu, sacrificat sobre l’altar. Confinat al castell de Pomfret, Ricardo és assassinat.
El drama, a més d’una viva ressenya d’esdeveniments polítics, és, més subtilment que els altres drames històrics de Shakespeare, l’estudi d’un ànima que sembla anunciar ia la de Hamlet. Amb el feble i fascinador sobirà contrasta l’hàbil i res sentimental Bolingbroke, que, mentre fingeix voler només tutelar els drets de l’herència, es porta ja com un rei, mostrant les qualitats de sagacitat, moderació i duresa que havien d’assegurar el tron. Per aquest eficacísimo contrast, el drama ha tingut sempre molt d’èxit, i és digne del creador de Hamlet i El rei Lear.
-Tot va bé si acaba bé
-Vida i mort del rei Joan
-Juli Cèsar